Bombers donen per extingit l'incendi de Paüls, després de 9 dies i de 3.321 hectàrees afectades
Foto: incendi de Paüls - ACN.
Un efectiu del cos va morir durant les tasques d'extinció en desprendre's una pedra i arrossegar-lo vint metres.
ACN, Paüls - Els Bombers han donat per extingit cap a dos quarts de deu de la nit d'aquest dimarts l'incendi de Paüls (Baix Ebre) que va començar dilluns de la setmana passada i que ha afectat 3.321 hectàrees de superfície agrícola i forestal. El foc va tenir una primera fase molt complicada que va obligar a confinar 18.000 persones de localitats pròximes i en què les flames van arribar a saltar el riu Ebre, tot superant la capacitat dels Bombers per extingir-les. Un cop ja estabilitzat, i mentre continuaven les tasques del cos d'emergència per refredar l'àrea afectada, un bomber va morir en desprendre's una roca de grans dimensions sobre la qual estava i caure una distància de vint metres. El Govern va decretar un dia de dol oficial al país pel succés.
Reclamen la declaració de zona catastròfica
Els alcaldes de Paüls, Xerta, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys han fet arribar una carta al president de la Generalitat, Salvador Illa. En la missiva inventarien les mesures més urgents i immediates que cal fer a la zona i demanen que els cinc municipis del Baix Ebre afectats per l'incendi forestal siguin declarats zona greument afectada per una emergència de protecció civil (zona catastròfica). Enric Adell, Roger Aviñó, Jordi Forné, Rosalia Pegueroles i Eladi Galbe sol·liciten a Illa que traslladi la petició al govern espanyol, així com la reunió que el cap del Govern va prometre dur a terme i on els batlles volen abordar actuacions a mitjà i llarg termini, que implicaran també "una coordinació efectiva" amb el Parc Natural dels Ports.
La carta dels cinc alcaldes dels pobles damnificats per l'incendi de la setmana passada al Baix Ebre s'ha enviat al president Salvador Illa aquest dimarts. En la missiva, a la qual ha tingut accés l'ACN, Adell, Aviñó, Forné, Pegueroles i Galbe demanen a Illa "el seu compromís i implicació directa" per "atendre amb urgència aquesta situació excepcional". La carta planteja "un pla de col·laboració i d'ajuts coordinats" per poder "donar resposta a les urgències immediates, així com planificar les accions de recuperació i prevenció a curt, mitjà i llarg termini".
Una de les primeres sol·licituds al Govern és que faci la petició a l'Estat per declarar la zona greument afectada per una emergència de protecció civil, i que els afectats, la pagesia, la ramaderia, i altres negocis, puguin aplicar les mesures fiscals i suports pertinents que suposa aquesta declaració. Els cinc alcaldes es posen a la disposició del president per reunir-se quan el cap del Govern ho "consideri oportú" i confien que "amb la col·laboració de totes les administracions" es pugui "encarar la reconstrucció i prevenció" del territori afectat pel foc "amb responsabilitat i eficàcia".
Mesures urgents
Entre les actuacions més imminents es demana l'obertura de camins, municipals i veïnals; la gestió de l'arbrat cremat als vorals dels camins i la creació de franges de seguretat de com a mínim cinc metres per evitar riscos i perills per a la població "quan comencin a caure" arbres i branques "en els pròxims dies o setmanes"; actuacions per evitar l'erosió de camins i zones afectades pel foc quan plogui; les reparacions provisionals de ferms als camins per garantir que s'hi pugui circular amb vehicles, mentre no es puguin fer millores definitives; ajuts amb personal i recursos econòmics perquè els veïns damnificats puguin entrar a finques, negocis, i les cases particulars; i la recuperació de les infraestructures "essencials" danyades per a l'extinció d'incendis (hidrants, basses contra incendis i de reg i canonades trencades). Finalment, també es fa menció de les connexions de telefonia, que cal restablir, per garantir que futures emergències no enganxin a la població amb senyals dèbils o falta de cobertura.
Foto: bosc totalment calcinat per l'incendi de Paüls - Arnau Martínez, ACN.
Més brigades i infraestructures contra incendis
Els alcaldes de Paüls, Xerta, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys fan arribar al president del Govern un llistat de mesures a mitjà i llarg termini per abordar conjuntament amb presidència i les conselleries implicades. Les més prioritàries que assenyalen els batlles són l'ampliació i reforç de les brigades de gestió forestal i la gestió adequada de les 3.300 hectàrees cremades; i construir noves basses, obrir pistes i crear franges de seguretat més àmplies als voltants dels pobles per millorar i garantir zones de treball "segures" per als bombers i els cossos d’emergència en cas d'un futur incendi.
