Foto: una part del MareNostrum 5, el superordinador del Barcelona Supercomputing Center - Maria Aledern, ACN.

El projecte suposaria una inversió d'uns 5.000 milions d'euros.

ACN, Barcelona - El govern espanyol ha proposat instal·lar una de les gigafactories europees d'intel·ligència artificial a Móra la Nova, amb una inversió públicoprivada d'uns 5.000 milions, segons ha avançat 'La Vanguardia' i ha confirmat l''ACN. Els executius espanyol i català mantenen un "diàleg fluït" i amb "discreció" per avançar en aquesta candidatura. En un comunicat, el govern espanyol explica que s'ha proposat Móra la Nova per la seva proximitat amb el Barcelona Supercomputing Center. La UE vol crear entre quatre i cinc gigafàbriques d'intel·ligència artificial amb un fons de 20.000 milions per convertir-se en una "gran potència computacional". Així ho va anunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a principis de febrer.

La presentació de la candidatura s'ha tractat en la reunió sorpresa d'aquest divendres a la Moncloa entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Salvador Illa, segons fonts del Govern català. La trobada s'ha produït també en plena tempesta pels casos de corrupció que envolten el PSOE i el seu exsecretari d'Organització Santos Cerdán.

L'executiu espanyol ha assenyalat que es tracta d'un "projecte emblemàtic europeu" i d'una "infraestructura estratègica" destinada a reforçar l'autonomia tecnològica del continent i "posicionar" tant l'Estat com la UE en "l'avantguarda del desenvolupament de capacitats d'IA sobirana, sostenible i d'alt rendiment".

Concretament, la proposta s'ha presentat per part d'un consorci empresarial liderat per Telefonica i ha estat impulsada pel govern espanyol i coordinada directament per l'Oficina Econòmica del President en col·laboració amb el Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública i la Generalitat. En l'àmbit privat, alguns dels membres confirmats que formen part del consorci són ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, mentre que també hi ha organismes públics com la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica, que depèn del ministeri liderat per Òscar López.

A banda, fonts de l'executiu espanyol, afegeixen que s'està treballant en l'entrada d'un "important soci inversor internacional".

La Generalitat: "Móra la Nova reuneix totes les condicions necessàries"

Fonts de la Generalitat han explicat que aquesta iniciativa es va activar el passat mes de febrer, quan amb el govern espanyol van començar a explorar la possibilitat de presentar la candidatura de Móra la Nova. Segons l'executiu català, "Móra la Nova com a ubicació que reuneix totes les condicions necessàries per una instal·lació d’aquestes característiques tant en disponibilitat del terreny com de potència elèctrica".

Amb tot, la Generalitat assegura que la decisió per captar aquesta inversió tecnològica és "total", a més de destacar que suposarà un impacte territorial positiu per a les Terres de l'Ebre i Tarragona i afavorir la cohesió territorial. "El rol de Catalunya en aquesta candidatura per acollir una de les gigafactories europees pot suposar un autèntic revulsiu per a l’ecosistema digital", apunta.

De moment, els governs espanyols i català han creat un equip mixt reduït per fer seguiment de la candidatura format per la secretària general de Presidència, Eva Giménez, el secretari de Telecomunicacions, Albert Tort, amb l'assessor econòmic del president del govern espanyol Manuel de la Rocha i la secretaria d’Estat, Maria González.

Procés per escollir les ubicacions de les gigafactories

Fonts de la Comissió Europea han recordat a l'ACN que ara mateix el procés es troba "en el final de la primera etapa, que consisteix en les expressions d'interès". A principis d'abril, el govern comunitari va obrir una consulta pública amb tots els agents rellevants del sector tecnològic i les parts interessades per debatre i identificar els “reptes i les solucions més rellevants” vinculades al camp de la intel·ligència artificial. A partir d'ara, afegeixen, s'iniciarà una anàlisi de les ofertes i es concretarà amb més detall la xifra de la inversió, tot i que les mateixes fonts confirmen que estarien al voltant d'aquests 5.000 milions.

A continuació, la CE farà una primera selecció i instarà els aspirants a presentar la seva proposta definitiva a finals d'any. Les gigafactories escollides hauran d'estar operatives entre el 2027 i el 2028 i podran disposar de finançament comunitari. Cada una d'elles disposarà d'unes 100.000 GPU d'última generació i el seu desenvolupament requerirà una inversió d'entre 3.000 i 5.000 milions, dels quals fins a un 35% podran ser subvencionats amb fons públics.

Fins ara, el bloc europeu ja ha impulsat 12 fàbriques d'IA, entre elles el Supercomputing Center de Barcelona, però ara vol portar-les a "un altre nivell" creant infraestructures "molt grans" de dades i informàtica.

A banda d’insistir en la posada en marxa d’entre quatre i cinc gigafactories, Brussel·les també ha posat en relleu la possibilitat que instal·lacions del sector que ja estan en funcionament puguin ser utilitzades per investigadors i petites i mitjanes empreses per “desenvolupar i entrenar” els seus models d’IA.

