A Catalunya ja s'han documentat 1.024 fosses de la Guerra Civil i el franquisme i se superen els 8.400 desapareguts inscrits en el Cens

Arqueòlegs sobre el terreny (excavació a La Bisbal de Montsant, 2026) | Cedida

(Redacció) La recerca per restituir la identitat de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista continua avançant a Catalunya. El primer semestre de 2026 es tanca amb noves incorporacions al Cens de persones desaparegudes, més perfils genètics disponibles per facilitar les identificacions i un mapa de fosses que ja recull 1.024 localitzacions documentades.

Les dades actualitzades consoliden el treball que impulsa la Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, per ampliar el coneixement sobre les víctimes, localitzar-ne les restes i facilitar-ne la identificació i el retorn a les famílies. En paraules del conseller Ramon Espadaler: “ho fem per les víctimes i les seves famílies, però també per transmetre a les futures generacions el compromís irrenunciable amb el mai més”.

“Cada fossa que obrim ens acosta a restituir la identitat de les víctimes i a donar resposta a famílies que, en molts casos, fa dècades que conviuen amb la incertesa”, assegura el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez.

“Any rere any, mantenim un compromís ferm amb l’obertura de fosses per rescatar les víctimes de l’anonimat i garantir-los una sepultura digna. És un deure institucional i una responsabilitat que assumim en compliment del compromís del Govern amb la veritat, la justícia, la reparació i la dignificació de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista”, afegeix.

Més de 8.400 persones inscrites en el Cens de desapareguts

El Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme compta actualment amb 8.408 persones inscrites, a partir de la informació aportada pels seus familiars. Aquest registre té com a finalitat recopilar i centralitzar totes les dades disponibles sobre les persones desaparegudes per determinar les circumstàncies de la seva mort i identificar, sempre que sigui possible, el lloc on podrien estar inhumades les seves restes.

Cada nova inscripció activa un procés d’investigació documental que permet ampliar la informació sobre la persona desapareguda. La recerca se centra especialment a localitzar el lloc de defunció i la data i, quan és possible, a identificar la unitat militar a la qual pertanyia. Aquesta informació contribueix a orientar les actuacions sobre el terreny i a relacionar cada cas amb les fosses documentades en el mapa de fosses de la Generalitat.

Més perfils genètics per identificar les víctimes

Des que es va posar en marxa l’any 2016, el Programa d’identificació genètica ha recollit 4.714 perfils genètics de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Paral·lelament, s’han obtingut 2.220 perfils genètics corresponents a 916 individus exhumats o localitzats en superfície.

Amb la col·laboració del Departament de Salut i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Programa facilita la identificació de les víctimes mitjançant la comparació dels perfils genètics. Les mostres dels familiars s’obtenen de manera gratuïta per mitjà d’un senzill frotis bucal, que es pot fer tant al Laboratori Genètic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com al domicili, emprant un joc enviat per correu postal. Tot i que qualsevol familiar hi pot participar, les mostres de familiars de primer grau augmenten les possibilitats d’obtenir una identificació positiva.

Així mateix, de cada individu exhumat s’intenta obtenir fins a tres tipus de perfils genètics —mitocondrial, autosòmic i de cromosoma Y—, amb una resolució que depèn de l’estat de conservació de l’ADN de les mostres. Actualment, l’encreuament entre la base de dades dels familiars i la de les restes recuperades ha permès identificar 27 víctimes, que han pogut ser retornades a les seves famílies.

El mapa de fosses arriba a les 1.024 localitzacions documentades

Catalunya compta actualment amb 1.024 fosses documentades, vinculades a prop de 14.450 persones. Des de 1999 s’ha intervingut en 205 localitzacions, on s’han recuperat les restes de 1.116 individus i s’han dut a terme 211 recollides de restes en superfície. Aquestes actuacions inclouen excavacions arqueològiques, recuperacions de restes en superfície o la combinació d’ambdues intervencions en una mateixa localització.

Des de 2017, totes les actuacions s’emmarquen en el Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya. Aquest pla, que es revisa cada tres anys, estableix la planificació de les intervencions i els criteris tècnics de priorització, d’acord amb la urgència de cada actuació i les possibilitats d’èxit en la recuperació i identificació de les restes.