De l’antic orfeó al cor actual: Santa Bàrbara torna a cantar Perosi per la patrona

Foto: església de Santa Bàrbara - Víctor Montecino Valls, La Plana Ràdio.

LPR/VMV - La parròquia de Santa Bàrbara viurà este dijous, 4 de desembre, una missa solemne de la patrona que promet ser molt especial. El cor parroquial, acompanyat per l’orgue i reforçat fins a la trentena de veus, ha assumit el repte d’interpretar la “Missa Pontificalis” de Lorenzo Perosi, una obra de gran exigència musical que feia dècades que no se sentia al poble.

El projecte no ha estat fruit d’una improvisació. Tal com explica la directora de la coral, Anna Cid Solà, una de les ànimes de la iniciativa, la decisió es va prendre fa mesos i s’ha convertit en un repte compartit per tot el grup: “el que la fa més especial (…) és el repte que ens vam posar ja des del febrer d'este any (…) per poder interpretar esta meravella de missa (…) perquè som els que som i som qui som. Llavors som gent molt senzilla i este repte era molt alt”.

Inicialment, la idea era estrenar la missa per Sant Gregori, però finalment es va traslladar a la festa de Santa Bàrbara. El canvi, expliquen, també s’ha viscut com un signe i una oportunitat per donar encara més significat a la celebració de la patrona.

Un homenatge al centenari de l’antic orfeó

La tria de la “Missa Pontificalis” està estretament lligada a la història musical del poble. L’obra formava part del repertori habitual de l'Orfeó Niu d'Aucells, fundat el 1925, que la va cantar en nombroses celebracions tant a Santa Bàrbara com fora del municipi. Coincidint amb el centenari d’aquella formació, el cor parroquial actual ha volgut fer-los un homenatge explícit.

Àngel Torres Aragó ho resumix així: “el mínim homenatge que podíem fer és el centenari de la seua fundació (…) i en honor d'ells, va tindre la idea de recuperar esta missa per la solemnitat i sobretot perquè ells la van cantar moltes vegades”.

La recuperació de la missa també s’emmarca en una tradició musical arrelada al poble des de la construcció de l’orgue de la parròquia, l’any 1920. A partir d’aquell moment, Santa Bàrbara va viure una època de gran activitat coral i litúrgica, de la qual la “Missa Pontificalis” n’és un dels símbols més recordats.

Memòria i emoció per a qui l’havia cantat de jove

Per a alguns membres del cor, la reestrena de la missa té una dimensió profundament personal. Anna Cid Solà explica que ella mateixa la va cantar de petita i de joveneta, abans que desaparegués del repertori habitual de la parròquia. “Per a natros és recuperar una cosa que jo, per exemple, personalment, l'havia cantat de petita. (…) Llavors, per a mi, és valor sentimental de recuperar-la i de posar veu a tota esta gent que eren de l'Orfeó i que ja no hi són i que sens dubte estan cantant des d'una altra dimensió en natros”.

La coral viu el projecte com una manera de donar continuïtat a aquella generació de cantaires que van mantenir viva la tradició musical del poble. Molta gent gran, expliquen, recorda haver-la sentit a l’església anys enrere, però fa temps que no se’n tenia notícia a la zona.

A més, no és una obra freqüent als temples de les Terres de l’Ebre. Fins i tot, diuen, no tenen constància que s’hague interpretat recentment en altres parròquies de la diòcesi, inclosa la catedral.

Lorenzo Perosi, una figura clau de la música sacra

La “Missa Pontificalis” és una de les composicions més conegudes de Lorenzo Perosi, sacerdot i músic italià nascut el 1872. Perosi va ser director del cor de la Capella Sixtina durant 54 anys, al servei de diversos papes, i és autor d’una obra vastíssima que inclou oratoris, misses i altres peces vocals. Cid Solà destaca la dimensió extraordinària d’esta producció: “té més de 3.000 obres, entre elles, 300 misses i altres tants oratoris. Era una màquina de fer coses boniques i importants”.

La missa que s’interpretarà a Santa Bàrbara està concebuda per a cor mixt i orgue, tot i que el compositor també en va fer versions per acompanyament de corda. Al poble, però, s’ha volgut mantenir el format original per respectar la manera com l’antic orfeó la feia sonar.

Kyrie, Gloria, Sanctus i Agnus Dei amb orgue i una trentena de veus

En esta ocasió, el cor parroquial interpretarà quatre parts de la missa: els Kiries, el Glòria, el Sanctus i l’Agnus Dei. El Credo, que és molt extens, ja es deixava fora en l’època de l’orfeó i ara tampoc no s’ha incorporat.

La part musical estarà a càrrec de l’orgue històric de la parròquia, que tornarà a ser protagonista des del cor de dalt, i d’una trentena de veus que s’han anat sumant al projecte: membres del cor habitual, antics cantaires i persones amb formació musical que han volgut aportar-hi el seu granet de sorra.

Des del punt de vista sonor, un dels moments que més impressionen és l’inici del Glòria. Així ho descriu Torres Aragó: “jo diria que un punt molt destacat de la missa és el començament de la glòria. El començament de la glòria és solemníssim. (…) Comença amb una força que si ho sabem interpretar destaca molt”.

La il·lusió, per damunt de la dificultat

La preparació de la missa ha suposat un any de feina, assajos setmanals i moltes hores d’estudi individual, especialment per a la part d’orgue. Al principi, quan van escoltar una gravació de la peça, alguns cantaires es van posar “les mans al cap” davant la dificultat del repte, però la curiositat i l’orgull de poder-la portar al poble van acabar guanyant.

“Les coses musicals no són de primer rang. Jo diria que hem guiat més la il·lusió de portar-la que no els coneixements. La il·lusió de dir que això pot arribar, que estem il·lusionats, ens ha portat més il·lusió que res”.

Els assajos, expliquen, acaben sovint amb la sensació que el cansament queda en segon pla davant la satisfacció de veure com la peça va agafant forma. L’orgue, que s’ha treballat amb molta dedicació, també ha estat al centre d’este procés.

Mirant al futur: repetir-la i recuperar altres joies

De moment, el cor no sap quin recorregut tindrà la “Missa Pontificalis” més enllà d’esta celebració. Alguns membres voldrien treure-la fora del poble i interpretar-la en altres temples, i fins i tot el bisbe s’ha mostrat interessat a poder-hi assistir en una futura ocasió.

Sigue com sigue, el projecte ha obert la porta a recuperar altres peces del patrimoni musical local, com les nadales de mossén Jaume, que també combinaven veus i orgue i que es podrien tornar a sentir per Nadal.

Mentrestant, la cita és clara: este dijous, missa solemne de Santa Bàrbara amb la “Missa Pontificalis” de Perosi. El cor confia que l’església s’omplirà “de goma a goma” i que el poble podrà compartir el fruit d’un any de treball, memòria i devoció.