Dos anys esperant una família: la història de la Lola

Tot i haver estat adoptada dues vegades, ha acabat tornant al refugi i continua esperant una llar definitiva. Des del centre d’acollida canina i de Profauna Terres de l’Ebre fan una crida perquè algú li doni l’oportunitat de sortir de la gàbia i tenir, per fi, una família.

(LPR/T.G) Cada dia, al refugi de Santa Bàrbara, la Lola espera. Quan sent passes o veu arribar algú, s’acosta contenta, mou la cua i busca una carícia. Li agrada estar amb la gent, jugar, sortir a passejar i sentir-se acompanyada. És una gosseta que es fa d'estimar amb facilitat, especialment amb els xiquets i les xiquetes que van a visitar-la al refugi i que, de seguida, s’encarinyen amb ella.

Però quan s’acaba la visita i la gent se’n va, la Lola es queda allà. Fa gairebé dos anys que la seva vida transcorre darrere d’una gàbia, esperant que algun dia algú decideixi endur-se-la a casa.

La seva cuidadora, Tere Falcon Tormo, la coneix molt bé. De fet, confessa que està completament enamorada d’ella. “És un amor de gosseta. Si pogués me l’emportaria a casa”, explica. Però no pot fer-ho perquè té gats i la Lola no s’hi porta bé. Tot i així, cada dia li dedica temps, carícies i passejos.

La història de la Lola va començar de manera trista. Quan encara era molt jove, la van trobar abandonada dins d’un sac de pinso en un camí, juntament amb la seva germana. Algú les havia deixat allà. Les van portar al refugi on al principi estaven molt espantades. "Quan van arribar tenien una mica de temor”, recorda Tere. “Però en un mes ja es va fer amb les persones. Ara li encanta estar amb la gent.” A la seva germana la van adoptar però ella va seguir esperant a l'altra vora de la reixa. 

Des de llavors, la Lola s’ha convertit en una gossa molt afectuosa. Quan veu algú, s’acosta contenta, busca el contacte i té moltes ganes de jugar. És una d’aquelles gosses que només vol sentir-se estimada. De fet, en dues ocasions semblava que el seu somni s’havia fet realitat.

La primera vegada que la van adoptar només va estar un cap de setmana amb la família. Després la van tornar al refugi perquè plorava molt d’enyor. Per a la seva cuidadora, només li hauria calgut una mica de paciència per adaptar-se.

La segona vegada, també va ser dolorós. La Lola es va adaptar molt bé a la nova família, però l’havien adoptat perquè fes companyia a un altre gos que ja vivia a casa. El gos es va posar trist amb l’arribada de la nova companya i la família va decidir tornar-la al refugi perquè la intenció era que poguessin conviure els dos junts. Va ser una estada molt curta, però prou per tornar a trencar-li la rutina i fer-la tornar al lloc d’on havia sortit. Segons explica la Tere "quan torna d'aquestes breus acollides plora durant uns dies i a mi em trenca el cor, de fet me'l trenca també quan marxa perquè tenim un vincle molt fort, per això em faria molt feliç que algú la poguès acollir".

Tot i això, la Lola continua sent una gossa afectuosa i plena d’energia. Li encanta sortir a passejar, jugar i compartir temps amb les persones. Cada vegada que algú la visita, es mostra alegre i carinyosa, com si encara confiés que algun dia arribarà la seva família definitiva.

Per això, des del Centre Caní de Santa Bàrbara i des de Profauna Terres de l’Ebre, que s’encarrega des del perfil d’Instagram de recordar la seva història,  tornen a fer una crida. Busquen una família que li doni el temps, l’estima i la paciència que necessita per començar una nova vida fora del refugi. Potser aquella família encara no sap que la Lola l’està esperant.

Lola pesa uns 30 quilos, és de mida i té aproximadament dos anys i mig. És una gossa sana, forta i molt ben educada: passeja bé amb corretja i està acostumada a fer les seves necessitats quan surt al carrer. Però, sobretot, destaca per una cosa: li encanten les persones, especialment els xiquets i les xiquetes, amb qui és especialment dolça. El que més li costa és relacionar-se amb gats o gosses, amb els gossos la relació és molt millor.

Les persones que vulguin conèixer-la poden anar al Centre Caní de Santa Bàrbara, passejar amb ella i veure com és sense cap compromís. També es pot contactar amb els vigilants municipals al mòbil 649381826  o amb Profauna Terres de l’Ebre al seu perfil d'instagram.

Després de dos anys esperant, la Lola continua buscant la llar que encara no ha tingut. Potser només li falta que algú li obri la porta de casa.