Fins a 29 pobles catalans destinen 700 mil euros per mantenir els correbous

A Catalunya només 29 municipis continuen organitzant aquest tipus d'espectacles, que corresponen al 3% del total de la comunitat autònoma, especialment concentrats a les comarques de Baix Ebre i el Montsià, les zones límitrofes amb Castelló i Terol, on aquest costum sí que està més arrelada.

Redacció - AnimaNaturalis i CAS International han realitzat una intensa investigació a tots els municipis d'Espanya per descobrir quants diners públics es destinen a mantenir i subvencionar les festes populars amb bous. En base a la llei de transparència, a través de la seu electrònica de la web de cada ajuntament, s'ha contactat cadascun dels 1.820 municipis que organitzen festes populars amb bous i la xifra estimada puja a un total de 42 milions d'euros el 2019, per a la realització d'un total de 17.708 festejos, una xifra que es manté més o menys estable anys rere any a la majoria dels municipis, encara que alguns ja l'han arribat a doblar aquest 2023, com és el cas de l'Ajuntament de Fuenlabrada (Madrid).

La investigació més exhaustiva realitzada a Espanya fins ara revela una estimació de la despesa que van realitzar el 2019 els 1.820 ajuntaments que organitzen i financen aquest tipus de festes, encara que les organitzacions asseguren que podria ser molt més.

Catalunya és una de les autonomies que menys festes amb bous organitza, encara que una de les poques, al costat de la Comunitat Valenciana i Aragó, que encara permet la celebració dels controvertits bous embolats amb foc.

Només el 3% dels seus municipis organitzen aquests espectacles, una xifra molt menor si la comparem amb les comunitats veïnes com la valenciana, on el 50% dels seus municipis sí que organitzen tota mena de bous al carrer, o Aragó, els municipis dels quals compten amb festes populars amb bous representen el 33%.

En total, AnimaNaturalis i CAS International estimen que entre els 29 ajuntaments que destinen fons públics per mantenir els correbous als seus municipis arriben a la xifra de 711.226€ , cridant l'atenció Mas de Barberans (Tarragona), el poble que més gasta per habitant , que amb una població de tan sols 572 habitants va destinar 22.931,05€ a l'organització de diversos correbous durant quatre dies de festa. El municipi que més va gastar a correbous va ser La Ràpita (Tarragona), amb un total de 68.658,60€.

Tot i que la llei exigeix ​​transparència en la destinació dels diners públics de cada municipi, a la totalitat dels 1.820 municipis d'Espanya només el 47% dels ajuntaments contactats va respondre complint els terminis determinats per la Llei 19/2013. Encara després d'apel·lar organismes superiors i registrar protestes formals, la resta no han respost. A Catalunya , però, van respondre tots, a excepció de l'Ajuntament de Paüls, que estimen que va gastar 13.446.99€ per sis festes i quatre dies de festes, que, si se sumen als 697.779€ que sí que van declarar la resta d'ajuntaments, dóna un total de 711.226,40 € .

Les organitzacions asseguren que “ha estat un treball tediós aconseguir aquestes xifres per la manca de resposta dels ajuntaments, però davant d'uns espectacles que generen tant de rebuig social, creiem que la població té dret a conèixer quant ens costen les festes basades en el maltractament animal ” , apunta Aïda Gascón , directora d'AnimaNaturalis a Espanya.

AnimaNaturalis i CAS International reconeixen que hi ha Ajuntaments que recuperen part de la inversió, venent llotges o cobrant entrada, però asseguren que això només passa en algunes festes i municipis.

Ball de xifres entre el Ministeri de Cultura i les administracions autonòmiques

Durant la investigació, denuncien un problema en les xifres que donen les administracions autonòmiques i provincials, i les que dóna el Ministeri de Cultura, encarregat de recopilar totes les dades.

Segons l'Estadística d'Afers Taurins elaborat per la Divisió d'Estadística i Estudis, Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura i Esport, aquestes són les xifres que van publicar el 2019:

Dels 8.623 espectacles de la Comunitat Valenciana el 2019, vam passar als 1.946 a Castella i Lleó, 1.591 a Navarra, 1.250 a Castella-la Manxa, 1.079 a Aragó, 711 a la Comunitat de Madrid, 559 a Extremadura, 373 a Andal a La Rioja, 170 al País Basc, 66 a Catalunya, 61 a La Regió de Múrcia, 25 a Cantàbria i 1 a Galícia.

Tot i això, les xifres no coincideixen amb les que faciliten les administracions autonòmiques i provincials, segons denuncien AnimaNaturalis i CAS International . Des del Govern de Catalunya, per exemple, van informar que el 2019 es van organitzar 450 actes amb bous, i no els 66 que reflecteix el Ministeri de Cultura. En la investigació de Galícia han arribat a detectar almenys 19 festejos populars amb bous, distribuïts en 10 dies i en dos municipis, però només consta 1 al Ministeri de Cultura. Per al cas d'Aragó, el Ministeri de Cultura va anunciar 1.079 festejos, tot i això en la investigació van comptabilitzar fins a 1.871.

La temporada de correbous d'aquest 2023

A Catalunya, la temporada taurina està a punt d'acabar, només queden algunes festes pendents de celebrar fins a acabar l'any, a Ulldecona, Xerta i, al desembre, Camarles.

Les organitzacions celebren que aquest any Roquetes hagi decidit no incloure espectacles amb bous en cap de les seves festes, així com EMD Jesús, que també ha eliminat aquest any els actes taurins de les festes de Sant Francesc (encara que sí que han repetit els de les festes majors de juliol). Celebren també que els ajuntaments de l'Ampolla i Mas de Barberans hagin decidit aquest any prescindir dels bous embolats a totes les seves festes, per primera vegada a l'última dècada.

