Dues vides dedicades a l’ensenyament: Carme Barberà i Esther Sánchez tanquen una trajectòria de vocació, compromís i estima per l’alumnat
Carme Barberà Roiget, professora de Llengua Catalana, i Esther Sánchez Grau, docent de Llatí i Grec, s’han jubilat després de més de tres dècades dedicades a la docència,

Foto:Carme Barberà Roiget i Esther Sánchez Grau. T.G.
L’Institut Les Planes de Santa Bàrbara acomiada aquest curs dues de les seves professores més veteranes. Carme Barberà Roiget, professora de Llengua Catalana, i Esther Sánchez Grau, docent de Llatí i Grec, s’han jubilat després de més de tres dècades dedicades a la docència, deixant una profunda empremta tant en el centre com en diverses generacions d’alumnes.
(LPR/T.G) Durant l’entrevista a la Plana Ràdio, totes dues van fer un repàs de la seva trajectòria professional, marcada des dels inicis per una clara vocació. Barberà va explicar que l’interès per la llengua catalana va néixer durant els seus estudis, coincidint amb la recuperació de l’ensenyament del català, mentre que Sánchez va recordar com un professor de grec i llatí va despertar la seva passió per les llengües clàssiques. Ambdues van iniciar la seva carrera en diferents instituts abans d’establir-se definitivament a les Terres de l’Ebre, un territori que en el cas d’Ester detalla que ja se sent com a casa.
Carme Barberà va ser una de les professores que està a l’Institut des de la seva inauguració, el curs 1996-1997, formant part del primer equip directiu. Aquesta etapa va suposar la consolidació d’un centre que ha contribuït a cohesionar els joves de municipis com Santa Bàrbara, Masdenverge, la Galera, Godall, Mas de Barberans o Freginals.
Un dels principals temes de la conversa va ser l’evolució del sistema educatiu. Les dues professores coincideixen que l’educació ha canviat profundament, tant en les metodologies com en la relació entre professorat i alumnat. Tot i que reconeixen que avui dia els docents assumeixen nous reptes, valoren positivament que l’escola actual fomenti el pensament crític, l’acompanyament personal i la formació integral dels joves.
També van reflexionar sobre l’impacte de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial a les aules. Tot i considerar-les eines útils per preparar activitats i enriquir els aprenentatges, advertien dels riscos que comporta un ús inadequat, especialment quan substitueix l’esforç personal o dificulta l’avaluació real dels coneixements.
La defensa de la llengua catalana va ocupar una part destacada de l’entrevista. Barberà va reivindicar la necessitat de continuar utilitzant el català en tots els àmbits de la vida quotidiana i va posar en valor el dialecte tortosí com una expressió legítima de la identitat cultural del territori. Per la seva banda, Sánchez va destacar la vigència del llatí i el grec, no només per comprendre l’origen de les llengües romàniques, sinó també per entendre millor la cultura i la societat actuals.
Més enllà dels continguts acadèmics, totes dues van coincidir que la tasca d’un professor va molt més enllà de transmetre coneixements. Consideren que educar significa formar persones, escoltar, ser empàtic i ajudar els alumnes a créixer tant acadèmicament com personalment. Aquesta relació de proximitat amb l’alumnat és, precisament, el que més asseguren que trobaran a faltar després de la jubilació.
Preguntades pels consells que donarien als nous docents, van insistir que l’ensenyament ha de ser una professió vocacional. L’entusiasme, la paciència, l’empatia i les ganes de treballar amb joves són, segons elles, els ingredients imprescindibles per exercir aquesta professió amb èxit.
Ara, una nova etapa s’obre per a totes dues. Caminar, llegir, viatjar fora de temporada, mantenir-se actives físicament i gaudir de la família ocuparan bona part del seu temps. Tot i això, reconeixen que enyoraran especialment el contacte diari amb els alumnes i els companys de professió.
L’entrevista va concloure amb un missatge d’agraïment i reconeixement a dues professores que han contribuït decisivament a la formació de nombroses generacions d’estudiants i al creixement de l’Institut Les Planes





