La Cooperativa de Godall destrossada “En 40 anys em falta poc per jubilar-me, i no tinc res, de tota la meva història”
Foto: Cooperativa Godall. Eloi Tost
Els aiguats d’aquests darrers dies han deixat una petjada profunda al municipi de Godall, un dels més afectats de les Terres de l’Ebre. Godall es despertava amb carrers impracticables, cases malmeses i una cooperativa agrícola totalment destrossada, segons relatava Casi Subirats treballadora de la mateixa cooperativa. Tot i així, entre la runa i el fang, també hi ha sorgit un esperit de solidaritat que omple d’orgull els veïns.
(LPR/T.G) Una de les veus que millor resumeix el que s’està vivint és la de Casi Subirats, veïna de Godall i treballadora de tota la vida de la Cooperativa Agrícola del poble, que ha vist com el lloc on ha dedicat quatre dècades de feina quedava arrasat pel temporal.“En 40 anys em falta poc per jubilar-me, i no tinc res, de tota la meva història”, lamentava emocionada durant una entrevista a La Plana Ràdio. “Les oficines han desaparegut: mobles, ordinadors, documents... tot ple de fang, tot perdut.”
La cooperativa no ha estat l’únic espai afectat. Moltes cases particulars han patit danys estructurals greus. Subirats explicava que a casa seva la paret mitgera s’ha ensorrat i que han perdut vehicles i béns personals. A tot això, s’hi ha sumat la preocupació per la seva sogra, que va patir una caiguda i es va trencar el fèmur enmig del caos.
Malgrat la magnitud dels desperfectes, el poble s’ha bolcat en les tasques de neteja i ajuda mútua. Casi Subirats destacava amb emoció la implicació de la gent jove, algun arribats de pobles veïns com la Galera que no ha dubtat a posar-se mans a l’obra per donar suport als veïns més afectats. “Tinc un orgull de poble i un orgull de joventut. Els joves s’han tirat endavant, són els primers a ajudar. És molt bonic veure-ho.”
La millor de les notícies dins la tragèdia és que no s’han hagut de lamentar danys personals “Això és el primer”, insistia Subirats. “El mal material costarà més o menys de recuperar, però les vides són el que compta.”
Amb fang als carrers i records destruïts, Godall viu dies durs, però també exemplars. Entre la destrucció, sobresurt la força d’un poble unit i la convicció que, amb esforç i suport mutu, tot acabarà ressorgint.