Tot i això, denuncien que alguns municipis han augmentat el nombre de bous embolats al seu municipi, com La Ràpita, Ulldecona o Alfara de Carles, i altres que han augmentat el dia de festes, com Godall, que va aconseguir recuperar els correbous a Carnaval el mes de febrer, esdevenint així el municipi que dóna el tret de sortida d'una temporada taurina a Catalunya que ara dura 11 mesos.

Proposició de llei al Parlament per prohibir les modalitats de més crueltat a Catalunya

Ara mateix, al Parlament, està en tràmit una iniciativa per intentar modificar la llei de festes populars amb bous i prohibir el bou embolat, el bou encegat i el bou a la platja.

Entitats animalistes, organitzades a la plataforma Prou ​​Correbous, van presentar l'abril d'aquest any una proposició de llei per posar-hi fi. Ho van fer amb el suport de la CUP i d'En Comú Podem. Ara mateix segueixen els tràmits a la Comissió de Cultura i es preveu que al ple d'aquest mes d'octubre es votin les esmenes a la totalitat. Confien que PSC, Esquerra i Junts s'acabin sumant. PP i Vox ja han avisat que hi estan en contra.

Les conclusions de la investigació a Espanya

On més ajuntaments van destinar diners públics per a la realització de festes populars amb bous va ser a la Comunitat Valenciana, que el 2019 les organitzacions estimen que els seus ajuntaments van gastar un total de 17 milions d'euros, una xifra que triplica la següent autonomia que més estimen que gasta, Castella i Lleó, amb prop de 6 milions d?euros.

La Comunitat Valenciana és, amb diferència, l'autonomia amb més concentració en nombre de festejos cada any. El 2019 es van dur a terme 8.623 espectacles, entre bous al carrer, bous embolats, bous ensogats o bous a la mar. De fet, el 50% de tots els municipis valencians organitzen cada any algun tipus de festeig taurí, una xifra molt superior a la seva veïna Catalunya, en què només el 3% dels seus municipis organitzen espectacles taurins.

La Comunitat de Madrid és, juntament amb la valenciana, una de les autonomies amb un major índex de municipis que compten amb festejos populars amb bous. Concretament, el 42% van organitzar el 2019 algun tipus de festeig popular, i en moltes ocasions van units com a avantsala a espectacles de tauromàquia major, com corregudes de bous, corregudes de jònecs o becerrades amb mort. La Comunitat de Madrid es queda, això sí, molt darrere de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Navarra o Aragó en nombre de festejos totals. Tot i això, en aquesta comunitat trobem 2 dels municipis que més diners públics han declarat els seus ajuntaments que van destinar a les festes populars amb bous el 2019: Fuenlabrada (158,090.30€) i Navacerrada (89,703.13€). En el cas de Fuenlabrada, el pressupost ja ha estat doblat per a aquest 2023.

Castella i Lleó i Castella-la Manxa són dues de les regions amb més festes amb toros i més pressupost municipal per a la seva organització. Són, de tot Espanya, les que concentren el nombre més gran d'ajuntaments que més gasten per habitant, especialment als pobles de menys de 1.000 habitants. A Castella i Lleó el 17% dels seus municipis compten amb festejos populars amb bous, mentre que a Castella-la Manxa el 42%.

Aragón és una de les tres autonomies amb més finançament públic en festes amb bous, amb un total estimat de 3.565.572€ el 2019. El 33% dels seus municipis organitzen aquests espectacles, cridant l'atenció Torrijas (Terol), un petit poble que , amb una població de tan sols 38 habitants, s'estima que ha gastat prop de 27.000€ en la celebració de dos bous embolats i dues soltes de bous a la plaça.

A Extremadura trobem també una de les províncies espanyoles on més gasten en festejos populars amb bous: Càceres, on el 40% dels seus municipis són taurins, arribant a gastar prop de 2 milions d'euros.
Navarra és una de les autonomies amb més tradició taurina, encara que només el 28% dels seus municipis organitzen algun tipus de festeig, i Peralta/Azkoien és el que més pressupost municipal li va dedicar, amb un total de 107.301€.

Les comunitats autònomes en què menys ajuntaments destinen diners públics a aquests festejos són Galícia, on només dos municipis, Valga i Allariz, van destinar un total de 8,779.77€, segons la documentació que van facilitar els mateixos ajuntaments. A Cantàbria, només quatre municipis van destinar prop de 50.000€, seguits de Catalunya i el País Basc, amb una xifra estimada de 832.000€ i 713.000€ respectivament. A Astúries i les Illes Canàries no es realitzen aquest tipus de festes, ia les Illes Balears només a Fornalutx, una vegada a l'any.

Catalunya és una de les autonomies amb menys tradició taurina. Només el 3% dels seus municipis es bolquen a l'organització de festes taurines, la gran majoria concentrades a la província de Tarragona, a les zones limítrofes amb Castelló i Terol.

El País Basc destaca per ser una de les autonomies amb menys festejos populars amb bous i també amb menys despesa pública per a aquesta activitat. Només el 18% dels municipis bascos celebren festes populars amb bous. Tot i comptar amb un nombre més gran de municipis amb tradició taurina que Catalunya, el volum de festejos va ser un terç menys: 155 segons la nostra investigació (170 segons el Ministeri de Cultura). Biscaia és la província amb més tradició taurina, seguida de Gipuzkoa i, finalment, Àlaba. Azpeitia és el municipi que concentra una major quantitat de festejos.

La Regió de Múrcia és una de les autonomies amb menys festejos populars: 61 repartits entre set municipis.