Així, els responsables de l'ens volen obrir un debat social, no només a la zona deltaica sinó també a la resta dels territoris propers, per consensuar la petició formal que ha de ser aprovada pel Govern i el Ministeri de Medi Ambient.
Aquest procés ha de servir per decidir si la declaració s'ha de limitar al Delta o es pot estendre a zones de la rodalia, amb un menor grau de protecció, però que compatibilitzen la preservació dels espais naturals i l'activitat humana. ACN La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, ha explicat que la Junta Rectora del Parc Natural ha acordat iniciar 'explicacions pel territori', obrir converses i organitzar jornades explicatives sobre els avantatges que suposaria aquesta declaració per al Delta de l'Ebre, un camí que ja va anunciar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, en motiu del 25 aniversari del parc.
Una proposta que s'ha aprovat per 'unanimitat': 'la gent vol saber més sobre aquesta declaració que suposa un reconeixement a la qualitat de conservació de l'espai combinada amb l'activitat humana.
Buenaventura ha precisat que la declaració, al marge del valor intrínsec del reconeixement per part de la Unesco i els fons que aquest organisme i l'administració estatal podrien aportar, no hauria de suposar 'augmentar la protecció de l'espai', sinó que, actualment, valora la compatibilitat entre la conservació dels espais naturals i les activitats humanes que s'hi duen a terme.
'El parc nacional d'Aigüestortes, per exemple, no ho pot demanar', ha exemplificat. A Catalunya, només el massís del Montseny està reconegut com a Reserva de la Biosfera.
Un àmbit 'més ampli'
La proposta, concretament, és en aquests moments obrir el debat entre els actors socials i econòmics del Delta de l'Ebre, però també de les Terres de l'Ebre en general, segons ha precisat el director dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno. 'Ho fem al delta o, com ens aconsellen de fora, un àmbit més ampli?', s'ha preguntat.
Considera Gimeno que la unicitat i vinculació d'espais com el Delta, els Ports i el riu Ebre, així com l'existència de zones 'tampó' al seu voltant, amb un nivell de protecció més reduït –com els PEINS de la serra de Cardó-Boix, el Montsià, Pàndols i Cavalls, a més d'un tercer nivell de 'transició' amb activitats humanes, segons el model que s'aplica a la declaració, conformaria un territori 'illa' amb potencial suficient per aconseguir el reconeixement.
'El debat anirà per aquí', ha subratllat, tot assegurant que es procedirà a redactar la proposta que acordi la majoria. Precisament, Gimeno ha situat aquest debat en el marc de les discussions sobre el Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE). 'Si decidim que volem ressaltar els valors naturals, l'activitat al territori i treure rendibilitat de mantenir les activitats econòmiques és una oportunitat', ha insistit. En qualsevol cas, la proposta ha de ser aprovada pel Govern i sol·licitada per la comissió estatal, que la faria arribar a la Unesco. Pressupost de 2,55 MEUR
D'altra banda, la Junta Rectora d'aquest dimecres ha servit també per aprovar, també de forma unànime, un pressupost de 2.548.000 euros per al Parc Natural del Delta de l'Ebre per aquest 2009. Una xifra inferior en 300.000 euros a la previsió del passat 2008 però que supera en prop de 200.000 euros la seva execució final.
Amb tot, una de les principals actuacions previstes per aquest 2009 i que no es troba inclosa en els comptes, serà la compra de 60 hectàrees de terreny entre Migjorn i la llacuna de l'Alfacada, on es projectava una explotació piscícola frustrada, i que els responsables del Parc Natural pretenen 'renaturalitzar' per convertir en un 'nou ecomuseu a l'aire lliure'.
L'espai comptarà amb itineraris naturals interpretatius d'ús públic 'a escala reduïda' –per aproximar l'entorn natural als visitants- i coordinarà la seva activitat amb altres espais, com l'illa de Buda, per desplegar noves activitats, segons ha explicat el director de l'ens, Francesc Vidal, que ha destacat la voluntat de 'dinamitzar' aquesta zona del municipi de Sant Jaume d'Enveja (Montsià), un dels que menys equipaments disposa del parc natural.
Entre les actuacions previstes al pressupost de 2009 destaquen les inversions en infraestructures, com els nous miradors de les Olles i la Punta del Fangar; la construcció de gàbies de vol al centre de recuperació de fauna; la neteja i restauració ecològica dels Ullals de Baltasar; o l'impuls de la marca 'Parc Natural', en la línia de difondre els productes autòctons –com l'arròs i l'aqüicultura- que contribueixen a compatibilitzar l'activtat econòmica i la natural.