Jordi Arrufat: «Una lliçó dels països bàltics és que van decidir anar a per totes»
El politòleg tortosí i membre del Diplocat durant l'etapa d'Albert Royo publica "La via bàltica", en el qual explica el viatge a peu seguint el recorregut de la cadena humana del 1989: "Vaig voler agrair a aquella gent tot el suport que ens va mostrar".
Aguaita.cat - El 23 d'agost de 1989, una immensa cadena humana, la Via Bàltica, que anava de Vílnius, la capital de Lituània, a Tallin, la capital d'Estònia, passant per la letona Riga, va commoure el món i fou el desencadenant de la independència de les tres repúbliques bàltiques de la Unió Soviètica. La data no era atzarosa: recordava el dia de la signatura del Pacte Germano-soviètic de 1939 pel qual les tres nacions passaven a domini de la Rússia estalinista mentre Hitler envaïa Polònia.
Ara, Jordi Arrufat, nascut a Tortosa, graduat en Ciències Polítiques per la UPF, membre del Diplocat durant l'etapa d'Albert Royo, ha rememorat aquell moment d'una manera molt especial, resseguint aquella cadena a peu com a gest d'homenatge a aquelles nacions que van recuperar la seva llibertat. Però també com a treball periodístic i sociològic per comprovar què en queda d'aquell esperit d'entusiasme i patriotisme democràtic que va veure néixer tres nous estats. El resultat és el llibre La via bàltica (Saldonar). Llegeix l'entrevista a l'Aguaita.cat.
