[caption id="attachment_11285" align="alignleft" width="300" caption="Josep Poblet, candidat de CiU per Tarragona, apropant-se a la mesa on ha votat.(ACN)"][/caption]
(Resum de "El Punt")
CiU va mobilitzar el seu potencial electorat i es va imposar a 172 dels 182 municipis tarragonins, entre els quals Tarragona, Reus i les 4 capitals ebrenques Amposta ,Tortosa,Mora d 'Ebre i Gandesa. Els nacionalistes guanyen set punts respecte al 2006 (tot i que no arriben al 40% que Jordi Pujol havia superat amb escreix diversos cops) i fan entrar al Parlament dos diputats més, de set a nou, entre els quals nous valors del partit, com la tortosina Meritxell Roigé i la tarragonina Victòria Forns, a més d'històrics com Francesc Sancho.
La inapel·lable victòria convergent no pot amagar el gran resultat del PP, el millor de la seva història a Tarragona, que va fer que els seus dirigents fossin rebuts amb el crit de torero, torero quan van comparèixer. Tot i que el 1995, a les portes dels governs d'Aznar, les xifres en vots i percentatge havien estat un xic millors, i ja havien escalat altres cops fins al tercer graó, mai el PP havia aconseguit un tercer escó, en aquest cas la reusenca Alícia Alegret, que ho va celebrar, per cert, fent la seva intervenció d'ahir en castellà i proclamant la capitalitat provincial de Tarragona.
L'altra cara de la jornada es vivia als partits que formaven govern fins ara. La derrota inapel·lable va fer que ahir no se sentissin gaires excuses a les seus del PSC i encara menys d'ERC, mentre ICV era l'única que podia treure pit amb certa dignitat. Els socialistes perden 7,8 punts respecte al 2006, i consoliden una tendència a la baixa que els ha fet perdre més de 43.000 vots des del 2003. El PSC, en tot cas, se'n surt amb només un diputat menys a Tarragona. El candidat Xavier Sabaté, malgrat tot, admetia que “és difícil caure més baix”, i que han d'obrir “un període de reflexió”.
La caiguda més sonada, però, la protagonitzaria ERC, que perd la meitat del seu electorat de fa quatre anys (del 17,6 cau al 8,5%), i passa dels més de 60.000 vots –i tres diputats– del 2003 a tot just 26.000 ara, que fan que es quedi a menys de 800 vots del segon diputat. Amb un de sol, així –no n'obté ni per l'Ebre– és el seu pitjor resultat des del 1988. El candidat Sergi de los Rios admetia ahir que “els resultats són molt durs”. A banda de perdre vots que van a CiU, és obvi que Esquerra paga la radicalització i dispersió del discurs independentista.
Qui millor manté el tipus dels tres socis és ICV, malgrat que també perd 3.000 vots i 1,5 punts respecte al 2006 i queda com a cinquena força. La candidata Hortènsia Grau ho donava ahir per bo, admetent que era massa ambiciós pensar en un segon diputat i presentant-se com a defensora de l'Ebre.
