El Museu de la Pauma homenatja Bignia Kuoni i la seua obra sobre cistelleria ibèrica amb una exposició

Bignia Kuoni (1936-1991) va ser una dissenyadora tèxtil d'origen suís establerta a Barcelona, que durant la dècada dels 70 es va dedicar a documentar l'estat de l'artesania tradicional amb fibres vegetals arreu de la península Ibèrica.

El resultat d'aquesta recerca es va convertir en un llibre titulat Cestería tradicional ibérica, que es va publicar per primera vegada el 1981. Fins aleshores, no hi havia hagut cap obra d'aquesta magnitud, ni tampoc a posteriori s'ha realitzat un estudi de característiques similars. De fet, quaranta-cinc anys després de la seva publicació, aquest llibre continua sent un referent, la Bíblia dels artesans i artesanes de les fibres vegetals i una eina de coneixement imprescindible per a qualsevol persona interessada en el món de la cistelleria.

Ara el Museu de la Pauma acollirà una exposició, produïda per l'Ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que vol acostar la figura de Bignia Kuoni i la seua obra al públic en general i retre-li un homenatge.

L'exposició, que obrirà portes el proper 14 de novembre amb el títol de Bígnia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica, ha estat comissariada per Mònica Gili, llicenciada en Història de l'Art per la UB, directora editorial durant molts anys de l'editorial Gustavo Gili i a qui la seua afició per l'artesania l'ha portat a impulsar un registre dels artesans i artesanes de la península Ibèrica que de moment va publicant en el compte d'Instagram @cesteriaiberica23.

Gili va conèixer personalment Bígnia Kuoni perquè ella i el seu marit, Yves Zimmermann, eren amics dels seus pares i tenien casa a Calaceit, un vincle que ha ajudat a materialitzar l'exposició del Museu de la Pauma.

«Fora del públic especialitzat en cistelleria, Bígnia Kuoni no és una figura molt coneguda, d'aquí la necessitat i el repte de donar-la a conèixer més enllà dels cercles habituals», explica Gili, qui s'ha submergit en la recerca de material sobre l'autora de Cestería tradicional ibérica al Museo de Artes y Tradiciones Populares de Madrid, la col·laboració del qual ha estat molt important per bastir l'exposició.

En aquest museu es conserven les peces de la col·lecció privada de Kuoni i documents personals i de treball. De fet, a l'exposició, a banda d'una selecció de 51 peces de les 231 de la col·lecció privada de Kuoni, també s'hi exposaran fotografies, les seues llibretes i les fitxes que feia servir en el treball de camp.

«El que hem volgut és establir al llarg de tota l'exposició una relació entre el procés de documentació, el llibre i les peces», explica la comissària.

De fet, la mostra, igual que el llibre de Kuoni, està estructurada en quatre àmbits, en cadascun dels quals hi han intervingut col·laboradors experts que han escrit un text per situar-los.

El primer versa sobre els orígens de la cistelleria i ha anat a càrrec de Raquel Piqué, de la UAB, especialitzada en l'estudi dels usos de les plantes en les societats prehistòriques.

El segon àmbit és el del medi ambient i parla de la cistelleria com a creació cultural des d'una perspectiva geogràfica, la relació entre clima i vegetació. D'aquest apartat se n'ha encarregat Joan Tort, director del departament de Geografia de la UB.

El tercer àmbit, sobre materials i formes, ha estat abordat per Elisa Sánchez, professora jubilada d'antropologia social de la Universitat de Saragossa, i se centra en els materials, les eines i la funcionalitat de les peces.

I finalment, el quart àmbit està dedicat a les tipologies i classifica les formes de treballar i viure la cistelleria, posant el focus en les tècniques i la tipologia d'artesans (rurals, urbans, assalariats, ambulants...). D'aquest últim àmbit se n'ha ocupat l'artesà Joan Farré.

Aquests quatre col·laboradors, juntament amb la tècnica del Museu de la Pauma, Pepa Subirats; les dues filles de Bignia Kuoni, Lydia i Simone Zimmermann; la conservadora del Museo de Artes y Tradiciones Populares, Ana Isabel Díaz-Plaza; i l'artista-artesà Tim Johnson, han participat també, juntament amb la comissària, en l'elecció de les peces que s'hi exposaran.

Els quatre àmbits es desplegaran al llarg de tot el perímetre de la sala, de forma lineal, mitjançant textos i imatges a les parets, així com documentació original en vitrines, mentre que les peces seleccionades ocuparan la part central.

Bígnia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica es podrà veure fins a l'octubre del 2027 a la sala d'exposicions del Museu de la Pauma.

D'altra banda, a les escales del Museu hi haurà una instal·lació de Tim Johnson amb estructures vegetals i imatges del llibre. La coordinació ha anat a càrrec de la tècnica del Museu, Pepa Subirats, i el cartell està signat per la dissenyadora Carme Pons, qui, partint d'una imatge d'arxiu de Bignia, l'ha reinterpretat a través d'una trama gràfica que busca establir un vincle visual i conceptual amb les trames i els entrellaçats de la cistelleria.

D'altra banda, com a prèvia de l'exposició de Bignia Kuoni, el divendres 13 de novembre a les 6 de la tarda, sota el títol De la documentació cistellera a l'art tèxtil. Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz, hi haurà un diàleg sobre el vincle creatiu i de recerca entre Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz (1926-2011), artista catalana molt vinculada a la recerca tèxtil.

L'acte estarà conduït per les filles d'aquestes dues pioneres en l'estudi de les fibres cistelleres i tèxtils, Simone Zimmermann Kuoni i Silvia Ventosa Muñoz.