El doctor Vilà, recordat per un dels seus nets “ajudava els pobres no cobrava res i deixava diners sota el coixí perquè poguessin comprar els medicaments”,

 La renovació de les plaques del carrer Doctor Vilà, a Tortosa, ha tornat a posar en valor la figura de Manuel Vilà Olesa, un dels metges més estimats de les Terres de l’Ebre. Conegut com el metge dels pobres, va destacar tant per la seva tasca altruista com per les seves investigacions pioneres sobre el paludisme i el kala-azar infantil. Un dels seus nets, Rafel Mestre Vilà, veí de Santa Bàrbara, reivindica ara el llegat humà i professional d’un metge que va dedicar la seva vida a ajudar els més necessitats.

(LPR/T.G.Ll)  L’acte de renovació de les plaques a Tortosa, impulsat a petició de la família i amb la presència de descendents i representants municipals, ha servit per recordar un professional que va exercir la medicina des del compromís social, en una època marcada per la pobresa, les epidèmies i la manca de recursos sanitaris.

Un dels seus nets, Rafel Mestre Vilà, veí de Santa Bàrbara, ha volgut posar veu a aquest llegat familiar i col·lectiu. “Era un dels bons metges que descobria moltes malalties i visitava tothom, no tenia peresa de res”, explica, recordant la dedicació absoluta del seu avi a la professió.

Nascut a Tortosa l’any 1881, Manuel Vilà es va formar en Medicina a València i amb només vint-i-dos anys ja dirigia el Laboratori Municipal de Tortosa. Va investigar malalties com el paludisme al delta de l’Ebre i va descobrir el kala-azar infantil, una patologia greu que va centrar la seva tesi doctoral, defensada davant un tribunal presidit per Santiago Ramón y Cajal.

Tot i això, el record més viu que ha perdurat és el de la seva vessant humana. “Visitava moltes masies i ajudava els pobres, no volia que la gent patís”, explica Rafel Mestre Vilà, que recorda com el seu avi atenia pacients que sovint no podien pagar ni la visita ni els medicaments.

Aquest compromís anava encara més enllà. “Quan se n’anava, no cobrava res i deixava diners sota el coixí perquè poguessin comprar els medicaments”, relata el seu net, una anècdota que resumeix per què el doctor Vilà va ser conegut durant dècades com el metge dels pobres.

La seva dedicació, però, també va tenir un cost personal. Segons explica la família, el patiment constant pels malalts va marcar profundament el metge, fins al punt que no volia que cap dels seus fills seguís la mateixa professió. “No volia que ningú fos metge perquè veia que ell patia molt”, recorda el seu net.

Els últims anys de la seva vida van quedar marcats per la Guerra Civil i per problemes de salut mental, que el van portar a ser ingressat a l’Institut Pere Mata de Reus, on va morir l’any 1963. El seu enterrament va ser multitudinari, un reflex de l’estima que la ciutat li professava.

Seixanta anys després, la renovació de la placa del carrer que porta el seu nom ha tornat a fer visible aquest llegat. Un gest simbòlic que, més enllà d’un canvi estètic, ha servit per reivindicar la figura d’un metge que va entendre la medicina com un servei a les persones.

“Per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre, el doctor Vilà va ser molt més que un metge; va ser una persona profundament humana”, conclou el seu net, satisfet que la memòria del seu avi continuï viva en l’espai públic i en el record col·lectiu.