La calorada d'aquest estiu aboca Catalunya a assolir els nivells més alts d'ozó troposfèric des del 2019
L’ozó és un contaminant secundari originat per reaccions fotoquímiques de determinats gasos sota una forta radiació solar i per això els nivells augmenten durant les estacions més càlides
Redacció, El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat aquest dijous les dades anuals corresponents a la campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric (O3) a Catalunya de l’any 2026.
Durant el període d'atenció intensiva, que va del 15 de maig al 15 de setembre, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), ha registrat 115 superacions dels llindars de protecció a la població (LLI, establert en 180 µg/m³), a través de 51 estacions automàtiques de mesurament. Aquesta xifra suposa el registre més elevat de superacions des de la campanya de l'any 2019, trencant la dinàmica descendent dels darrers anys.
Condicions meteorològiques desencadenants
L'ozó troposfèric, l’ozó situat a les capes baixes de l’atmosfera, és un contaminant secundari originat per reaccions fotoquímiques de gasos precursors (òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils) sota una forta radiació solar. Segons les anàlisis del Servei Meteorològic de Catalunya recollides a l'informe, la formació d’ozó aquest estiu està directament condicionada per la persistència extraordinària de la calor i l'estancament atmosfèric.
El mes de juliol de 2026 va ser el mes més càlid i un dels més secs registrats a Catalunya des de 1950. Durant la segona onada de calor de l'estiu, l'Observatori Fabra de Barcelona va assolir el seu rècord històric absolut de temperatura amb 40,9 °C el dia 8 de juliol, fet que va coincidir de manera directa amb el pic màxim de superacions d'ozó registrat a la costa central.
Tendència internacional
Les dades catalanes s'alineen amb les conclusions de l'estudi Atmosphere Watch, publicat la setmana passada pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus de la Unió Europea. Segons les anàlisis de Copernicus sobre la contaminació transfronterera del 2026, més d’un terç de la població mundial va estar exposada a nivells nocius d'ozó troposfèric.
En el cas d'Europa, l’augment de les onades de calor ha disparat la concentració d’ozó i ha neutralitzat l’efecte positiu de la reducció dels contaminants primaris que el formen.
L'informe del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica conclou que, malgrat que la major part de Catalunya ha mantingut la qualitat de l'aire dins dels marcs legals ordinaris, l'increment de la freqüència de les onades de calor vinculades al canvi climàtic converteix l'ozó en un dels reptes ambientals i de salut pública prioritaris.
Esforços de reducció
És per això que el Govern està desplegant actuacions, a través del Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, per disminuir les emissions dels precursors d’ozó en sectors com el transport, la indústria, l’energia, l’agricultura i el transport marítim, alhora que promou les zones de baixes emissions, la mobilitat sostenible i l’electrificació dels vehicles.
El Pla també incorpora una estratègia específica per a l’ozó a escala de tot Catalunya, reforça la vigilància de la qualitat de l’aire mitjançant la xarxa de mesurament i impulsa estudis per millorar el coneixement sobre la formació i el comportament d’aquest contaminant, amb l’objectiu de protegir la salut de la ciutadania i avançar cap als estàndards europeus i de l’OMS.
Dades clau
Superacions totals: Es van comptabilitzar 113 superacions del LLI, i 2 superacions del llindar d'alerta (LLA, establert en 240 µg/m³).
Nombre de dies afectats: Les superacions es van repartir en 29 dies diferents, davant dels 24 dies registrats l'any 2025.
Valor màxim de l'estiu: La concentració més alta de tot el període es va assolir a l'estació de Badalona (Mont-roig - Ausiàs Marc) el 9 de juliol, amb un pic de 269 µg/m³. Aquest mateix dia i estació es van registrar les dues úniques superacions del llindar d'alerta de tota la campanya.
Afectació territorial: Un 41% de les estacions de mesurament (21 de les 51) van registrar almenys un episodi de superació. Les incidències van afectar 10 de les 14 zones de qualitat de l'aire en què està dividit el territori català.
Zones més afectades: La Plana de Vic es va situar com la zona amb més incidència acumulada, amb un total de 51 superacions del LLI. La segona zona amb més registres va ser l'Àrea de Barcelona (19 superacions), seguida del Penedès-Garraf (10) i el Camp de Tarragona (10).
Distribució temporal i horària: El mes de juliol va ser el període crític, concentrant 65 de les 115 superacions. L'episodi més intens de l'estiu va tenir lloc entre el 6 i el 10 de juliol, amb 42 superacions. Pel que fa a les hores del dia, la franja horària amb major nombre d'incidències es va situar entre les 16 i les 17 hores (entre les 14 i 15, hora solar).
