Clam per la independència i la defensa de la llengua en la manifestació de l'11-S a Tortosa
Foto: Manifestació de la Diada 2025 a Tortosa - Mar Rovira, ACN.
Els independentistes reconeixen que hi ha gent "desmotivada" i demanen als polítics valentia i que es "posin les piles".
ACN, Tortosa - Clam per la independència i la defensa de la llengua catalana en la manifestació d'aquest 11 de Setembre a Tortosa. Amb estelades i crits d'independència, la protesta ha arrencat a la plaça Gerard Vergés i ha marxat pels carrers del centre del municipi, a ritme de batucada i amb un to festiu i reivindicatiu, per culminar amb els parlaments davant del monument franquista. Els independentistes reconeixen que hi ha gent "desmotivada", però han demanat als polítics valentia i que es "posin les piles" per aconseguir la república catalana. "L'atac contra l'escola és demencial, els jutges haurien de jutjar d'altres coses, la llengua és la cultura, crec que la llengua hauria de ser primordial", ha expressat en Josep, de Corbera d'Ebre.
Segons fonts policials, la manifestació ha plegat unes 1.700 persones mentre que des de l'organització enfilen la xifra entre les 7.500 i les 10.000 persones. Els manifestants han sortit de la plaça de Gerard Vergés i des d'allà s'han dirigit a la confluència entre l'avinguda de Catalunya i el passeig de l'Ebre, tot passant pel carrer Montcada, per la plaça Montserrat, pel carrer Bonaire, per la plaça Agustí Querol, pel pont de l'Estat, per l'avinguda Cristòfol Colom i pel carrer Castelló.
Segons fonts policials, la manifestació ha plegat unes 1.700 persones mentre que des de l'organització enfilen la xifra entre les 7.500 i 10.000 persones. Els manifestants s'han concentrat a la plaça Gerard Vergés on han desplegat una estelada gegantina, procedent de Reus, i han començat a clamar crits d'independència.
Pocs minuts després de les 17.14 ha arrencat la marxa pels carrers del centre de la capital del Baix Ebre, travessant pel pont de l'Estat fins a arribar a l'avinguda Catalunya, on hi havia l'escenari des d'on s'han fet els parlaments. La manifestació ha transcorregut amb un to reivindicatiu i festiu, amb famílies i grups d'amics, molts dels quals lluïen les samarretes amb el lema d'enguany 'Més motius que mai", de l'Assemblea Nacional Catalunya.
La Lourdes, Lauri i la Isabel, de Flix, han explicat que aquest 11-S és important per continuar la lluita per assolir la independència del país. "Depèn del poble, ara, perquè amb els partits no hi podem comptar", ha assegurat la Lauri, que ha lamentat el posicionament d'ERC en la manifestació d'avui i ha assegurat que ella no pararà "mai" de lluitar per la independència. "No hi ha gent parada, hi ha gent desmotivada. I això ho han aconseguit els partits", ha manifestat.
En Jordi, que ha vingut amb autobús des de Reus, s'ha mostrat pessimista per la situació del moviment independentista. "No soc gens optimista, perquè anem cada vegada més endarrere, i ja sabeu el que passa políticament i la llengua no es parla enlloc", ha denunciat. Davant d'aquesta situació, ha demanat als polítics que es "posin les piles". "Que escoltin el que diu la gent, estem al carrer", ha dit. També ha lamentat que els partits independentistes negociïn a Madrid. "No han après que amb Espanya no hi ha res a negociar? Què van a negociar? Si no els han donat res, les engrunes", ha afirmat.
Amb 80 anys, explica que sempre ha participat en les manifestacions de l'11-S, però considera que cal que el jovent s'impliqui més. "Estan desmotivats, el meu fill ha pujat a la muntanya i és un noi molt catalanista. Així molta gent, és una pena, nosaltres ja estem al final del camí, falta el relleu", ha admès.
Entre els manifestants, s'hi ha aplegat la Noa, l'Abril i l'Alba, de 15 i 13 anys, que són de la Cava. Les joves han participat en la manifestació per demanar la independència i els preocupa la poca mobilització entre el jovent. Elles asseguren que sempre parlen en català perquè és la seva llengua i opinen que seria dolent perdre'l. "Mentre estigui a Catalunya, no és una falta de respecte encara que la gent parli en castellà", han exclamat.
Defensa de la llengua
La defensa de la llengua ha estat una de les reivindicacions de la manifestació d'aquest dijous, tot just l'endemà de la sentència de Tribunal Superior de Justícia, que ha anul·lat bona part del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat que blindava el català com a llengua vehicular a l'escola. "Som els catalans els que hem de continuar la nostra llengua. Jo fa 48 anys que no parlo castellà. No l'entenc i no sé parlar-lo. Tinc el mateix dret que els altres a dir que no t'entenc", ha etzibat la Lauri.