Brussel·les permetrà que s'utilitzin amb fins militars

ACN, La Haia - La Comissió Europea permetrà que les noves gigafactories d'intel·ligència artificial que es volen construir a la Unió -una d'elles amb possibilitats d'instal·lar-se a Móra la Nova- puguin acollir el desenvolupament de projectes militars. Així ho ha indicat aquest dimarts la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, qui en una roda de premsa des de la Haia (Països Baixos) ha subratllat la necessitat "d'unir" les capacitats civils i militars al conjunt de la UE. "Sovint no es permet que els projectes d'ús dual funcionin en plataformes civils; això ha de canviar", ha remarcat la dirigent alemanya, qui al mateix temps ha posat en valor el "poder computacional incomparable" dels centres que Brussel·les pretén aixecar.

Per Von der Leyen, bona part dels components "crítics" per al sector de la defensa del segle XXI són d'ús dual. "Parlem de xips, serveis al núvol, programari, satèl·lit o intel·ligència artificial [...] i la nostra indústria de defensa necessita un accés sense fissures a tecnologies vitals d'alta gamma", ha sostingut.

Segons la dirigent alemanya, aquesta autorització permetrà tant a empreses emergents com a companyies unicorns puguin escalar els seus projectes, facilitant-los l'accés a instal·lacions altament innovadores i a finançament públic i privat.

"L'Europa de la defensa finalment s'ha despertat", ha insistit Von der Leyen, qui al mateix temps ha apuntat que la cimera de l'OTAN que se celebra aquest 24 i 25 de juny a la Haia fixarà uns objectius "històrics" de despesa en defensa.

El projecte europeu

A principis d'abril, la Comissió Europea va obrir un procés de consultes públiques per acollir fins a cinc gigafactories d'intel·ligència artificial a la Unió Europea, una mesura que donava continuïtat a l'anunci de Von der Leyen d'impulsar un fons de 20.000 milions d'euros per convertir la Unió Europea en "una gran potència computacional".

Un cop es va donar a conèixer la proposta de Brussel·les, el govern espanyol va proposar instal·lar una de les gigafactories a Móra la Nova. El projecte contemplaria una inversió publicoprovada d'uns 5.000 milions d'euros i permetria, segons l'executiu espanyol, el desenvolupament d'una infraestructura "estratègica" i "d'un projecte emblemàtic" per a Europa.

La proposta presentada pel govern espanyol, però, no contempla per ara l'ús d'aquesta instal·lació per al desenvolupament de projectes militars.

Procés de selecció

El procés per seleccionar les gigafactories es troba ara en la part final de la seva primera etapa, que consisteix en les expressions d'interès. A continuació, està previst que les autoritats comunitàries iniciïn una anàlisi de les ofertes per concretar amb més detall les xifres de la inversió.

A continuació, la Comissió farà una primera selecció i instarà els aspirants a presentar la seva proposta definitiva a finals d'any. Les gigafactories escollides hauran d'estar operatives entre el 2027 i el 2028 i podran disposar de finançament comunitari. Cada una d'elles disposarà d'unes 100.000 GPU d'última generació i el seu desenvolupament requerirà una inversió d'entre 3.000 i 5.000 milions d'euros, dels quals fins a un 35% podran ser subvencionats amb fons públics.

Fins ara, el bloc europeu ja ha impulsat 12 fàbriques d'IA, entre elles el Supercomputing Center de Barcelona, però ara vol portar-les a "un altre nivell" creant infraestructures "molt grans" de dades i informàtica.

A banda d’insistir en la posada en marxa d’entre quatre i cinc gigafactories, Brussel·les també ha posat en relleu la possibilitat que instal·lacions del sector que ja estan en funcionament puguin ser utilitzades per investigadors i petites i mitjanes empreses per “desenvolupar i entrenar” els seus models d’IA.

El Govern aprova una declaració de suport

ACN, Barcelona - El Govern ha aprovat aquest dimarts una declaració de suport institucional a la proposta presentada per un consorci publicoprivat per a la creació d'una gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA), en resposta a la crida d'interès per a la implantació d'aquestes instal·lacions publicada per la CE l'abril de 2025. El projecte, que compta amb el suport dels governs català i espanyol, proposa situar la gigafactoria en un solar del polígon industrial El Motlló de Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, actualment de titularitat de l'Institut Català del Sòl. Es manifesta la voluntat del Govern de declarar d'interès general el projecte en el moment en què es formalitzi la proposta definitiva per part del consorci publicoprivat promotor.

Les IA gigafactories són infraestructures dissenyades per desenvolupar, entrenar i implementar models i aplicacions d'IA molt grans i a una escala sense precedents. Tenen com a finalitat proporcionar una infraestructura de computació d'IA d'alt nivell per a investigadors, empresaris i indústries europees.

Catalunya disposa d'un ecosistema tecnològic dinàmic i capdavanter, amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre d'Anàlisi i Genòmica, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el complex d'acceleració d'electrons (Parc de l'Alba Sincrotró), la Barcelona Cable Landing Station i altres iniciatives impulsades per projectes de col·laboració publicoprivada en àrees estratègiques com la salut, la ciberseguretat i la transformació dels serveis públics. Aquest ecosistema és clau per a la proposta d'ubicació a Catalunya de la candidatura de gigafactoria.