“Ebre, Art & Patrimoni” farà parada a Santa Bàrbara amb «Fils Nòmades»

Foto: l'artista tèxtil Andrea Ayala Closa a l'església parroquial de Mas de Barberans - Museu de les Terres de l'Ebre

LPR/VMV - El cicle “Ebre, Art & Patrimoni” farà parada diumenge 20 a Santa Bàrbara amb «Fils Nòmades», la proposta d’enguany dedicada a l’art tèxtil i al procés creatiu. L’acció tindrà lloc a l’església parroquial a partir de les dotze del migdia i estarà protagonitzada per l’artista tèxtil Joana Calsamiglia i per Nèfur, nom artístic de Laura Guarch, que hi aportarà una intervenció vocal a cappella i performàtica. L’activitat serà gratuïta i tindrà una durada aproximada de trenta-cinc minuts.

“Ebre, Art & Patrimoni” s’intercala amb el cicle “Ebre, Música & Patrimoni” i està organitzat pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura. Esta edició recorre tretze municipis i quinze equipaments culturals i patrimonials del territori. La directora del Museu de les Terres de l’Ebre, Elena Fabra Noche, explica que el projecte forma part de les activitats vinculades al paper del museu com a Museu de Suport Territorial i que busca «fer activitats comunitàries i de territori, creant comunitat a tot el territori de les Terres de l’Ebre». El cicle treballa preferentment amb municipis consorciats al Museu de les Terres de l’Ebre, tot i que també incorpora altres poblacions amb equipaments o infraestructures culturals que es consideren d’interés.

Cada edició partix d’una idea comuna que ha de permetre relacionar patrimoni, comunitat, visibilitat i sensibilitat artística. Fabra Noche explica que, després de valorar diferents possibilitats amb la coordinadora artística, Laia Beltran Querol, van decidir centrar enguany el projecte en l’art tèxtil, una disciplina que encara no s’havia treballat dins del cicle. El resultat ha estat la creació d’un tapís nòmada que va passant pels tretze municipis participants i creix amb les intervencions successives dels artistes.

Segons la previsió explicada durant l’entrevista a l’emissora planera, una vegada completat acabarà al Museu de les Terres de l’Ebre, on es vol deixar exposat. Un dels elements centrals de «Fils Nòmades» és precisament fer visible el procés de creació. Beltran Querol assenyala que habitualment el públic només coneix l’obra acabada: «Tu al final veus un quadre, una escultura, una fotografia, però no acabes de veure el procés que t’ha portat fins aquí». La proposta, en canvi, trasllada als diferents equipaments culturals aquella part del treball que normalment quedaria dins del taller de l’artista.

L’elecció de l’art tèxtil permet també treballar amb una pràctica que necessita temps. «És una aposta arriscada, perquè no estem acostumats a mirar una cosa que és lenta, que hi ha un gest lent», explica Beltran Querol. La coordinadora contraposa este procés amb la immediatesa actual i assenyala que la proposta té també «esta part contemplativa», basada a parar i observar com es desenvolupa l’obra.

El tapís, però, no es construix únicament amb fils, llanes o cotons. Una part del projecte ha consistit a buscar materials que poguessin representar els diferents indrets de les Terres de l’Ebre. Esta selecció s’ha fet també en contacte amb els agents vinculats als equipaments que participen en el cicle.

Entre els exemples hi ha la incorporació d’argila de la serra de Godall. El terrissaire Joan Cortiella, de la Galera, va proporcionar este material, que després es va lliurar a una de les artistes juntament amb una ampolla d’aigua del riu Ebre perquè pogués treballar-hi uns llençols antics. L’element resultant també s’ha incorporat al tapís.

La peça inclou igualment elements relacionats amb l’olivera, present en municipis com la Galera, Santa Bàrbara, Ulldecona o Godall, i s’hi han incorporat branques d’olivera. També hi ha òxid de ferro, vinculat en el plantejament del projecte als pigments utilitzats en les pintures rupestres d’Ulldecona, i la pauma.

El Museu de la Mar de l’Ebre, a la Ràpita, va aportar dos xarxes de pesca antigues que també s’aniran incorporant a l’obra. El projecte compta igualment amb la participació del COMEBE, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, i en este cas es va plantejar afegir-hi vetes d’espardenyes dels milicians. «Tots són elements que hem anat incorporant, que presentem a cada un dels equipaments i es van incorporant al tapís d’una manera fluïda i artística», explica la comissària.

