El cens d'ocells d'aquàtics hivernants al Delta de l'Ebre arriba gairebé als 265.000 exemplars

El cens d'aus hivernants del Parc Natural del Delta de l'Ebre ha determinat que enguany han arribat a la zona 264.500 ocells. Aquest cens, que es va iniciar el 1972, és una de les eines més valuoses per conèixer l'evolució dels ocells en aquesta zona humida d'importància internacional.

De fet, aquestes dades corroboren la tendència a l'alça del poblament hivernant d'ocells aquàtics al Delta de l'Ebre, constatada arran de la creació del Parc Natural i de l'inici d'aplicació de les mesures agroambientals, com l'allargament del període d'inundació hivernal dels arrossars. Tècnics, Agents Rurals, voluntaris del Parc Natural i membres d'entitats conservacionistes són els encarregats d'elaborar el cens. ACN

Aquest document s'integra dins d'un cens internacional –International Waterbird Census (IWC)-, que a Catalunya és coordinat per la Direcció General del Medi Natural i que té per objectiu quantificar anualment el nombre d'ocells aquàtics que hivernen a més 80 països d'Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l'estat de conservació d'aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d'acollida de les zones humides del Delta de l'Ebre.

El responsable i coordinador del cens del Delta, Toni Curcó, ha destacat que, tot i que les dades del cens d'enguany són una mica inferiors a les de l'any passat, 'si mirem el últims 30 o 40 anys, hi ha una tendència a l'augment'. Curcó ha explicat que hi ha dos moments històrics que han marcat aquest increment: d'una banda, la creació del Parc Natural del Delta de l'Ebre a inicis dels anys 80, quan es va prohibir la caça a molts espais; i de l'altra, l'inici de l'aplicació de mesures agroambientals als cultius d'arròs, feta a mitjans anys 90, que ha afavorit moltes espècies. 'La tendència ja era positiva i encara es va incrementar més', ha ressaltat.

L'elaboració d'aquest cens al Delta de l'Ebre, principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat tant pel que fa a la diversitat d'espècies i d'hàbitats –com els arrossars, les llacunes, el riu, les salines, les badies o els aiguamolls-, com per la gran quantitat d'ocells hivernants.

Enguany, el grup més destacat ha estat el de les anàtides, amb un 48,1% del total dels exemplars, d'on sobresurten l'ànec collverd, l'ànec cullerot i el xarxet. En comparació amb els valors dels darrers anys, l’ànec cuallarg ha experimentat un baix nombre d'exemplars, de només 609, mentre que l'ànec cullerot ha presentat el màxim històric, amb 31.031 ocells. La fotja vulgar també ha vist incrementada la seva població hivernant, assolint un màxim històric per segon any consecutiu, amb 40.415 exemplars.

El grup de les limícoles és el segon amb més representats, amb 67.529 exemplars –un 25,5% del total-. Per la seva abundància, destaquen el territ variant, amb un màxim en el registre històric, i la fredeluga. Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els flamencs –amb prop de 10.000 exemplars-, els bernats pescaires, els esplugabous i els corbs marins grossos.