Dol cultural a l’Ebre: adeu a Zoraida Burgos i Matheu i a Octavi Ruiz Gisbert
Burgos i Matheu, Creu de Sant Jordi 2023, va destacar en poesia i narrativa infantil i juvenil. Ruiz Gisbert va impulsar durant quatre dècades la formació musical de centenars d’alumnes a La Lira Ampostina.
ACN/Redacció - Les Terres de l’Ebre viuen uns dies de dol al món cultural per la pèrdua de dos referents en àmbits diferents però complementaris: la literatura i la música.
Mor Zoraida Burgos i Matheu, escriptora i bibliotecària tortosina
L’escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos i Matheu ha mort este diumenge 4 de gener de 2026 als 92 anys. Nascuda a Tortosa el 1933, va esdevenir una de les autores destacades de la generació tortosina de la postguerra, amb una obra que abraça poesia i també prosa infantil i juvenil.
El seu recorregut professional va anar estretament lligat a la biblioteconomia: diplomada en Biblioteconomia, va exercir com a bibliotecària al llarg de la vida, una faceta que va conviure amb l’escriptura i el treball cultural.
Burgos i Matheu va rebre la Creu de Sant Jordi el 2023, un reconeixement institucional a una trajectòria literària sostinguda i influent, especialment rellevant per la cultura de les Terres de l’Ebre.
Amposta acomiada Octavi Ruiz Gisbert, figura clau de La Lira Ampostina
Pocs dies abans, divendres 2 de gener de 2026, es confirmava la mort d’Octavi Ruiz Gisbert, una figura de referència per a la música al territori i, sobretot, per a la Societat Musical La Lira Ampostina. Ruiz Gisbert va dedicar-hi una part decisiva de la seua vida: durant quaranta anys va dirigir tant la banda com l’escola de l’entitat, convertint la docència i la formació musical en un projecte de llarg recorregut i gran impacte local.
La seua vinculació amb La Lira es remunta a 1981 i es va prolongar fins a la jubilació, l’any 2020, després de quasi quatre dècades al capdavant del model de mestre-director i de la direcció artística i pedagògica.
Una mateixa idea: fer créixer la cultura des del territori
Tot i que provenen de mons diferents, les dos figures comparteixen una lectura clara: la cultura no s’aguanta només amb grans esdeveniments, sinó amb trajectòries sostingudes, rigor i vocació. En el cas de Burgos i Matheu, a través de l’escriptura i el treball bibliotecari; en el cas de Ruiz Gisbert, a través de la música com a disciplina, com a comunitat i com a escola de vida.
Així, el territori acomiada estos dies una veu literària amb reconeixement nacional i un pedagog musical que ha marcat generacions des d’Amposta, dos noms que queden ja inscrits en la memòria cultural ebrenca.
