El Departament d'Interior posa a informació pública el reglament de la llei de correbous, que pot ser modificat (ACN).- El Govern de la Generalitat ha posat a informació pública el reglament que desplega la llei de correbous, aprovada el 2010. Entre altres punts, el reglament que proposa el Govern, al qual es poden presentar al·legacions, acota quina pot ser la presència dels menors de 14 anys a aquest tipus de festes per tal de garantir el que estableix la llei, que en tenen prohibida la participació i que només poden estar presents com a espectadors. El reglament proposat busca garantir que aquests menors no puguin estar en llocs dels recintes i places que els permetin participar al correbou. D'altra banda, el projecte de decret no fixa un mínim d'anys per acreditar tradició taurina a l'hora de demanar autorització.
Segons el text que proposa el Govern, al qual es poden presentar al·legacions i per tant està subjecte a modificacions, no es planteja cap límit d'anys per acreditar tradicionalitat d'actes taurins. Un altre punt que desplega el reglament és la prohibició que estableix la llei a la participació a aquest tipus d'espectacles de menors de 14 anys, que la llei limita al paper d'espectadors. El reglament marca que s'entén per participació "la mera presència" d'aquests menors "a l'interior dels recintes i places reservats per a la celebració de la festa tradicional". La llei aprovada al Parlament l'any 2010 i també la llei de protecció dels animals estableixen que les festes tradicionals amb bous només es poden autoritzar en les localitats i les dates en què tradicionalment s'han celebrat. La llei inclou un annex en el qual es detalla els municipis on se celebren festes tradicionals amb bous i quines són aquestes festivitats. A més d'aquestes festes que es detallen ja a la llei de forma explícita, segons el reglament que el Govern ha sotmès a informació pública, també es podrà fer festes amb bous si es pot demostrar "tradició". De fet, les autoritzacions per a la celebració de correbous hauran d'incloure "un pronunciament respecte la constància i la verificació fefaent de la tradicionalitat de la festa popular" i es considerarà un "element rellevant de valoració" la "constatació documental de la transmissió entre generacions de la pràctica d'aquesta tradició". Tal com ja va avançar fa uns mesos el delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarès, no es fixa cap mínim d'anys per constatar que es tracta d'una tradició, tal com s'havia especulat amb anterioritat. Per acreditar aquesta "transmissió entre generacions" de la tradició, també es podran aportar informes o certificats de l'ajuntament on s'ha celebrat la festa tradicional; informes o manifestacions d'institucions o organismes públics o privats, d'entitats o d'historiadors coneixedors de les tradicions locals, i proves gràfiques consistents en documents oficials, notarials, històrics o de tipus privat, o altres proves fefaents. La llei també estableix que només es podran fer bous en "dates de celebració tradicional" que siguin coincidents amb "festes majors, fires, celebracions populars o altres d'importància especial i rellevant". En aquest sentit, el reglament proposat pel Govern detalla que es consideren celebracions populars "aquelles que commemoren de forma habitual i reiterada dates o fets de ressò popular arrelades a la població", mentre que es consideren celebracions d'importància especial i rellevant "aquelles que, per la seva singularitat i excepcionalitat, representen una fita única i puntual per al municipi, i commemoren uns fets de caràcter institucional o col·lectiu". D'altra banda, l'article 10 de la llei prohibeix la participació en els espectacles de festes tradicionals amb bous de menors de 14 anys, que "només hi poden ser presents com a espectadors". Segons la proposta de reglament, i amb l'objectiu de "garantir la integritat dels menors de 14 anys", s'entén per participació "la mera presència d'aquests menors a l'interior dels recintes i places reservats per a la celebració de la festa tradicional", així com "la intervenció activa d'aquests menors en els diferents actes de la festa en qualsevol de les seves modalitats". D'aquesta manera, el projecte de decret plantejat pel Govern busca garantir que els menors tinguin prohibit participar en aquests espectacles impedint-los l'accés a zones del recinte o de la plaça on hi puguin prendre part. Aquests menors, així, només podrien estar en zones que només els permeti ser-hi com a espectadors.
Els animalistas presenten 17 denúncies contra els 'correbous' del 2011 Les denúncies són contra les penyes organitzadores i els ajuntaments de Camarles, Amposta, l'Aldea i Sant Carles de la Ràpita que podrien suposar una multa conjunta de fins a 600.000 euros Partits i entitats animalistas han presentat en els últims mesos un total de 17 denúncies contra 'correbous' organitzats a Catalunya durant 2011 per presumpte maltractament als animals, si bé les primeres d'elles ja han estat arxivades per la Generalitat.
Les últimes, donades a conèixer aquest dimecres, han estat cursades pel partit animalista Pacma i l'organització AnimaNaturalis, que conjuntament han presentat 11 denúncies contra les penyes organitzadores i els ajuntaments de Camarles, Amposta, l'Aldea i Sant Carles de la Ràpita que podrien suposar una multa conjunta de fins a 600.000 euros.
Les denúncies se centren en agressions cap als animals, greus infraccions en les mesures de seguretat i participació de menors de 14 anys, pel que aporten vídeos gravats durant els festejos.
Els voluntaris animalistas ja han iniciat la recopilació d'informació per presentar denúncies al llarg d'aquesta campanya de 'correbous', mentre el Govern ultima el reglament que ha de desenvolupar la llei que blinda aquest tipus de festejos. En paral·lel a les 11 denúncies del Pacma i AnimaNaturalis, l'ONG Actyma ha presentat altres sis contra 'correbous' organitzats a Alcanar, Sant Jaume d'Enveja, Els Muntells i Santa Bàrbara.