El Govern regula els habitatges d'ús turístic en 9 municipis de les Terres de l'Ebre amb un règim de llicència urbanística prèvia

Foto: Façana fluvial d'Amposta amb el pont penjant - Ajuntament d'Amposta.

Els apartaments turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre consideren “irresponsable” la nova regulació.

Redacció - El Govern ha aprovat un Decret llei per regular els habitatges d’ús turístic mitjançant l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística en un total de 262 municipis de tot Calalunya, dels quals 9 són de les Terres de l’Ebre: Alcanar, Amposta, Deltebre, El Perelló, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Móra la Nova, Roquetes i Tortosa. Es tracta d’indrets que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits. Aquests municipis no podran atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei.

L’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. La tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana.

És per això que el Govern adopta mesures urgents, mitjançant aquest Decret llei, per evitar que s’incrementin els canvis d’usos a pisos turístics específicament en aquelles zones on l’accés a l’habitatge ja presenta problemes habitualment i també on l’excessiva concentració de pisos turístics comporta problemes de convivència i de gentrificació. Per regular-ne la implantació, s’ha optat per la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme.

 

Els canvis afecten un nombre reduït de municipis. En concret, aquells que compleixen un o dos dels següents requisits:

1. Demanda d’habitatge acreditada i mercat tensionat (140 municipis).
2. Existència actualment de més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants (134).

En total, tenint en compte que hi ha municipis que compleixen els dos requisits, el Decret llei afectarà 262 municipis (vegeu llistat annex).

 

En aquests casos, els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. I, en qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests 262 municipis.

 

Els nous pisos turístics que es vulguin instal·lar en aquests llocs hauran de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística prèviament a l’obertura, que seran vigents durant cinc anys renovables.

No obstant això, en els 262 municipis afectats no es podrà atorgar cap llicència nova des que entri en vigor aquest Decret llei i fins que els ajuntaments no actualitzin el seu planejament.

El llistat de municipis afectats per la nova regulació s’actualitzarà cada cinc anys mitjançant una ordre del conseller o consellera del Departament de Territori, prèvia audiència als ajuntaments.

Règim transitori

Pel que fa als pisos turístics existents i degudament habilitats en els 262 municipis, els seus titulars disposaran d’un marge de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, a comptar des de l’entrada en vigor del Decret llei, o hauran de cessar l’activitat. En aquests cinc anys, els ajuntaments afectats hauran d’haver modificat el seu planejament municipal i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.

Es calcula que aquesta obligació d’obtenir la nova llicència afectarà un total de 95.094 pisos existents en els 262 municipis afectats.

 

Malgrat això, els titulars dels pisos turístics existents podran demanar al seu ajuntament una pròrroga d’altres cinc anys afegits si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials. El règim transitori de cinc anys, i l’eventual pròrroga de cinc anys més, operaran com a mecanisme indemnitzatori d’aquells titulars als quals no els sigui possible continuar l’activitat com a conseqüència de la nova regulació.

Els apartaments turístics consideren “irresponsable” la nova regulació

ACN, Salou - L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre (AAT) ha titllat “d’irresponsable” la nova regulació de llicències de pisos turístics, aprovada pel Consell Executiu del Govern aquest dimarts. El president de l’AAT, Joan Calvet, ha criticat que la mesura s’hagi pres d’una forma “precipitada” i “contrària a dret”. Des de l’entitat han exigit que es faci un diagnòstic acurat de la realitat del sector abans de posar en marxa una llei que consideren és una “expropiació encoberta”. Unes afirmacions que ha compartit l’alcalde de Salou, Pere Granados, qui ha assegurat que el decret s’acabarà impugnant jurídicament, ja que considera que molts propietaris recorreran la normativa.

L’AAT, que representa 25.000 places de tota la demarcació, ha afirmat que si s’acaba aprovant, “la Generalitat haurà de d’afrontar les reclamacions d’indemnització que podrien exigir fins a 20.000 famílies tarragonines propietàries de pisos turístics”. Una despesa que, segons Calvet, equival a “centenars de milions d’euros”. Calvet ha afirmat que la llei també tindria un impacte “molt negatiu” en els sectors del comerç i de la restauració, sobretot, en aquells municipis on el turisme és l’activitat econòmica predominant com són Salou, Cambrils, Calafell o Torredembarra.

“Una vegada més, el criteri és el de la població i no el nombre de turistes que ens visiten”, ha denunciat Granados, qui ha detallat que “per Salou passen més de dos milions de visitants”. Segons l’alcalde, la nova llei “atacaria el principi d’igualtat”, ja que, segons calculen, el municipi hauria de reduir a la meitat l’oferta actual. “Una vegada més, no s’han assumit les responsabilitats des del Govern i s’ha traslladat als municipis grans i petits una situació complexa”, ha criticat Granados, qui ha lamentat que no s’hagi consultat, prèviament, als municipis turístics.

L’alcalde de Salou també ha defensat que “s’estudiï amb profunditat el nou decret”, ja que “s’estan anul·lant uns drets” que ja s’havien atorgat als propietaris. “Això serà causa d’impugnació”, ha afirmat Granados, qui es pregunta “a qui li tocarà pagar les indemnitzacions”.

Sense solucionar el problema de l’habitatge

Des de l’AAT, han afirmat que malgrat que la “Generalitat vol fer veure a l’opinió pública que estan prenent mesures per resoldre el creixent problema de l’accés a l’habitatge a Catalunya, de cap manera ho solucionaran prohibint l’activitat del sector”. A més, han defensat que “els habitatges d’ús turístic representen un percentatge molt reduït respecte el total del parc d’habitatges català”. Calvet també ha recordat que en el cas de Barcelona les llicències per a nous pisos turístics estan congelades des de 2014, “sent un clar exemple, que aquesta activitat no és la causant dels increments de preus en l’habitatge”.