La marxa de romanesos i britànics fa baixar el nombre d'estrangers empadronats a les Terres de l'Ebre
El nombre d'estrangers empadronats a les Terres de l'Ebre s'ha reduït en un 1,57%, la primera davallada de la població immigrant en els darrers dotze anys. Segons les dades comparatives entre el juliol del 2009 i el gener del 2010, la població estrangera s'ha reduït en 638 persones. Concretament, la davallada s'ha produït a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, mentre que a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta ha repuntat lleugerament. Segons les dades, les nacionalitats que més redueixen la població estrangera són la romanesa (255) i la britànica (105), mentre que la població procedent del Marroc continua pujant (86). Aquestes xifres constaten la tendència decreixent que ja es tenia a les escoles.
El nombre de persones estrangeres empadronades a les Terres de l’Ebre s’ha reduït per primera vegada des de 1998. Com ha informat avui el director dels serveis territorials del Departament d’Acció Social a Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, en data 1 de juliol de 2009 hi havia en aquesta demarcació 193.466 persones empadronades, de les quals 40.578 eren estrangeres; a l’1 de gener de 2010 les persones empadronades eren 193.044, de les quals 39.940 eren estrangeres, que representa una disminució de 638 persones estrangeres (-1,57%).
D’aquests 39.940 persones estrangeres a l’1 de gener, el 31,8% eren romaneses, sent la primera comunitat estrangera a Terres de l’Ebre; en segon lloc, amb un 19,6%, hi havia la població marroquina; en tercer lloc, amb un 6,3%, hi havia les persones provinents del Regne Unit. A tot Catalunya, amb una població estrangera de 1.234.068 persones, les marroquines ocupen el primer lloc amb un 19,6%; el segon lloc es troben les persones romaneses amb un 8,0%, en tercer lloc les equatorianes amb un 6,7%; les persones estrangeres provinents del Regne Unit ocupen el 15è lloc amb un 1,8%.
A tot Catalunya la reducció de la població immigrada ha estat d’un 1,39 %, percentatge que equival a 17.437 persones estrangeres menys als registres dels ajuntaments. El descens ha estat més notable entre els homes (2% menys) que les dones (0,6) i s’ha notat especialment a la franja d’edat dels 15 als 29 anys. Només augmenten, tot i que molt lleument, les franges de més de 45 anys, especialment a partir dels 60, en correspondència amb els reagrupaments familiars dels ascendents que han començat a exercir les persones immigrades que resideixen a Catalunya.
Més informació sobre la comparativa entre el padró d’estrangers de gener de 2010 i juliol de 2009, així com les dades provisionals més actuals dels principals col·lectius, per comarques, demarcacions i el conjunt de Catalunya es pot consultar a través de la secció “Dades de la immigració a Catalunya” dins del web de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania: www.gencat.cat/da/immigracio
