2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

 

Total donacions

 

18890

 

19039

 

25634

 

21692

 

31.262

 

40.000

 

50.000

Del plasma no només se’n fan hemoderivats: el 15% es transfon a persones que han perdut molt líquid de cop perquè han patit un accident, els grans cremats o per recuperar-se després d’un trasplantament o un tractament de càncer. El 2022 van ser transfosos un total de 3.980 pacients.

Les immunoglobulines: el ‘medicament’ per a les malalties del sistema immunitari

Des de l’any 2010, l’ús de les immunoglobulines s’ha doblat. Actualment, es fan servir cada vegada més per un grup de patologies que està creixent. El 50% del seu ús es dedica als tractaments per a les immunodeficiències primàries, malalties congènites minoritàries en les quals els pacients tenen problemes amb la fabricació de defenses per combatre les infeccions. Aquest medicament és per a molts d’ells l’única alternativa de tractament, ja que els dota de les defenses que no tenen. A Catalunya, es calcula que més de 5.000 persones estan afectades per aquestes malalties, i actualment, n’hi ha 2.000 que requereixen tractament de per vida.

L’ús de les immunoglobulines s’ha estès també a altres àrees per les seves propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Així, són per al tractament de malalties neurològiques, com és el cas de la síndrome de Guillain-Barré o la miastènia gravis i altres polineuropaties; per a immunodeficiències per malalties hematològiques com el mieloma, alguns tipus de leucèmies o la púrpura trombocitopènica immunitària; per a les trombopènies autoimmunes i les anèmies hemolítiques autoimmunes, però també per a altres malalties que tenen símptomes inflamatoris, com malalties infeccioses o hematològiques, alguns trasplantaments o algunes patologies dermatològiques, i un llarg etcètera.

A Catalunya, el doctor Pere Soler va ser pioner en l’atenció als pacients amb aquestes malalties minoritàries ara fa 20 anys i n’és un referent internacional. Coordina l'atenció d'aquests pacients a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'únic hospital de Catalunya amb totes les acreditacions nacionals i internacionals en aquest camp i on s'atenen més de 800 pacients, entre infants i adults. El seu equip va ser pioner en la introducció de la gammaglobulina subcutània per al tractament substitutiu d'aquests pacients i durant anys ha col·laborat amb el BST i l'Institut Català de la Salut en projectes d'optimització de l'obtenció i utilització del plasma i les immunoglobulines inespecífiques.

Els altres hemoderivats: l’albúmina i els factors de coagulació

D’entre la resta de medicaments que provenen del plasma hi ha els factors de la coagulació com el FVIII i FIX. Quan falten aquests factors, es produeixen sagnats i malalties conegudes com l’hemofília. Actualment, a Catalunya hi ha uns 500 malalts en tractament amb aquests factors de coagulació.

Un altre medicament fet de les proteïnes del plasma és l’alfa-1-antitripsina (AAT), que fa la funció de protegir el teixit pulmonar de les inflamacions i les infeccions. El dèficit d’aquesta proteïna és una malaltia minoritària i provoca afectacions pulmonars greus. A Catalunya, afecta uns 80 malalts.

En darrer lloc, hi ha l’albúmina, que s’usa com a tractament secundari a la malnutrició o la malaltia renal o hepàtica.

Qui pot donar plasma?

Per donar plasma s’han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. És a dir, cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.

Com que el plasma és sobretot aigua, la recuperació és molt ràpida i les donacions poden ser més freqüents. De fet, es pot donar plasma cada 15 dies i fins a 24 cops l’any.

Les persones interessades a donar plasma només cal que ho consultin amb el Banc de Sang, emplenant el formulari del web donarsang.gencat.cat/plasma.