Coordinació efectiva amb el Parc Natural
Els cinc municipis també demanen millorar la "coordinació" amb el Parc Natural dels Ports perquè sigui "més efectiva" i permeti "planificar intervencions preventives" que hagin estat consensuades entre els municipis, Bombers, Boscos de la Generalitat i el mateix Parc. "No podem permetre que la pròxima vegada s'arribi a cremar un espai encara més gran, com podria ser un incendi de 10.000 o 20.000 hectàrees", alerten a Illa en la carta.
Altres mesures que plantegen són autoritzacions puntuals als propietaris afectats de cremes agrícoles i tales de pins cremats; ajuts econòmics per fer "totes aquestes actuacions de forma efectiva i àgil"; i ajuts específics per a la pagesia, la ramaderia i els negocis que han perdut collites, bestiar o han vist greument afectada la seva activitat econòmica a causa del foc.
El Govern aprova un paquet de mesures urgents
El Govern ha aprovat aquest dimarts un paquet de mesures urgents per prevenir incendis i per restaurar els danys dels últims focs a Lleida i a les Terres de l'Ebre. S'utilitzarà una reserva del fons de contingència de 10 milions d'euros. Entre altres, es contractarà el personal i maquinària necessària per a dur a terme les actuacions de restauració i recuperació de les zones afectades pels darrers incendis, i es redactarà el Pla de prevenció d’incendis del Parc Natural dels Ports i de la Reserva Natural de Mas de Melons. Estaran enllestits entre finals del 2025 i el primer trimestre del 2026. A més, el Govern actuarà sobre 1.000 hectàrees per crear paisatge de mosaic i evitar que els focs puguin saltar d'una massa forestal a una altra.
L’acord del Govern també inclou el reforç de l’estructura del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) amb tres noves unitats estratègiques per donar servei permanent a la comarca de la Segarra, les Terres de l’Ebre i el sud de les comarques de Girona. La creació d’aquestes unitats suposarà una ampliació de 36 efectius, entre caps d’equip, conductors, tècnics en riscos laborals i recursos humans o operadors de ràdio, entre d’altres.
Així mateix, s’ampliaran els mitjans disponibles amb quatre camions polivalents amb braç desbrossador, quid d’aigua i grada ràpida, vuit tot terrenys pick-ups amb quid d’aigua, dos tractors forestals, quatre robots desbrossadors teledirigits i dues biotrituradores.
El Govern també vol accelerar la tramitació i aprovació del Pla General de Política Forestal 2026-2036, el document que identificarà i prioritzarà els Punts estratègics de gestió (PEG) i també les Zones de foment de gestió (ZFG) per evitar incendis. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament d’Interior i Seguretat Pública, amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, planificaran la gestió forestal dels perímetres de protecció prioritària, que tenen com a objectiu atenuar i disminuir l’exposició dels massissos forestals. El cos de Bombers de la Generalitat tindrà un paper clau a l’hora de definir l’estratègia d’abordatge de la prevenció dels incendis forestals.
Foto: part calcinada per l'incendi de Paüls a Alfara de Carles - Arnau Martínez i Eloi Tost, ACN.
Tala d'arbres al Baix Empordà i el Baix Ebre
El text aprovat també preveu la recuperació i el manteniment de mil hectàrees d’hàbitats d’espais oberts d’interès per la biodiversitat i la prevenció d’incendis forestals abans del mes de juny de l’any 2026. Serà una tasca del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica amb col·laboració amb els departaments d’Agricultura i d’Interior i Seguretat Pública.
En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació realitzarà un projecte pilot per al manteniment de camins ramaders i de foment de la transhumància. La ramaderia té un paper fonamental per al manteniment d’aquests espais.
En aquest punt, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que encara no hi ha les àrees definides, tot i que sí que ha apuntat que es tracta del paisatge propi que pot haver-hi en alguns àmbits del Baix Empordà i del Baix Ebre. L'objectiu és recuperar un paisatge de mosaic. "Aquest paisatge de mosaic que el que fa és recuperar l'activitat ramadera o d'agricultura perquè hi hagi prou espais oberts entre les masses forestals i dificultar el traspàs d'incendis d'una massa a una altra", ha argumentat.
Paneque ha remarcat que això implicarà la tala d'arbres i, en general, gestió forestal que ajudi a pal·liar possibles incendis de sisena generació, que venen agreujats pel canvi climàtic i per la presència d'una massa forestal que ha crescut de manera important en els últims anys.
A més, el Govern tramitarà amb caràcter d’urgència les bases reguladores dels ajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF) per aquest 2026, per un import de dos milions d’euros. També incorporarà una unitat mòbil amb connectivitat multioperador i via satèl·lit per aportar provisionalment cobertura mòbil a zones afectades per situacions d’emergència.
El Consell Executiu ha acordat una ampliació del termini i la dotació fins a 28 milions d’euros de la convocatòria per a la millora d’infraestructures viàries rurals amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat, la cohesió territorial i el desenvolupament sostenible. Aquesta dotació s’incrementa en vuit milions.
També es promourà una línia oberta de cinquanta milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances destinats a préstecs amb interès bonificat per atendre qualsevol situació d’emergència.
