ANDREU NIETO SOLÀ, PUBILL MAJOR 2025
Foto: Andreu Nieto Sola / Víctor M.V
(LPR/T.G) A Santa Bàrbara, les festes majors són molt més que una tradició: són un punt de trobada, una manera de ser, i sobretot, una celebració compartida. I enguany, entre els deu joves que han pujat a l’escenari amb el vestuari tradicional, hi trobem el nou Pubill Major: Andreu Nieto Solà, un jove proper, amb els peus a terra i moltes ganes de viure intensament aquesta nova etapa.
El moment del nomenament no l’oblidarà fàcilment. “Va ser una sorpresa! Quan vaig sentir el meu nom i vaig veure la foto, em vaig posar una mica nerviós. Però era un nerviosisme bonic, d’aquells que només passen quan alguna cosa important t’està passant”, explica. I sí, aquell discurs que va fer no va deixar ningú indiferent. Ens confessa que potser no estava del tot improvisat… “El vam preparar amb el xat GPT i el vam compartir entre el grup de pubills, per si a algú li tocava parlar. Així tots anàvem una mica més tranquils!”
Fill únic de la Gemma Soler Serra i l’Andrés Nieto Artia (que viu a Barcelona), i net de la Dolors i l’Enric Soler, l’Andreu s’ha criat envoltat de cosins, en una família nombrosa i arrelada al poble. És tranquil, però amb molta energia quan està entre amics. “Amb la gent que no conec soc una mica tímid, però quan agafo confiança, soc bastant actiu i divertit. M’agrada fer riure.”
Actualment estudia carrosseria a l’Institut Montsià, a Amposta, i té molt clar que li agrada tot el que tingui a veure amb reparar, soldar i treballar amb maquinària. “M’hi sento còmode i sé que és una feina amb futur.”
Li agrada anar amb bici —pel poble o per camins de muntanya—, sortir amb els amics, ballar al ritme del techno (o del que faci falta en una festa!) i sobretot, viure les festes del poble des de dins. “L’ambient, la música, la colla… És el millor.”
Va fer piscina durant quatre anys, però ara es manté actiu amb la bici. El pubillatge li venia de gust per diversos motius: compartir-ho amb els amics, fer contenta la mare i, per descomptat, participar d’una tradició que sempre l’ha atret. “De petit ja vaig ser acompanyant, i em va encantar.”
Un cop acabades les festes, l’Andreu es debat entre quedar-se al poble o passar uns dies a Barcelona amb el pare. “No ho tinc gaire planejat, però segur que estaré amb els amics i em passaré per la piscina!”
Amb ell al capdavant, el pubillatge guanya naturalitat, implicació i sentit del poble. L’Andreu representa una nova generació que estima el que som, i que té clar que les festes són per viure-les, però també per fer-les créixer.
