Entitats alerten al Parlament Europeu del risc de debilitar la Directiva Marc de l’Aigua

Redacció - L’European Water Movement, juntament amb organitzacions com Enginyeria Sense Fronteres, European Environmental Bureau, ClientEarth i EPSU, ha portat al Parlament Europeu un missatge clar: la revisió de la Directiva Marc de l’Aigua no és una qüestió tècnica, sinó profundament política.
El debat, organitzat per Diana Riba, Vicent Marzà (Verds, ES) i César Luena (S&D, ES), ha posat sobre la taula els riscos de subordinar la protecció de l’aigua als interessos industrials i a la cursa per les matèries primeres crítiques. “Sabem que necessitem matèries primeres per a la transició, però si això implica destruir rius i llacs, no podem anomenar-ho transició”, va afirmar l’eurodiputada Diana Riba. En la mateixa línia, Vicent Marzà va advertir que “la contaminació de l’aigua per nitrats o pesticides no és una excepció, és estructural” i que “introduir noves excepcions al principi de no deteriorament no és simplificar, és desregular”. Per a César Luena, la qüestió és de fons: “L’aigua és un bé comú. No pot quedar subordinada a interessos econòmics a curt termini”.
La Directiva Marc de l’Aigua, una de les normatives més avançades de la UE en protecció ambiental, ja va ser avaluada el 2019. La conclusió va ser clara: no cal debilitar-la, sinó aplicar-la plenament. Tanmateix, la Comissió Europea va anunciar el desembre de 2025 la seva intenció de revisar-la per facilitar projectes vinculats a matèries primeres crítiques, una decisió que, segons les organitzacions, respon més a pressions econòmiques que no pas a necessitats reals. “Aquesta revisió desvia recursos dels problemes reals i frena la innovació que Europa necessita. És un mal acord per a la ciutadania i per al clima”, va assenyalar Sara Johansson, del European Environmental Bureau.
Les dades reforcen aquesta preocupació: el 69% de les reunions de la Comissió han estat amb la indústria, davant de només un 16% amb la societat civil, un desequilibri que evidencia qui està marcant l’agenda política. Tal com va afirmar Cléo Moreno, de ClientEarth, “Europa encara està pagant els costos de la contaminació minera del passat; no hauríem de repetir els errors del passat”.
La realitat és alarmant: només el 29% de les aigües superficials de la UE estan en bon estat químic, mentre que el 78% de la ciutadania reclama més protecció, no menys. En aquest context, Dante Maschio, d’Enginyeria Sense Fronteres, va advertir que “sabem que els interessos privats responen a interessos molt concrets, però també sabem que no serveixen el bé comú” i que “després de la mineria vindrà el lobby agroalimentari i tots els altres”. Segons Maschio, preocupa especialment “l’efecte en cadena d’una revisió com aquesta”, tot recordant que “a l’Estat espanyol, gràcies a la Directiva, hem aconseguit aturar transvasaments i establir un control rigorós del riu Ebre i els seus afluents”.
En la mateixa línia, Josep Sabaté, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, va destacar que “a casa nostra, l’arribada de la Directiva Marc de l’Aigua va suposar un punt d’inflexió en el pols als carrers contra el Plan Hidrológico Nacional” i que les directives ambientals europees, juntament amb la mobilització social, “van ser una peça fonamental per aturar les grans obres hidràuliques del govern de José María Aznar”.
Les activitats extractives ja generen impactes greus i documentats, com la contaminació tòxica, la degradació d’ecosistemes i les afectacions a comunitats. Segons les entitats, relaxar la normativa només agreujarà aquests conflictes.
L’oposició social és clara: més de 200.000 persones van participar el 2025 en la consulta pública sobre legislació ambiental, reclamant més protecció i més democràcia.
En un context de crisi climàtica, tensions geopolítiques i augment de les desigualtats, protegir l’aigua no és només una qüestió ambiental, sinó també de drets, de justícia social i de democràcia. Per a les organitzacions, l’actual impuls polític reflecteix una deriva preocupant: la remilitarització d’Europa i la cursa pels recursos estan desplaçant la protecció ambiental i els processos democràtics.
Per tot això, l’European Water Movement exigeix a la Comissió Europea que aturi qualsevol intent de debilitar la Directiva Marc de l’Aigua i que prioritzi la seva implementació efectiva, garantint processos transparents i participatius.





