Antonio Rosselló enriqueix el patrimoni de Santa Bàrbara amb la donació d'un fons històric de diaris de l’època
Rosselló ha lliurat a la biblioteca municipal una cinquantena de diaris de principis del segle XX que recullen la memòria social, política i agrícola del municipi. També va fer la donació d’un band de l’època que conservava al seu arxiu.

Santa Bàrbara compta des d'ara amb un llegat històric gràcies a la generositat del seu veí Antonio Rosselló. Després de fer entrega fa un temps d'un dels bans municipals més antics del poble, datat l'any 1848, Rosselló ha ampliat les seves donacions a l'Ajuntament amb un fons d'una cinquantena de diaris i publicacions de principis del segle XX, principalment comprats entre els anys 1900 i 1907. Aquests exemplars, que abasten des de capçaleres republicanes fins a premsa de caràcter conservador, ja es troben a la biblioteca municipal a la disposició dels veïns i investigadors.
El fons prové originàriament de la casa on resideix Rosselló, l'antiga vivenda del metge Don Santiago Subirats, una figura emblemàtica del municipi que va exercir durant la gran epidèmia de grip del 1918 i que va ocupar el càrrec de jutge de pau. Per la seva activitat professional i la seva afició a la lectura, el metge va anar col·leccionat premsa i documents d'interès local i comarcal. «Eren coses privades de Don Santiago, però com que fan referència a tantes coses de Santa Bàrbara, he pensat que és un patrimoni del poble i que ha de tornar al poble», va declarar Rosselló en una entrevista a la Plana Ràdio, on va remarcar que entre les pàgines d'aquests exemplars la gent podria trobar informació sobre els seus propis avantpassats.
Entre els documents donats s'hi troben cròniques de sopars de gala on es detallen els noms de tots els regidors de l'època, resultats d'eleccions municipals dels anys vint entre monàrquics i republicans, i dades d'un gran valor per a la història agrària de la zona. Per exemple, un dels butlletins oficials de la província conservats inclou un registre exhaustiu dels productors d'oli de la comarca, on s'especifica el nom, cognoms i la quantitat exacta de litres d'oliva d'una llarga llista de pagesos encapçalada per veïns de Santa Bàrbara.
A més del retrat social i econòmic, els diaris aporten mirades crítiques i curiositats de l'època. En una de les col·laboracions setmanals d'un autor republicà que signava sota pseudònim, es denunciaven les dures condicions de vida i la misèria al camp durant una mala collita dels anys vint, alhora que es criticava l'Ajuntament per organitzar festes de bous com una manera de distreure la població i fer-li oblidar les penes. Aquesta troballa connecta de ple amb debats que continuen vius avui dia a les Terres de l'Ebre. Així mateix, el fons guarda testimoni de grans catàstrofes com la tràgica riada de l'Ebre del 1907 a Tortosa, un episodi que va marcar la comarca i que Rosselló va recordar recitant de memòria els versos d'un llibre costumista de l'època que narrava, entre l'angoixa i l'humor, el rescat d'uns pagesos afectats per l'aigua.
Aquesta important aportació documental se suma a una primera donació realitzada per Rosselló fa un temps: un ban municipal de l'any 1848, redactat només quinze o setze anys després que Santa Bàrbara aconseguís la seva independència municipal. Aquest band, que es troba degudament emmarcat i conservat a les dependències de l'Ajuntament, reflecteix les preocupacions d'aquell segle, com ara la regulació de les multes en reals de velló, les normes sobre la presència de cavalleries al poble per seguretat en plena època carlina, les disposicions eclesiàstiques o les mesures per combatre els robatoris als conreus.
Amb la voluntat que tota aquesta informació pugui ser consultada o fins i tot digitalitzada en el futur, Antonio Rosselló manté obert el seu compromís amb la memòria col·lectiva i no descarta continuar aportant nou material històric que pugui anar trobant entre els papers de la seva família.





