Tot i que aprovada la seva concessió el 21 d'abril de 1963 –en motiu del 25 aniversari de 'l'alliberament de la ciutat'-, la medalla d'or, la primera que el consistori atorgava, no va ser lliurada a al dictador fins el 1967, en una audiència amb autoritats municipals franquistes. No només això, ha recordat la portaveu republicana, Marta Cid: Franco gaudia també a la ciutat de la condició d'alcalde 'honorífic i perpetu', segons anuncia encara la Fundación Francisco Franco a la seva pàgina web.
El ple d'Amposta ha esmenat avui aquesta pàgina per una qüestió de 'dignitat i justícia' cap a les víctimes del franquisme, ha subratllat Cid, tot recordant que el seu grup intentava des de feia anys retirar, sense èxit, la medalla al dictador, tal i com recentment ja s'ha produït en altres ciutats catalanes. Un cop aprovada la moció, el consistori comunicarà el seu resultats a les instàncies superiors pertinents i a la mateixa fundació, perquè retiri el nom de la ciutat com una de les que mantenien el dictador amb el títol d'alcalde 'honorífic i perpetu'. La proposta ha comptat amb el suport tant de l'equip de govern de CiU –'votarem a favor, com no podia ser d'una altra manera', ha apuntat el portaveu convergent Pere Vidal- i del PSC a l'oposició, el portaveu del qual, Antoni Espanya, ha recordat que la distinció contravé els preceptes de la llei de la Memòria Històrica i que era una situació que calia solucionar. Els socialistes han reclamat també que s'organitzi un reconeixement institucional per a les persones, de qualsevol bàndol, que van sofrir els efectes de la Guerra Civil. Cid, però, ha anat més enllà i ha recordat que a la ciutat encara perviuen noms de carrers dedicats a prominents falangistes, com Ruiz de Alda o García Morato, tot instant novament al govern municipal a substituir-les. 'No hem de participar en honorar al dictador i atorgar distincions o posar noms als carrers, que habitualment reconeixen persones històriques que han fet coses importants des del punt de vista democràtic', ha manifestat.