El Museu de la Pauma celebra 10 anys d'exposicions i nou projecte amb ESARDI

El Museu de la Pauma compleix deu anys: una dècada d’història que convida a reflexionar sobre la feina feta i sobre les activitats que s’han anat generant, any rere any, i que han contribuït a dinamitzar el Mas de Barberans i el seu entorn més immediat, tot projectant l’artesania de la pauma i de les fibres vegetals dins i fora del nostre territori.

Una de les petjades més visibles que s'observen en la trajectòria museogràfica són les exposicions temporals que s’han anat succeint, moltes d’elles de producció pròpia (unes quinze) i d’altres produïdes externament (una desena). Les primeres ens han servit per posar en valor l’artesania de les fibres vegetals d’aquí i del món i destaquen sobretot aquelles que han estat el resultat de projectes impulsats i coordinats des del propi Museu però que han sabut implicar altres agents o institucions. El primer exemple el trobem el 2010, amb Joieria amb pauma dins el projecte Oficis Singulars cofinançat per l’ajuntament de Mas de Barberans i Artesania de Catalunya. Aquest projecte va establir una col·laboració entre el col·lectiu d’artesanes de la pauma del Mas de Barberans i la joiera ampostina, Sara Domènech amb l’objectiu d’explorar les possibilitats de la pauma com a matèria prima per a la joieria. El resultat va ser una col·lecció específica de joies que encara està exposada al museu i es pot adquirir a la botiga de Sara Doménech a Amposta.

D’altra banda, amb l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta s’han gestat diversos projectes que han fomentat la interrelació entre l’alumnat de l’escola i les artesanes del Mas. Fruit d’aquesta relació que barreja artesania, disseny i gràfica publicitària a més de potenciar les relacions intergeneracionals, han sorgit projectes expositius com Apropant-nos (abril 2015) o Lo Rogle (agost del 2018). Aquest últim va incorporar la visió i assessorament del dissenyador Curro Claret per explorar nous usos, avantatges i desavantatges de la pauma com a matèria primera sostenible. Làmpades, tiradors, tirants, nines o urnes funeràries són alguns dels objectes sorgits d’ambdós projectes.

Entre les propostes més ambicioses del Museu, cal destacar la de Ports i Mans (2014), comissariada pels artistes cistellers Mònica Guilera i Tim Johnson, fruit d’una residència artística al Mas de Baberans. L’objectiu era experimentar amb la vegetació de l’entorn més immediat al poble: la plana i el Parc Natural dels Ports durant les quatre estacions i el resultat va ser una exposició estructurada en set àmbits on els dos artistes incloïen peces realitzades amb materials usats tradicionalment en cistelleria com el vímet, la pauma o la bova, i d’altres inexplorats en aquest àmbit com les restes de poda d’ametller, olivera o garrofer, a més del baladre, el lliri o el tabac.

No existeixen materials dolents, qualsevol material és susceptible de convertir-se en obra d’art. Aquest era el punt de partida d’aquest projecte, i arran de les investigacions de Johnson i Guilera es va obtenir un major coneixement de les plantes disponibles a la zona i els seus usos potencials en cistelleria i altres elements escultòrics. Aquella exposició té la seua versió virtual, comissariada per Laia Aleixandri, on es poden veure les peces i el procés de creació.

 

Més informació : https://cdrmuseudelapauma.cat/worpre/deu-anys-dexposicions/

Fotografies: Centre de Desenvolupament Rural - Museu de la Pauma