El recurs Testimonis a l'Aula arriba a 80 centres educatius i prop de 1.600 alumnes d'arreu de Catalunya

Mural Per un futur millor a Manresa | Cedida

(Redacció) La memòria democràtica s’explica millor quan té veu pròpia. Amb aquesta premissa, el Memorial Democràtic impulsa el recurs educatiu Testimonis a l’Aula, una iniciativa que aquest curs 2025-2026 ha arribat a 80 centres educatius i a prop de 1.600 alumnes de tot Catalunya amb 106 tallers impartits. Les dades d’enguany el consoliden com un dels principals recursos per promoure el coneixement de la memòria democràtica entre les noves generacions.

L’objectiu és oferir a l’alumnat una aproximació rigorosa, vivencial i participativa als principals episodis de la història contemporània, tot fomentant la reflexió crítica sobre la defensa dels drets humans i els valors democràtics. En aquest sentit, la voluntat del Memorial Democràtic és continuar enfortint aquest recurs i ampliar-ne progressivament l’abast.

El recurs ofereix un catàleg de tallers centrats en diferents figures i episodis de la Guerra Civil, l’exili republicà, la deportació als camps nazis, la resistència antifranquista, la repressió de la dictadura o les lluites pels drets i les llibertats. Les sessions són conduïdes per testimonis, familiars i descendents directes, historiadors, periodistes i altres professionals especialitzats, que comparteixen amb l’alumnat experiències i relats construïts a partir de fonts documentals i de la recerca històrica.

Cada activitat té una durada aproximada de noranta minuts i s’estructura en dues parts: una primera dedicada a presentar la història de vida i el context històric, i una segona orientada al diàleg i la reflexió compartida. Aquest format facilita que l’alumnat pugui formular preguntes, contrastar punts de vista i establir connexions entre les experiències del passat i els reptes democràtics del present. Les activitats es poden desenvolupar tant de manera presencial als centres educatius com en format virtual, fet que n’afavoreix l’accés arreu del territori.

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, destaca que “en un context en què els testimonis directes dels grans esdeveniments del segle XX són cada vegada menys presents, iniciatives com aquesta contribueixen a preservar-ne el llegat i a garantir que les experiències vinculades a la guerra, l’exili, la deportació, la repressió i la lluita per les llibertats continuïn interpel·lant les noves generacions”.

Així mateix, afegeix que “posar els joves en contacte amb testimonis, investigadors i històries de vida permet humanitzar els grans processos històrics i convertir la memòria en una eina de coneixement, reflexió i construcció de ciutadania”.

Un recurs consolidat als centres educatius

Més de la meitat de les sessions (50,6 %) s’han adreçat a alumnat d’ESO, mentre que el 45 % han estat destinades a Batxillerat. També s’han realitzat activitats a la universitat i en programes de diversitat i inclusió.

El caràcter itinerant de la iniciativa ha permès estendre-la molt més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. Dels 80 centres participants, només 20 són de la capital catalana. La resta es distribueixen per una cinquantena de municipis de les quatre demarcacions, entre els quals hi ha Badalona, Berga, Cervera, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú, entre altres.

Històries que interpel·len les noves generacions

El catàleg de Testimonis a l’Aula ofereix una àmplia diversitat de propostes que permeten abordar la memòria democràtica des de múltiples perspectives. Entre les activitats hi ha sessions dedicades a figures com Francesc Boix, el fotògraf català que va documentar els crims del camp de concentració de Mauthausen; Joaquim Amat-Piniella, supervivent dels camps nazis i autor de K. L. Reich; Salvador Puig Antich, convertit en símbol de la repressió franquista, o Antoni Benaiges, el mestre republicà afusellat l’any 1936 per falangistes.

Així mateix, el recurs també permet aprofundir en episodis i processos històrics concrets com la resistència guerrillera contra el franquisme, la repressió exercida pel Tribunal de Orden Público i la Brigada Politicosocial, la persecució del col·lectiu LGTBIQ+ durant la dictadura, el paper del periodisme en contextos de guerra o la transmissió de la memòria familiar entre generacions. 

La generació TOP, el taller amb més demanda

La proposta més sol·licitada aquest curs ha estat Militants de l’antifranquisme: la generació TOP, amb 34 reserves, seguida de Marcel·lí Garriga i el jurament de Buchenwald: la lluita per la memòria (25) i El retratista (18).

També han registrat una elevada participació els tallers Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen (17 reserves), Salvador Puig Antich i el mur del franquisme (10), La resistència guerrillera contra Franco (8), Henry Buckley: vida i aventures d’un corresponsal de guerra (7), Joaquim Amat-Piniella, testimoni i memòria de l’horror nazi (6), Les 7 caixes (6), La lluita per l’alliberament sexual a finals del franquisme (3) i La recuperació de la memòria de l’exili republicà i la massacre d’Orador de Glana (2).