AMEVESABA adverteix que la concentració de parcs eòlics a l'interior del Montsià trenca l'equilibri territorial

L'associació adverteix que la concentració de parcs eòlics a l'interior del Montsià trenca l'equilibri territorial, genera un impacte visual i acústic insostenible i suposa un risc crític per a la fauna, motiu pel qual exigeix un repartiment més just i un reequilibri d'aquest tipus d'instal·lacions a la comarca.

El desplegament de les energies renovables previst pel Pla territorial sectorial d'implantació d'energies renovables a Catalunya (PLATER) ha encès totes les alarmes a l'interior del Montsià. Des de l'entitat mediambiental AMEVESABA el seu president Enrique Lange ha mostrat una profunda preocupació per com s'està planificant la transició energètica a la comarca, exigint un repartiment més just i equilibrat de les càrregues entre tots els municipis.

Segons les previsions del pla de cara al 2050, el Montsià haurà de contribuir amb un total de 1.331 megawatts, dels quals 888,9 correspondran a energia eòlica i uns 442 a fotovoltaica. Tot i que a Santa Bàrbara s'ha valorat aportar terrenys municipals propis per a la solar amb l'objectiu d'evitar finques privades, el veritable polèmic focus es troba en la ubicació dels molins de vent.

La qüestió ha agafat rellevància després de les declaracions del president del Consell Comarcal del Montsià, Sergi Guimerà, a Canal 21. Guimerà va explicar que, segons les al·legacions tècniques presentades per l'ens comarcal, l'energia eòlica es concentraria principalment en un triangle format per Mas de Barberans, Santa Bàrbara i la Galera.

El president comarcal va justificar aquesta delimitació per qüestions purament tècniques de força del vent i per la necessitat d'evitar zones protegides, com ara l'entorn del Delta de l'Ebre o la serra de Montsià, on   és inviable o amb restriccions per la llei de costes i figures de protecció ambiental.

Des de AMEVESABA s'adverteix que concentrar totes les infraestructures a l'interior trenca qualsevol criteri de solidaritat comarcal. Entre les principals afectacions assenyalades destaquen:  L’impacte visual i les alçades dels aerogeneradors, “donat que es preveu la instal·lació d'aerogeneradors de fins a 200 metres d'altura —molt superiors als 45 metres dels molins històrics del Perelló—, la qual cosa transformarà radicalment el paisatge” segons apunta Lange.

Segons el president d’AMEVESABA “ El funcionament d'aquests grans ginys genera sorolls perceptibles en un radi de fins a 400 metres al voltant de cada aparell.  L'entitat també alerta del risc crític per a les aus rapinyaires i la fauna autòctona de la zona o el benefici econòmic real que  recaurà en grans empreses externes.

Davant d'aquest escenari, l'associació ecologista reclama més transparència informativa a la ciutadania i un model menys centralitzat que eviti convertir l'interior del Montsià en el receptor unificat de totes les energies renovables de la comarca.