Entrevista a la Doctora Montserrat Gas Aixendri "Cada Papa ha de ser ell mateix però sí que veiem indicis clars que Lleó XIV seguirà les línies marcades pel Papa Francesc"

Foto: Montserrat Gas en línia amb l'entrevista a la Plana Ràdio / Tere Giné Llaveria

Amb l’elecció del Papa Lleó XIV, l’Església catòlica enceta un nou cicle que obre interrogants profunds sobre la continuïtat del llegat de Francesc i els reptes que haurà d’afrontar el nou pontífex. La doctora Montserrat Gas Aixendri, catedràtica de dret canònic i eclesiàstic de l’Estat a la Universitat Internacional de Catalunya, ha estat entrevistada a La Plana Ràdio per Tere Giné Llaveria, per oferir una mirada experta sobre aquest moment de transició.

(LPR/T.G) Durant més d’una dècada, Francesc ha impulsat reformes jurídiques, institucionals i pastorals d’abast considerable. Però, quin serà el futur d’aquestes transformacions sota el lideratge de Lleó XIV? Gas Aixendri assegura que tot apunta a una continuïtat amb matisos: “Cada papa ha de ser ell mateix. No podem esperar un Francesc II, però sí que veiem indicis clars que Lleó XIV seguirà les línies marcades per Francesc, especialment pel que fa a la sinodalitat, la lluita contra els abusos i la transparència”.

Reformes jurídiques: entre tradició i innovació

La doctora Gas ha destacat la importància de dotar de seguretat jurídica els canvis impulsats. “La societat necessita certeses. Les reformes s’han d’encaixar en el marc legal per donar confiança als fidels”, ha apuntat. En aquest sentit, veu amb bons ulls que el nou Papa, amb una sòlida formació en dret canònic, tingui sensibilitat per aquests aspectes.

La sinodalitat: escoltar el poble de Déu

Un dels grans llegats de Francesc és la sinodalitat, que implica donar veu als laics en les decisions eclesials. Aquesta participació més àmplia, que trenca amb la visió vertical del govern de l’Església, encara no té una estructura jurídica clara: “Els sínodes fins ara han estat només de bisbes. Si es vol fer participar també als laics, cal regular-ho adequadament”, diu Gas Aixendri.

També ha esmentat l’assemblea eclesial prevista per al 2028, una iniciativa que podria marcar una nova forma de govern col·legial dins de l’Església.

Tolerància zero contra els abusos

Un dels temes clau del pontificat de Francesc ha estat la lluita contra els abusos sexuals, i en aquest terreny, destaca la figura de monsenyor Jordi Bertomeu, molt vinculat a les Terres de l’Ebre perquè és Tortosí. “Ha fet una feina encomiable, i esperem que continuï tenint la confiança del nou Papa”, ha dit Gas. Tot i les reformes ja fetes, considera que encara cal més transparència i coherència en l’aplicació de les normes, evitant arbitrarietats i garantint el respecte als drets humans també dins del procés canònic.

La dona a l’Església: més espais, sense tocar el sacerdoci

Pel que fa al paper de la dona, Gas Aixendri valora positivament la separació entre govern eclesial i ministeri ordenat, una fita atribuïda al Papa Francesc: “Ara, molts càrrecs de govern es poden confiar a laics, homes i dones. Això és un pas enorme. Cal més cultura de participació, més bones pràctiques”. Ella mateixa, com a jutgessa del Tribunal Eclesiàstic de Tarragona, n’és exemple.

Una nova etapa amb esperança crítica

Amb tot, la doctora Montserrat Gas considera que Lleó XIV afronta un desafiament exigent: mantenir l’esperit reformista en un context de gran expectació i escrutini públic. “L’Església ha de ser escrupolosa. Si vol mantenir la seva credibilitat, ha de fer les coses molt ben fetes, especialment en temes tan delicats com els abusos”, conclou.

Aquesta entrevista ofereix una mirada reflexiva i argumentada sobre les tensions i possibilitats que s’obren en aquesta nova etapa eclesial. Amb Lleó XIV, el camí sembla passar per la fidelitat a les grans intuïcions de Francesc, però també per la personalitat i criteri propi del nou Papa.

Sobre la doctora Montserrat Gas Aixendri

Montserrat Gas Aixendri és doctora en Dret Canònic i catedràtica de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Universitat Internacional de Catalunya. Col·labora habitualment amb mitjans de comunicació com a analista de temes d’actualitat eclesial i forma part de diversos organismes internacionals vinculats a l’estudi i reforma de l’Església. Tot i la seva trajectòria acadèmica i professional destacada, la doctora Gas manté un vincle estret amb les Terres de l’Ebre, d’on prové la seva família, concretament amb la comarca del Montsià a Santa Bàrbara que considera part essencial de la seva identitat.