En la mateixa línia s'ha posicionat en Josep que opina que els catalanoparlants cometen l'error de canviar d'idioma quan els parlen en castellà. "En aquest aspecte soc una mica talibà, parlo totalment català i si no m'entén li tradueixo. Però primer, és parlar en català i això trobo que és allà on ha fallat més la gent", ha lamentat. "Com més idiomes parles, més cultura tens. I si vivim en un país com Catalunya, que és ric en cultura, en costums i en tradicions, crec que la llengua hauria de ser primordial", ha afegit.
Demanen la retirada del monument franquista
Les representants de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, Ester Baiges i Marisa Panisello, han llegit un manifest per demanar la retirada del monument franquista sobre el riu Ebre al final de la protesta. "És la vergonya monumental més gran de Catalunya", han assegurat. A més, han defensat que mai ha estat un monument a la pau i la concòrdia. "No té cap cabuda en una república catalana i hauria d'avergonyir a totes les persones siguin del partit que siguin", han asseverat.
Després de la connexió amb Barcelona, ha estat el torn de la lectura del manifest de les Terres de l'Ebre per part del membre del secretariat de l'ANC, Paulí Fontova. En la seva intervenció, ha denunciat que "l'espoli" i "l'abandonament" que pateixen les Terres de l'Ebre. "Són les característiques d'un territori colonitzat, amb nuclears i parcs eòlics, amb transvasament d'aigua", ha dit. Així mateix, ha denunciat la manca d'oportunitats pels joves, el dèficit d'infraestructures viares i de trens, així com la situació de l'Hospital Verge de la Cinta. L'acte ha acabat amb una encesa dels diables, el Cant de Segadors i amb un concert d'artistes locals amb poc públic.
Unes 41.700 persones entre Barcelona, Girona i Tortosa
Unes 41.700 persones, més de 100.000 segons l'organització, han participat a les manifestacions de la Diada convocades per l'ANC, Òmnium i altres entitats segons les xifres que han facilitat les diferents fonts oficials. En concret, a Barcelona la Guàrdia Urbana ha comptat 28.000 manifestants. A Girona, la Policia Municipal ha indicat que han estat 12.000 les persones mobilitzades, mentre que a Tortosa, els Mossos d'Esquadra han indicat que 1.700 manifestants han format part del recorregut de la reivindicació independentista. En un moment de crisi del sobiranisme, l'ANC sosté que hi ha "més motius que mai" per a la independència, per "combatre la desnacionalització", per "garantir" el futur del català o per "posar fi a l'espoli fiscal".
L'any passat, quan la mobilització va ser també descentralitzada, l'independentisme va treure 73.500 persones al carrer a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. En concret, a les 60.000 persones que segons la Guàrdia Urbana es van mobilitzar a Barcelona, més del doble que aquest any, s'hi van sumar les 6.500 que ho van fer a Girona -xifra de la Policia Municipal-, les 2.800 de Tarragona, les 3.000 de Lleida i les 1.200 de Tortosa, també segons les respectives guàrdies urbanes i Policia Local.
Fonts de l'ANC han considerat, en canvi, que les tres mobilitzacions han sumat més de 100.000 persones. "Malgrat que l'Assemblea no acostuma a donar xifres, considerem imprescindible no deixar en mans d'aquells que volen acabar amb la nació el relat de la mobilització", han indicat.
Alhora han opinat que "tot i la pluja intensa de Barcelona, la ciutadania ha tornat a donar una lliçó a aquells que donen per mort el moviment independentista" i han celebrat "l'èxit" de participació en les tres manifestacions.
Independentment de les xifres, la mobilització de la Diada "és any rere any la manifestació més important d'aquest país, i un clam clar que la voluntat independentista perdura", han reblat.
A Barcelona les 28.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la manifestació, entre elles alguns pagesos amb els seus tractors, han sortit des del Pla de Palau, han continuat pel passeig d'Isabel II i el passeig de Colom, fins arribar a la plaça del Portal de la Pau. Han acabat a l'inici de la Rambla poc abans de les sis de la tarda.
Tot l'esdeveniment a la capital catalana s'ha desenvolupat en un clima reivindicatiu, festiu i pacífic, amb excepcions puntuals com la que han protagonitzat uns encaputxats just davant la capçalera minuts abans de començar, on han cremat una bandera espanyola mentre proferien crits com ara "puta Espanya".
Pel que fa a la manifestació de Girona, ha sortit de la plaça Catalunya i ha caminat fins als jardins de la Devesa, on hi havia l'escenari de l'acte final, situat a la zona de La Copa. Els manifestants hi han arribat a través d'un recorregut que els ha dut de la plaça Catalunya a la plaça Hospital, d'allà a la Gran Via Jaume I, a Correus i, finalment, a La Copa. Segons la Policia Municipal, 12.000 persones han participat en la mobilització.
