ACN. L'equipament, de 3.000 metres quadrats, obrirà portes al públic el pròxim mes de desembre després de quinze anys d'actuacions i una inversió de 3,15 MEUR
El Museu Comarcal del Montsià es convertirà en el Museu de les Terres de l'Ebre després de finalitzar un important procés de renovació i ampliació de les instal·lacions així com del projecte museogràfic durant els últims quinze anys i després d'una inversió de 3,15 milions d'euros.
Amb 3.000 metres quadrats de superfície i dos sales d'exposició permanent, sobre el patrimoni arqueològic fins l'edat mitjana i el paper del riu Ebre, el museu aspira a continuar oferint activitats i difondre coneixement però també actuar com a operador turístic cultural i funcionar en xarxa amb altres centres. Tancat al públic des de 2010, obrirà portes pel desembre amb la inauguració a càrrec del president Artur Mas.
El nou equipament alberga un fons de 35.000 objectes. Les obres d'ampliació, en tres fases diferents al llarg a partir de 1997, també han permès dotar el centre, a banda de les dues sales d'exposicions permanents, dues temporals, una sala multimèdia, oficines, despatxos, el Servei d'Atenció Museística (SAM) i sala d'actes a més d'habilitar el vestíbul d'entrada com a espai potencialment utilitzable per a mostres. L'espai d'exposició, que abasta uns 1.000 metres quadrats -a més de sales de reserva, tallers de restauració, dipòsit i mediateca-, ha incorporat els moderns recursos tecnològics i audiovisuals. Obert com a museu comarcal des de l'any 1984, l'equipament ha culminat el seu procés de renovació museogràfica partint de tres temes centrals en la comprensió del territori i les societats ebrenques que donen forma a les tres exposicions permanents que han de forma la columna vertebral del museu. Amb la inauguració, s'obriran al públic dues d'aquestes exposicions; 'Les Terres de l'Ebre: de la prehistòria a l'edat mitjana' i 'L'Ebre: camí d'aigua". Quedarà pendent per més endavant la tercera: "El delta de l'Ebre: memòria d'un medi, espai d'uns homes". La primera de les dues exposicions permanents, 'Les Terres de l'Ebre: de la prehistòria a l'edat mitjana', aplega una col·lecció de 600 objectes, quatre interactius multimèdia i quatre audiovisuals de producció pròpia amb recreacions d'època, així com dibuixos i fotografies. La mostra ofereix una visió sobre el patrimoni arqueològic de les Terres de l'Ebre i l'evolució de les societats antigues. 'L'Ebre camí d'aigua', inaugurada el 1999, fa èmfasi en les emocions i els sentits, mostrant la importància del riu en el paisatge, la vida, la societat i l'economia del territori. Més servei al territori "Volem que no sigui només un canvi de nom, sinó un canvi en les competències, recursos, serveis i funcions del museu", ha subratllat el director del centre, Àlex Farnós, qui ha reiterat lo voluntat que amb la denominació pugui "créixer i donar millor servei al territori". En aquest sentit, Farnós ha subratllat la necessitat que el nou museu, com a "institució permanent" pugui continuar "generant coneixement i interpretar el territori i aporti elements per al relat de la nostra història i debat dels elements que interessin", com a funció pública essencial -havent ja organitzat 800 activitats públiques i 500 tecnocientífiques-, però que transcendeixi aquest paper amb una "aposta estratègica" per convertir-lo en "operador turístic cultural". L'altra gran idea força darrere del projecte de centre museístic de referència del territori és el concepte de "treball en xarxa", a partir de la seva designació com a SAM, segons ha ressaltat el vicepresident del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre i alcalde d'Amposta, Manel Ferré. "No tenim voluntat d'acaparar serveis, sinó de donar-los al territori. Un dels objectius del SAM és canalitzar cap a les altres pobles i comarques unes pràctiques, uns mètodes i uns recursos professionals per ajudar-los a consolidar. Hem d'ajudar, no substituir", ha precisat Farnós. En aquest sentit, ha concretat que aquest concepte de museu en xarxa es concreta amb iniciatives conjuntes, amb ajuntaments i consells comarcals, de valorització i gestió integrada de recursos patrimonials. De moment, aquesta cobertura s'ha iniciat a la comarca del Montsià, on el centre dóna suport als ajuntaments de Sant Carles de la Ràpita -Museu de la Mar de l'Ebre- i Ulldecona, i coordina actuacions amb els jaciments de la Moleta del Remeia, a Alcanar, i la Carrova, a Amposta, o centres d'interpretació a Alcanar, Sant Jaume d'Enveja, Freginals i Santa Bàrbara. Això permetrà, segons el director, que el centre pugui donar cobertura a iniciatives museístiques locals que no podrien ser homologades d'acord com a museus d'acord amb els criteris del Departament de Cultura. El centre, que compta amb un pressupost de funcionament de 400.000 euros i on treballaran dotze persones, obrirà portes el pròxim mes de desembre, un cop es faci l'acte inaugural oficial amb la presència del president Artur Mas i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. La proximitat de les eleccions al Congrés hauria obligat a descartar aquest mateix mes d'octubre com a data inaugural, segons Ferré. Del total de 3,15 milions de cost global, l'obra arquitectònica de reforma i instal·lacions ha suposat una despesa de 2,60 milions d'euros, un 52% a càrrec de l'Ajuntament d'Amposta, un 15% del fons Feder i un 33% del Departament de Cultura. Les sales d'exposició permanent han representat una inversió de 556.000 euros -un 42% a càrrec del consistori, 14% de Cultura i un 44% per diverses institucions.