De viure a Santa Bàrbara a estudiar l'Amazònia peruana
El planer Ruben Ferré ha passat per La Plana Ràdio per explicar la seva experiència com a voluntari al Perú

La comunitat de San Rafael | Ruben Ferré
(LPR/Genís Cruz) Les persones han de seguir les seves passions, fins i tot si aquestes els porten fins als racons més inèdits. Això mateix va passar pel cap de Ruben Ferré quan se li va presentar l’oportunitat de completar les seves pràctiques universitàries amb Evergreen al Perú. Al planer sempre li havia cridat l’atenció l’Amazònia, un dels grans centres de biodiversitat mundial, i quan se li va presentar l’oportunitat no va tenir cap dubte: era una manera de créixer personal i professionalment.
Tal com ha explicat als micròfons de La Plana Ràdio, el xoc inicial va ser majúscul només aterrar: “El primer que vaig notar és la humitat. Però una barbaritat. No m'ho esperava per a res”. Ruben va instal·lar-se a San Rafael, una comunitat remota del Perú. Allà, la vida és completament diferent. Tenien electricitat només tres hores al dia, tot i que “hi va haver una setmana que no en vam tenir”, va puntualitzar el planer. No obstant això, es va trobar amb un veïnat tan hospitalari que compensava totes les altres coses.
Com a estudiant de Biologia i Ciències Ambientals, la seva feina era registrar espècies per avaluar la salut del bosc, però a l'entrevista ha revelat quina ha estat la seva gran troballa personal: “El que més m'ha encantat és la part dels quiròpters, els ratpenats. No sabia de què fer el meu Treball de Final de Grau i potser l'encamino cap allà”, ha afirmat el jove estudiant.
El moment més sorprenent de la entrevista, ha arribat a l'hora de parlar de la gastronomia local. Disposat a viure l'experiència completa, el planer no va dubtar a provar la "carn de monte", que representa la carn de caça salvatge com la jangana, una mena de porc autòcton. No obstant, el que ha deixat els oients bocabadats ha estat la degustació del suri: les larves d'escarabat: “Les vaig provar i la veritat és que són bastant bones. Tenen gust d'aletes de pollastre, literalment”, va assegurar de cara al final de l’entrevista.
Sigui com sigui, Ruben Ferré fa una valoració molt positiva i recomana totalment a tothom qui es trobi en la seva situació provar l’experiència. No ha volgut descartar una possible tornada més endavant per seguir fent voluntariat per la relació amb el territori i les famílies, però això ja serà en un altre moment i amb un altre context.