Al treball tèxtil s’hi suma en cada acció una veu a cappella. La idea inicial se centrava exclusivament en el gest de teixir, entés com un moment per parar i observar. Durant la preparació, però, l’equip va considerar que calia incorporar un segon element. La música instrumental es va descartar perquè ja disposa del seu propi cicle, “Ebre, Música & Patrimoni”, i es va optar per treballar directament amb la veu.

Beltran Querol relaciona esta decisió amb la vinculació històrica entre les labors manuals i el cant. Segons explica, el fet de cantar també havia servit com a forma de transmissió oral i, en algunes cultures, el ritme de les cançons ajudava les dones que teixien a recordar els patrons. El projecte separa estos dos papers: d’una banda, l’artista visual que treballa amb el llenguatge tèxtil; i, de l’altra, una veu que acompanya l’acció.

Els perfils vocals són diferents en cada actuació, amb l’objectiu que les combinacions entre artistes i veus generen experiències diferents. El cicle es va inaugurar l’1 d’agost al Mas de Barberans i, segons Fabra, aquella primera experiència va confirmar la decisió d’introduir veus a cappella.

La tercera peça del projecte són els mateixos espais on es desenvolupa. Al llarg del recorregut s’han escollit indrets molt diversos, entre els quals hi ha esglésies, refugis antiaeris o antics safarejos. Beltran Querol explica que l’objectiu és portar l’art contemporani a llocs que habitualment no hi estan associats i utilitzar-lo com una forma d’aproximar el públic al patrimoni amb «una altra mirada». «Este patrimoni que ens acompanya des de segles, a lo millor, no l’hem de tindre com una cosa estàtica que està allà», afirma la coordinadora. Per a ella, cal «donar-li vida» i animar el públic a visitar estos espais des d’altres sensibilitats.

El projecte també busca donar visibilitat a patrimoni menys conegut. Durant una de les actuacions, per exemple, el cicle va arribar a l’església romànica de Sant Joan Baptista de les Ventalles (Ulldecona). Segons van explicar, l’acció va permetre obrir l’espai i donar-lo a conèixer a persones que fins llavors no l’havien visitat.

A Santa Bàrbara també es van estudiar diferents possibilitats abans d’escollir l’església parroquial. Cada any la ubicació es decidix en coordinació amb el municipi i en funció del plantejament concret del cicle. Després de recórrer els possibles espais de Santa Bàrbara amb Laia, es va considerar que la parròquia era la més adequada per a esta edició. Entre els factors que van afavorir la decisió hi havia les característiques acústiques de l’església i la possibilitat d’obrir l’edifici a un públic que potser habitualment no hi entra. Beltran Querol remarca que la proposta permet aproximar-s’hi «des del punt de vista de l’art» i recorda també el vincle històric entre les esglésies i diferents formes artístiques.

Per a la regidora de Cultura, Ana Panisello Arasa, la participació de Santa Bàrbara en estos cicles representa «obrir una finestra a la nostra història». la regidora vincula la proposta amb elements del paisatge i la història local, com la plana, les masades, el molí de l’oli, les oliveres, les borrasses o la pauma. «Avui tenim la possibilitat que la nostra història, que és tan humil, obrir-li la finestra i expressar-la perquè també sigui atractiva tant per a la gent del poble, per als que ens visiten com per als joves que vulguin veure tot el que és la nostra història planera», afirma.

Panisello Arasa també situa el cicle com una oportunitat perquè visitants de fora coneguin Santa Bàrbara i la resta de municipis participants. «El que volem és que la gent no vingue sols a Santa Bàrbara sinó que vagi donant una volta per tot l’Ebre i per estes tretze poblacions que participen en este cicle», assenyala.

L’acció de diumenge començarà una vegada haigue finalitzat la missa que oficia mossén Mateo. A les dotze s’iniciarà «Fils Nòmades». Joana Calsamiglia serà l’encarregada de continuar treballant el tapís des del punt on el va deixar Martina Manya a Benissanet, on es va fer l’anterior acte del recorregut.

La intervenció vocal anirà a càrrec de Nèfur, nom artístic de la falduda Laura Guarch. La cantant treballa amb «Sons dels glaciars», té formació en performance i ha desenvolupat treballs en este àmbit. La seua actuació serà a cappella però incorporarà també esta dimensió performàtica.

El projecte disposa, a més, d’un vestuari específic encarregat a una dissenyadora que viu a Barcelona, amb peces pensades perquè cada cantant pugui integrar-se en el plantejament de l’acció.

L’activitat serà oberta a tothom i gratuïta. La intervenció tindrà una durada d’uns trenta-cinc minuts. Panisello també va avançar que hi haurà una sorpresa al final de l’acte, tot i que va preferir no donar-ne més detalls abans de diumenge.