La memòria oblidada dels deportats planers als camps d'extermini nazis

(LPR/T.G) En el marc de les commemoracions de la Diada Nacional de Catalunya de l'11 de setembre, l'SmartCentre serà la seu d'una conferència divulgativa històrica: «Els deportats planers als camps nazis». L'acte comptarà amb la intervenció principal de Joan Baptista Beltrán Reverter, investigador d'Alcanar i reconegut especialista en la deportació republicana a les Terres de l'Ebre, acompanyat per Marc Marc historiador i president d’Amics i Amigues de l’Ebre.

Registre dels quatre deportats planers

La xerrada focalitzarà l'atenció en el destí dels quatre veïns de Santa Bàrbara deportats al camp de concentració de Mauthausen;  José Muria Moliner, Juan Bel Saragossa, Gabriel Cid Muria i Juan José Valls Aixalà, aquest últim l’únic que va sortir amb vida.

Beltrán explica que “sortir amb vida de Mauthausen era considerat un autèntic «miracle». A diferència de la majoria de presoners, sotmesos a treballs forçats d'extrema duresa a la pedrera de granit de Wienergraben —on havien de carregar feixugues pedres pujant l'anomenada «escala de la mort» de 186 esglaons—, Juan José Valls Aixalà va ser assignat a feines menys devastadores físicament, fet que li va permetre sobreviure. Valls Aixalà no va tornar a Santa Bàrbara; va refer la seva vida a França, es va nacionalitzar el 1958 i va traspassar a Carcassona el 1998 als 80 anys», explica Beltrán Reverter.

Recerca, memòria oral i lluita contra el negacionisme

La reconstrucció d'aquestes trajectòries vitals combina la recerca rigorosa en arxius amb el valor incalculable de la memòria oral familiar. En el cas de Juan Bel Saragossa per exemple, s'ha conservat un valuós fons de cartes manuscrites enviades des de l'exèrcit francès gràcies a la seva familiar Cinta Chavarria, resident a Tortosa.

Beltrán Reverter, autor d'obres de referència com Viatge a l'infern nazi. Els deportats de Xerta, Josep M. Brull i Solares. De Tortosa a Mauthausen, un viatge sense retorn  o el recent estudi sobre els deportats d'Alcanar, treballa actualment en un projecte sobre els aproximadament 40 deportats de la Terra Alta i en la documentació dels casos de Tortosa.

L’investigador remarca  la necessitat imperiosa de continuar explicant aquests fets històrics, especialment davant el ressorgiment de corrents negacionistes: «Cal explicar què va ser el nazisme. Sort en tenim de les fotografies i els enregistraments realitzats per l'exèrcit nord-americà durant l'alliberament dels camps; és una reflexió indispensable per evitar que la història es torni a repetir»

Els referents històrics

Per comprendre el tràgic destí d'aquests veïns, cal remuntar-se als darrers mesos de la Guerra Civil Espanyola. Entre 475.000 i 500.000 persones —d'entre les quals uns 250.000 eren soldats de l'Exèrcit Republicà— van creuar la frontera francesa fugint de la derrota i de la imminent repressió del règim franquista, tal com explica Beltrán a la Plana Ràdio..

L'acollida en territori francès va estar marcada per la precarietat i la duresa. En creuar per punts com el Pertús o le Boulou, les famílies van ser immediatament separades: les dones i els infants van ser destinats a diversos punts d'acollida, mentre que els homes van ser confinats a les platges desèrtiques d'Argelers (Argelès-sur-Mer), desproveïdes de qualsevol infraestructura bàsica.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, el govern francès va veure en els refugiats una font de mà d'obra barata per cobrir els llocs dels joves mobilitzats al front. Així, el 12 d'abril de 1939 es van crear les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), unitats militaritzades de 250 homes sense permís per portar armes, destinades a treballs agrícoles, fusteria i construcció d'infraestructures. D'altres es van enrolar a la Legió Estrangera o als regiments de marxa de l'exèrcit francès.

L'ocupació nazi i el drama de Mauthausen

Amb la invasió alemanya de França el maig de 1940, milers de treballadors espanyols van caure en mans de la Wehrmacht i, posteriorment, de la Gestapo. Els presoners van ser deportats massivament als camps de concentració i extermini del Tercer Reich, sent Mauthausen (Àustria) la destinació principal dels republicans espanyols i, concretament, dels deportats de la Plana.