Educació financera: com detectar les despeses invisibles per evitar que el Nadal dispari els deutes

 

(UOC) En un context d'inflació i de compres a terminis, cal revisar subscripcions, microdespeses i ús del crèdit per passar d'una cultura de la despesa a una cultura de l'estalvi.

Les festes de Nadal concentren, en poques setmanes, regals, àpats especials, desplaçaments i moltes compres impulsives. Segons un informe difós per KPMG i Appinio España, es preveu que, entre el Black Friday del novembre, Nadal i les rebaixes del gener —el que es coneix com a golden quarter—, els espanyols gastaran una mitjana de 969 euros per persona, un 1,6 % menys que el 2024. Aquestes despeses es produeixen, a més a més, en un context d'inflació elevada, amb un 3,1 % a l'octubre, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Com podem estalviar al màxim sense deixar de gaudir de les festes, dels regals i de les compres?

En aquest context, qualsevol desajust pesa. Per a Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en finances personals i digitals, el problema no és només la inflació, sinó que «el que de debò desequilibra moltes famílies per Nadal és arribar al desembre sense pressupost ni planificació: no saber què es vol comprar ni quant es pot gastar».

L’experta en educació financera de la UOC proposa identificar tres tipus de despeses invisibles —formiga, vampir i fantasma— i posar ordre als comptes perquè les festes no es tradueixin en una llarga costa de gener.

Tres despeses invisibles que es disparen per Nadal

Ruiz Dotras distingeix tres categories de despesa que passen fàcilment inadvertides en el dia a dia: despeses formiga, despeses vampir i despeses fantasma.

Despeses formiga. Són petits desemborsaments quotidians, «molt petitons i invisibles», que s’infiltren en la rutina: des de deixar la televisió sempre en stand-by fins a subscripcions d’un o dos euros al mes o petits pagaments digitals que amb prou feines registrem. Per separat semblen irrellevants, però sumats cada mes poden representar una quantitat considerable.

Despeses vampir. Són subscripcions d’un import més elevat que incorporem als costos fixos: plataformes de contingut audiovisual, quotes de serveis que no aprofitem o filiacions que es renoven automàticament. «Encara que semblin només 10 euros al mes, al final són 120 euros a l’any, i si hi afegim una altra plataforma, una altra aplicació i un altre servei, podem acabar pagant 50 euros mensuals o més per coses que no necessitem», adverteix l’experta.

Fins i tot el gimnàs pot esdevenir una despesa vampir si no s’utilitza o si el pressupost familiar és molt limitat. «Si es fa servir per salut i el pressupost ho permet, no el posaria en la mateixa categoria», matisa Ruiz Dotras.

Despeses fantasma. Són aquelles que «no tenim gaire controlades» i reapareixen per sorpresa: un servei al qual ens vam donar d’alta i vam oblidar cancel·lar, comissions que no revisem o càrrecs que ja ni recordàvem. «A vegades no és una despesa mensual, pot ser puntual, però quan revises els comptes penses: “ja no recordava que m’havia donat d’alta aquí”», explica.

Aquestes tres tipologies de despesa no són un problema exclusiu del Nadal. «Són perilloses tot l’any», subratlla la professora. «Tothom sap quant ingressa, però molt poca gent sap realment com gasta els seus diners».

El risc augmenta especialment en les llars que no arriben a final de mes o que no poden estalviar de manera regular. «Qui pot estalviar un 20 % cada mes es pot permetre gastar una mica més per Nadal. El problema el trobem en les famílies que viuen al dia, arriben justes a final de mes i no tenen marge d’estalvi», explica l’experta en finances.

La regla del pressupost 50-30-20

La primera recomanació de Ruiz Dotras és tan simple com exigent: no començar el desembre sense números. En primer lloc, cal descarregar els moviments bancaris i analitzar cap a on han anat els diners: quant s’ha destinat a despeses bàsiques com la llum, l’aigua, el gas o l’habitatge; quina part correspon a l’alimentació, i quines altres despeses són realment imprescindibles, com l’escolarització dels fills.