La candidatura de les Terres de l'Ebre a Reserva de la Biosfera demana el suport actiu dels ajuntaments

Els responsables del Consell Promotor de la candidatura de les Terres de l'Ebre a la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la Unesco han demanat als ajuntaments del territori que aprovin mocions de suport als respectius plens per reforçar institucionalment la seva presentació.

La candidatura vol implicar els consistoris en el projecte dissipant les reticències d'alguns alcaldes i representants d'entitats, que encara veuen la declaració com a font de restriccions ambientals.

Paral·lelament, una quinzena d'institucions s'han afegit formalment al Consell Promotor –que n'aplega ja 55 -en una reunió durant la qual s'ha presentat el primer esborrany de la memòria de la candidatura, que podria quedar enllestida en un mes. ACN El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha explicat que el Consell Promotor ha sol•licitat als ajuntaments del territori 'que aprovin mocions de suport a la candidatura' en els respectius plenaris amb la voluntat de 'presentar la memòria amb el major suport possible. 'Intentarem recollir suports d'entitats de les Terres de l'Ebre i de tot el país', ha abundat.

Precisament, representants de diversos ajuntaments ebrencs han estat presents en la reunió d'aquest dimarts al matí, juntament amb els de les entitats que donen suport a la candidatura. De fet, quinze noves entitats s'han integrat al Consell Promotor (l'Institut Ramon Muntaner, la Fundació Ilercavònia Futur, l'Associació d'Empreses de Serveis i Activitats Turístiques del Delta de l'Ebre, el Col·legi d'Arquitectes, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, el Col·legi de Periodistes, l'Estació Nàutica de la Ràpita, Amics dels Castells de Tortosa, PIMEC Montsià, el sindicat agrari URAPAC, JARC, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, les comunitats de regants de la Dreta i l'Esquerra, l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, la Diputació de Tarragona i SEO/Birdlife), que congrega ja 55 organitzacions.

'Totes les institucions que ho demanin s'aniran incorporant. Volem que sigui el més ampli possible: s'ha d'explicar bé perquè, de vegades, es generen posicions a la defensiva i, quan s'informa, els recels es dissipen', ha justificat Salvadó. Sense citar-los, el delegat s'ha referit a les opinions d'alguns alcaldes i representants socioeconòmics, que no veuen del tot clar la declaració de Reserva de la Biosfera en considerar que limitarà ambientalment algunes activitats. 'Això no és una figura de restricció: és una figura de reconeixement dels valors per part de la Unesco', ha advertit Salvadó. Finançar projectes

De fet, el delegat ha destacat que la declaració com a Reserva de la Biosfera permetria al futur òrgan gestor d'aquesta figura –que es constituiria un cop efectuat el reconeixement, no abans de juny de 2012, segons Salvadó- accedir a línies de finançament prioritàries per implementar projectes que s'impulsin des del mateix territori en la línia d'estructurar acitus i activitats turístiques al voltant dels espais naturals, vinculant economia i medi ambient i englobant les quatre comarques de l'Ebre.

La reunió de treball ha servit per presentar de forma 'genèrica' les línies mestres de la memòria per avalar la candidatura que el Comitè Promotor té previst presentar el pròxim mes de novembre al Departament de Medi Ambient i Habitatge perquè, aquest, l'elevi al comitè estatal del Programa Home i Biosfera (MAB, en les seves sigles en anglès) abans que sigui avaluat en l'àmbit internacional.

La memòria, segons Salvadó, presenta un 'currículum' en matèria de valors naturals i patrimonials de les Terres de l'Ebre que justificarien la seva declaració; així com una relació d'accions de conservació i funcions de desenvolupament econòmic que constituirien les línies mestres d'un pla d'acció que desenvoluparia l'òrgan de gestió de la Reserva de la Biosfera; i, per últim, detall els actius d'investigació i suport logístic del territori -com el centre de l'IRTA a la Ràpita, l'Observatori de l'Ebre o el Centre sobre el Canvi Climàtic-. Amb aquestes línies, l'equip tècnic obrirà la proposta durant un mes als membres del consell promotor perquè les 'coneguin i participin', amb l'objectiu de tancar el seu contingut per presentar-la al novembre.

Per últim, el Consell ha presentat als seus membres un vídeo divulgatiu sobre la candidatura que s'emetrà als canals de televisió local de les Terres de l'Ebre on es destaquen els actius naturals i patrimonials del territori, al costat de les activitats econòmiques que han de permetre protegir i explotar de forma sostenible aquests valors.