Les confraries de pescadors de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) han denunciat davant Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona els perjudicis que els reiterats vessaments de petroli a la costa de l'Ebre suposen per a la seva activitat. Asseguren que les fuites de la plataforma Casablanca de Repsol provoquen una dràstica reducció de les captures, especialment de peix blau, en unes deu milles nàutiques i durant els quatre mesos posteriors a l'incident. Els pescadors, que no reclamen explícitament compensacions, lamenten que l'administració no exigeixi a la petroliera el mateix grau de compliment de la normativa ambiental que al sector pesquer. ACN
Les dues principals confraries pesqueres de la costa de l'Ebre, que asseguren comptar amb el suport de la resta d'entitats pesqueres -l'Ampolla, Deltebre (Baix Ebre) i les Cases d'Alcanar, menys afectades per les seves dimensions i el tipus d'arts que empren- han presentat davant el fiscal de Medi Ambient de Tarragona, Ignacio Monreal, un escrit on recorden els últims vuit vessaments ocorreguts al litoral del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, la major part dels quals relacionats amb l'activitat extractiva i de transport de Repsol, i els vinculen amb el decreixement de captures d'algunes espècies marines que han detectat en els mesos immediatament posteriors així com amb possibles danys sobre l'ecosistema marí.
Aquesta situació es fa especialment palesa, segons apunten, en una àrea al voltant de la plataforma Casablanca, que explota Repsol a unes 27 milles de l'Ametlla de Mar i 19 del cap de Tortosa. 'Cada vegada que hi ha hagut un vessament de les plataformes trobem que durant els tres o quatre mesos següents no trobem el peix. És tot un tram d'entre vuit i deu milles del lloc d'on va sortir la taca el lluç, l'escamarlà i la cavalla no es troba', ha explicat el president de la Confraria de l'Ametlla, Janet Llambrich.
I aquesta, precisament, és la principal àrea de pesca per als set vaixells de l'encerclament i una dotzena de l'arrossegament de l'Ametlla, així com una vintena de rapitencs, que davant aquesta situació han hagut de buscar les captures en zones marítimes més cap al sud de les habituals. 'Aquesta zona de llevant (al nord-est de l'Ametlla) era molt rica i ara hem d'anar a garbí perquè està molt esgotat', lamenta el patró major de la Confraria de Sant Carles de la Ràpita, Eusebi Rosales. 'Portes la seguida d'un peix i després has d'anar a buscar-lo a nous territoris', afegeix, com a principal incovenient que ha generat aquesta situació.
'El peix, aquí, ve més de llevant però això ens perjudica perquè el fa córrer cap a garbí o el fa quedar encara més a llevant', clarifica Llambrich. Això explicaria, segons ha apuntat Rosales, que els pescadors de Vinaròs (Baix Maestrat), que tradicionalment han pescat poca cavalla estiguin en aquest moment capturant-ne en grans quantitats. A la costa de l'Ebre, en canvi, on anteriorment es registraven entre 150 i 200 caixes diàries, les captures actualment es troben en unes deu o quinze caixes l'embarcació que més en pesca, en el cas de Sant Carles de la Ràpita.
A aquesta correlació entre episodis de vessaments i descens de captures s'afegeix, argumenten els pescadors, els possibles que aquests incidents poden suposar danys al medi ambient i a l'ecosistema marí, 'el nostre mitjà de subsistència'. 'No entenem la reiteració en els vessaments i al mateix temps que aquests no hagin suposat conseqüències equiparables als danys al medi ambient com els causats' per aquest tipus d'incident, argumenten al fiscal.
Mètodes de dilució sospitosos I és que, sospiten els pescadors, que l'ús de productes químics especials per diluir les taques s'utilitzaria per enfonsar les galetes al fons del mar, ocultant-ne la seva visió però, al mateix temps, i el que seria més greu, generant un greu problema ambiental. És per això que les confraries demanen també conèixer els procediments emprats l'hora de dissoldre les taques al mar.
Per tot plegat, les confraries demanen al fiscal que continuï les diligències obertes i que els tingui en compte en el procediment. Es tracta, asseguren, que s'imposin les 'mesures necessàries per evitar que vessaments es produeixin'. 'Es tracta de que això no es produeixi més. No es tracta de que donin res a ningú, que s'ho quedin tot per ells. El que han de fer es complir normativa vigent i que l'administració els faci complir. Com es pot valorar el què ha passat al Golf de Mèxic? No hi ha prou dòlars al món. Cada cop es produeixen més situacions d'aquest tipus i aquí no passa res', ha resumit el secretari de la Confraria de l'Ametlla, Josep Tomàs Margalef.
Els pescadors, de fet, veuen com un greuge comparatiu de dimensions desproporcionades la manca de resposta de les autoritats davant els vessaments de Repsol. 'Resulta que a nosaltres ens demanen molts certificats per la contaminació i aquests senyors en fan tres més com nosaltres i no hi viuen d'això', lamenta Rosales, tot recordant l'obligatorietat dels patrons de portar registres de recollida d'aigües de sentina i d'olis de motor, davant les 'taques de 3,5 milles' de les plataformes petrolieres.