Catalunya lidera a Europa l'exploració d'una nova via terapèutica per millorar els símptomes de l'Alzheimer en fase inicial

Foto: Intervenció d'un dels dos primers pacients amb Alzheimer inclosos a l'estudi clínic, per part de cirurgians del Servei de Cirurgia Plàstica de l'Hospital Germans Trias.

Redacció, Un assaig clínic impulsat a l'Hospital Germans Trias estudiarà per primera vegada a Europa l’ús de la derivació limfaticovenosa cervical com a possible intervenció terapèutica en pacients amb malaltia d’Alzheimer en fase lleu. L’estudi, anomenat ALCEA (Estudi dels efectes clínics i biològics de l’anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d’Alzheimer), té com a objectiu determinar la seguretat, la viabilitat i el potencial efecte d’aquesta tècnica quirúrgica extracranial.

En aquest marc, ja s’ha realitzat la derivació en dos pacients a l’Hospital Germans Trias, amb resultats molt preliminars, que podrien apuntar a una millora funcional d’un d’ells, malgrat que l’estudi es troba en una fase molt inicial i ara per ara se centra en l’avaluació de la seguretat del procediment.

L’assaig es planteja com un estudi obert, unicèntric i prospectiu de fase I, amb la inclusió seqüencial de 10 pacients amb malaltia d’Alzheimer en fase inicial, que seran seguits durant un mínim de 12 mesos.

A qui s’adreça i en què consisteix la intervenció

L’estudi s’adreça a pacients amb diagnòstic d’Alzheimer en fase lleu en seguiment a les consultes de Neurologia i Geriatria del centre que compleixi criteris estrictes per entrar a l’estudi. Tots els participants són sotmesos a una intervenció de derivació limfaticovenosa a nivell cervical, practicada per professionals del servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora.

Carmen Higueras, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l'Hospital Germans Trias, explica que la tècnica consisteix en establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Aquesta microcirurgia connecta vasos limfàtics amb venes de petit calibre per redirigir el flux limfàtic cap al sistema venós i facilitar-ne el drenatge. "Aquesta derivació podria descongestionar el cervell i ajudar a netejar aquests productes que s’acumulen i que són els causants d’alguns dels símptomes de l’Alzheimer”, valora. A més, és mínimament invasiu, es realitza amb microscopi quirúrgic i sutures de molt petit diàmetre, habitualment en règim de cirurgia ambulatòria o amb estades hospitalàries curtes.

Aquesta tècnica s’utilitza de manera consolidada en el tractament del limfedema —especialment el secundari a cirurgies oncològiques o radioteràpia— amb l’objectiu de reduir l’acumulació de líquid limfàtic, millorar els símptomes i prevenir complicacions associades. En aquest sentit, el Germans Trias té una experiència extensa en procediments quirúrgics d’aquest tipus, cirurgies de baixa agressivitat, realitzades amb microcirurgia, que no requereixen l’accés intracranial i comporta poques hores d’hospitalització post-quirúrgica.

La hipòtesi: millorar el drenatge per reduir l’acumulació de proteïnes

La hipòtesi de l’estudi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l’acumulació de proteïnes neurotòxiques, com la beta-amiloide (Aβ) i la proteïna tau, associades al deteriorament cognitiu de la malaltia d’Alzheimer.

Aquest enfocament es basa en la connexió entre el sistema limfàtic meningi central i els ganglis limfàtics cervicals profunds, que constitueix una via directa per a l’eliminació del líquid cefalorraquidi i dels residus del cervell.

Per a Pau Pastor, neuròleg de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives i Trastorns del Moviment del Germans Trias, aquesta investigació s’està fent en un moment de canvi en l’abordatge de l’Alzheimer. “Ara tenim marcadors que ens permeten diagnosticar molt aviat els símptomes de la malaltia. Aquest diagnòstic precoç obre la porta a intervenir abans que la neurodegeneració avanci" Amb tot, Pastor remarca que la prioritat actual de l’estudi és garantir la seguretat del procediment.

El paper del sistema limfàtic cerebral

La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per la progressiva pèrdua de funcions cognitives (memòria, orientació i llenguatge) i per l’acumulació de proteïnes al cervell. Tot i que els mecanismes exactes no estan completament definits, la recerca recent ha evidenciat la importància dels sistemes de drenatge cerebral.

El descobriment dels vasos limfàtics meningis ha permès entendre millor com el cervell elimina els seus residus. Diversos estudis preclínics han demostrat que la disfunció d’aquest sistema pot afavorir l’acumulació de proteïnes i contribuir al deteriorament cognitiu.

Evidència preliminar i context internacional

Els primers estudis clínics, principalment a la Xina, han mostrat resultats preliminars prometedors, amb millores en paràmetres cognitius i biomarcadors, així com una bona seguretat del procediment. En una sèrie recent de 26 pacients no es van registrar complicacions.

Tot i això, aquests estudis presenten limitacions importants, com seguiments curts i manca de dissenys randomitzats. Actualment, a abril de 2026, hi ha 21 estudis clínics registrats a la Xina, 1 estudi a Seül, 2 estudis a Singapur, 1 estudi a Taiwan i l’estudi ALCEA a Catalunya.

"És un pas endavant per millorar els símptomes de l'Alzheimer. És un orgull pel Sistema de Salut de Catalunya que un hospital català lideri aquesta nova via terapèutica a Espanya i Europa"

Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord

Un estudi centrat en la seguretat

En aquesta fase inicial, l’objectiu principal de l’estudi ALCEA és avaluar la seguretat del procediment, més que no pas demostrar-ne l’eficàcia clínica. Els resultats observats en el primer cas intervingut reforcen la necessitat de liderar els estudis en aquesta nova aproximació terapèutica. La necessitat de disposar d’estudis clínics ben dissenyats continua sent clau per determinar el paper real d’aquesta tècnica en el tractament de l’Alzheimer.

En la roda de premsa de presentació que ha tingut lloc aquest matí a la sala d'actes del Germans Trias, la gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Candela Calle, ha destacat l'estudi com a bona notícia pel que significa de "pas endavant per millorar els símptomes de l'Alzheimer". "És un orgull pel Sistema de Salut de Catalunya que un hospital català lideri aquesta nova via terapèutica a Espanya i Europa", ha reblat Calle.

Tant Carmen Higueras com Pau Pastor són conscients que "estem molt lluny de parlar d’una cura per a l'Alzheimer”, però defensen la necessitat d’explorar noves vies davant d’una malaltia que afecta més de 50 milions de persones al món i que continuarà creixent en els propers anys. “Qualsevol possible via terapèutica val la pena investigar-la”, afirma Higueras. “L’Alzheimer afecta tot el cervell i avui encara no tenim cap eina que permeti aturar-ne la progressió”, conclou Pastor, per qui la clau serà veure si aquesta intervenció realment es tradueix en evitar o reduir aquesta progressió.

Recerca i innovació en salut

Aquest projecte s’emmarca en l’impuls de la recerca i la innovació com a eines fonamentals per millorar l’atenció sanitària i avançar en noves opcions terapèutiques, contribuint a generar coneixement i a transformar la pràctica clínica, així com a projectar l’activitat científica cap a la ciutadania i la comunitat mèdica.