Farmàcia, bars, escola i professionals: la crisi de cobertura ofega el dia a dia a Santa Bàrbara

Foto: manifestació a Santa Bàrbara reclamant millora en la cobertura mòbil - Tere Giné Llaveria. 

La caiguda de la telefonia a Santa Bàrbara ja és estructural, alerten usuàries i professionals: “no podem treballar, ni atendre la salut ni educar amb normalitat”. El consistori exigeix un calendari real de solucions a les companyies.

LPR/VMV - L’Ajuntament de Santa Bàrbara ha fet una crida pública davant l’escalada dels problemes de cobertura mòbil que arrossega el municipi i que, segons l’alcalde Lluís Gimeno Vegué, ha passat “d’una situació intolerable a una de directament inadmissible”. Segons ha explicat, les afectacions s’estenen als pilars bàsics de la vida quotidiana: comunicacions personals, seguretat, salut i activitat econòmica.

La fallada s’ha generalitzat a totes les companyies des de fa cinc o sis dies, agreujant un dèficit que el municipi fa anys que patix. L’alcalde descriu un impacte transversal: TPV aturats, impossibilitat de signar nòmines amb el mòbil, alarmes que no envien imatges i dificultats per contactar amb familiars i amb el CAP. “La gent gran queda incomunicada i els serveis de seguretat i salut perden eficàcia”, lamenta.

Gimeno Vegué denuncia que el veïnat paga tarifes idèntiques a les de grans eixos urbans, però rep un servei inferior. Per això, el consistori exigix un calendari clar a les operadores: primer per a restablir el servei immediatament i, després, per a adequar la infraestructura perquè la cobertura sigue estable i de qualitat. Fins ara, la resposta de les companyies s’ha limitat a “tenim problemes i els intentarem resoldre”, sense terminis concrets.

Una part de la població s’ha vist obligada a treballar al carrer per a poder fer trucades o completar gestions. Comercials, personal sanitari, professionals de l’òptica, de l’habitatge o del comerç al detall —cita l’alcalde— es veuen forçats a treure’s la faena fora de casa o del negoci per a aconseguir mínims de senyal.

El consistori també ha contrastat que, fora del nucli urbà, la incidència es reduix i el servei millora, fet que suggeriria un problema d’infraestructura local. La meteorologia podria influir-hi parcialment, admet l’alcalde, però no és el factor determinant.

De la farmàcia a l’aula: testimonis que evidencien l’emergència

La crisi de cobertura mòbil a Santa Bàrbara, denunciada per l’Ajuntament, té un impacte transversal en la vida quotidiana: salut, educació, seguretat i economia local. Les veus recollides per La Plana Ràdio posen paraules a una realitat que —pel que expliquen— s’ha cronificat i, els últims dies, s’ha agreujat.

Des de la farmàcia, Àngels Bertomeu descriu la magnitud del problema: «estem literalment desesperats». Explica com «a mitja comanda se te talla» i sintetitza la situació amb contundència: «no pots tirar la faena endavant, és desesperant». Bertomeu considera que «abusen dels pobles petits, les companyies telefòniques» i reclama que «es posen les piles».

El testimoni de Mar Fornós Pepiol aporta la dimensió més sensible: «me tenen que trucar de la residència de Tarragona o de Reus, i llavors jo no puc parlar amb ells». «Això no és manera de viure», conclou, després d’explicar el seu procés oncològic i la necessitat de mantenir un contacte fluid amb el sistema sanitari.

A la restauració, Mercè Tuliesa resumeix l’afectació: «hem de fer marxar els clients sense cobrar perquè no ens arriba la cobertura». Els pagaments amb TPV i la gestió bàsica del negoci «no es poden fer». A més, constata punts del municipi especialment afectats: «des de l’Ajuntament cap atràs, és la zona més agreujada».

Des de l’escola Jaume Balmes, la directora Desirée Fibla exposa que «és molt difícil la comunicació amb les famílies» i que amb ordinadors portàtils i pantalles digitals «en estes condicions és molt difícil treballar». Quan cal treballar amb Drive, «costa moltíssim de carregar».

L’aparelladora Núria Royo Figuera denuncia que «fa un parell de mesos que això és un desastre». No pot «tindre una conversació fluida amb cap dels [seus] clients» i «no es pot treballar». Afegix una qüestió d’equitat territorial: «pagues com si visquesses al mig de Barcelona, però no tens els serveis que hi tenen».

L’agent immobiliari Jordi Accensi explica que, malgrat que «tinc diverses companyies al mòbil i no hi ha cobertura» i que «ara ja és pràcticament impossible». Apunta també la vulnerabilitat de la gent gran: «el meu pare viu sol i està incomunicat totalment». Com a via de pressió col·lectiva, reclama que «la unió fa la força… acompanyats per l’Ajuntament» per exigir «inversió amb repetidors» per a solucionar el problema.

I ara, què?

Per tal d’evitar que el veïnat desistisque davant circuits d’atenció llargs i poc eficients, l’Ajuntament centralitzarà les queixes: “entre assistents virtuals i operadors, una reclamació pot portar 25 o 30 minuts. Canalitzarem les protestes i les elevarem conjuntament a les companyies”, resumeix l’alcalde.