Adrià Batiste reflexiona sobre la comunicació corporativa del Nàstic de Tarragona a les “Converses Periodístiques”
El cap de premsa del club grana planteja els reptes que suposa encapçalar la comunicació del club de futbol més influent de la província de Tarragona.

(LPR/Genís Cruz) La Plana Ràdio va tancar aquest passat divendres aquesta edició de les Converses Periodístiques amb un nom propi del poble de Santa Bàrbara: Adrià Batiste. El planer és l’encarregat de la comunicació del Nàstic de Tarragona des de fa més de 10 anys i ha hagut d’afrontar reptes de tota mena perquè el club pugui presumir avui dia de ser una de les institucions esportives amb més socis de Tarragona.
Respecte a la seva figura, destaca la importància de treballar molts àmbits, actuant en ocasions “gairebé com a psicòleg dels jugadors” en moments de dificultat. Com una de les seves grans eines, va destacar la naturalitat i el sentit comú: “Les coses s’han d’explicar, en l’àmbit comunicatiu la gestió de crisi és una de les coses que s’estudia, perquè sempre ha d’haver-hi transparència, no s’ha d’amagar res, perquè si no, la cosa pot acabar explotant i és molt pitjor”, va declarar.
No obstant això, es va permetre el luxe d’explicar anècdotes personals que li han anat servint durant els més de 10 anys que porta encapçalant la comunicació del Nàstic. Batiste esmenta que ha hagut de tractar amb perfils de tota mena, i que fins i tot seleccionava les hores a les quals trucava als futbolistes perquè aquests estiguessin més predisposats a donar entrevistes. “Teníem un jugador que feia molts gols i era molt mediàtic, tenia moltes peticions d’entrevistes i l’única forma perquè les fes era trucar-lo quan feia la migdiada; quan el despertava em deia que sí i al dia següent accedia a fer l’entrevista”, va confessar el cap de premsa.
No obstant això, no és una feina fàcil. A banda de la redacció i la coordinació de contingut per a les xarxes socials i la pàgina web, també ha de treballar i relacionar-se amb els mitjans de comunicació. Subratlla la importància d’ajudar tots els mitjans per igual, tant els més grans com els més petits, on potser un sol periodista ha d’omplir tres pàgines ell sol.
La seva estratègia consisteix a donar només la informació necessària i primordial, però deixant clar que la seva funció no és donar primícies ni exclusives. Finalment, també va voler mostrar el seu costat més humà, parlant de la càrrega de feina que suposa viatjar per tota Espanya cada 15 dies i la dificultat que suposa haver de compaginar-ho amb la seva vida personal. Tot i així, va voler fer un balanç positiu i, sobretot, satisfactori de la seva feina durant aquests anys que ha encapçalat i que continuarà encapçalant el Club Gimnàstic de Tarragona.





