Els barris amb més abstenció el 2021 avisen de la "desafecció absoluta amb la política" a les portes del 12-M
Foto: Vot en una urna a les eleccions - Mar Rovira, ACN.
La renda de les àrees amb menys participació fa tres anys és la meitat que la mitjana i, l'atur, quatre vegades més alt-
ACN - Les associacions de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament argumenten que els electors tenen una "desafecció absoluta amb la política" a les portes del 12-M. Així ho expressa l'entitat que representa els veïns del barri badaloní de Sant Roc. Una de les seves seccions censals va registrar una participació del 9,4% en els comicis del 2021, la més baixa de Catalunya, més de 40 punts per sota de la mitjana. Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l'atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l'ACN amb dades del 14-F, marcades per la Covid, el perfil socioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.
Entre les 20 de les més de 5.000 seccions censals a Catalunya amb menys entusiasme per l'última contesa electoral a la cambra catalana es van trobar zones metropolitanes, com ara cinc àrees de Sant Adrià de Besòs, tres de Badalona i una del Prat de Llobregat, de Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. A més, Figueres, Reus, Girona, Lleida i Constantí també van registrar zones amb una abstenció de més del 75%.
Ingressos baixos, nivell alt d'atur i estrangers i baix nivell educatiu
Les xifres de participació a nivell de secció censal per al 2021 arreu del país reflecteixen diversos patrons. Un d'elles és la correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic, ja que les zones amb un índex més alt es van situar en prop del 80% de votants a les urnes, mentre que les àrees amb menys benestar no van passar del 40%. L'índex socioeconòmic territorial emprat per a l'anàlisi, amb les dades del 2020, és una eina d'Idescat que es basa en la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen a cada unitat territorial.
Així, les seccions censals amb ingressos per unitat de consum d'entre 10.000 i 20.000 euros l'any se situen en general per sota del 40% de participació, mentre que les que superen un 60% de sufragis emesos tenen ingressos d'entre 20.000 i 40.000 euros per unitat de consum, amb dades de l'INE. La renda per unitat de consum s'obté dividint els ingressos nets per llar entre el nombre de persones que hi viuen.
De la mateixa manera, molt bona part de les seccions censals amb un atur superior al 20% van registrar una participació inferior a la mitjana catalana, que es va situar en el 51,3%. Per contra, els territoris que van passar del 60% de vots tenien, en general, un atur d'un 10% o inferior.
La tendència es similar per nivell educatiu, i fins i tot més pronunciada: com més persones amb titulació superior, més participació a la cita electoral del 14 de febrer del 2021. Les seccions censals amb més d'un 40% de les persones amb carrera universitària o equivalent registren, en general, percentatges superiors a la mitjana catalana. En canvi, les zones amb una taxa de votants per sota de la mitjana se situen en uns nivells d'educació superior d'entre el 10 i el 30%.
Participació a les eleccions catalanes del 2021 i perfils socioeconòmics de les seccions censals:
| Mitjana Catalunya | - | - | - | 51,29% | 20.927 | 12,96% | 15,87% | 33,9% | 100 | 242 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Montsià | Santa Bàrbara | 2 | 1 | 42,4% | 16.614 | 16,7% | 13,5% | 20,4% | 88 | 137 |
| Montsià | Santa Bàrbara | 1 | 1 | 46,1% | 16.262 | 11,5% | 15,9% |
Quant al nombre de persones amb nacionalitat estrangera, també hi ha un patró, si bé no tant marcat. A les seccions on hi ha més percentatge d'immigrants, la participació sol ser més baixa – això, però, no és atribuïble a una hipotètica major abstenció dels estrangers, ja que en qualsevol cas no tenen dret a vot.
