La PDE reclama cabals i sediments al nou Pla de Conca en una reunió amb la CHE
La Plataforma en Defensa de l’Ebre es reuneix amb el president de la Confederación Hidrográfica del Ebro per exigir cabals i sediments per al riu i el delta, en el marc del procés d’elaboració del nou Pla de Conca.

Foto: representants de la PDE a la porta de la CHE - Planaforma en Defensa de l'Ebre.
La Plataforma ha mostrat la seua preocupació perquè aquest pla consolidi nous consums a la conca, sense garantir els cabals necessaris per al riu i per al delta. Així mateix, ha reclamat que la gestió dels sediments deixi d’estar en fase d’estudi i es comencin a implementar actuacions.
La Plataforma ha alertat que és necessari garantir cabals per als arrossars, les badies i les llacunes, sense comprometre el cabal de l’eix central del riu.
A la reunió han participat representants de la Plataforma, Amigos de la Tierra (La Rioja), la Coordinadora Biscarrués – Mallos de Riglos i COAGRET, en nom de Cuenca Azul.
Redacció - La Plataforma en Defensa de l’Ebre, juntament amb representants de Amigos de la Tierra de La Rioja, la Coordinadora de Biscarrués - Mallos de Riglos i COAGRET, s’ha reunit amb el president de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) i amb el cap de planificació per tal de reclamar una millora en la gestió dels sediments i del cabal ecològic del riu Ebre.
La reunió s’emmarca dins del període d’al·legacions a l'esquema de temes importants del Pla de la Conca de l’Ebre, on s’estableixen els usos d’aigua i les prioritats per a la conca durant els propers 7 anys. Entre els temes que preocupen a la Plataforma hi ha, cal destacar l’ampliació dels regadius, la manca d’un cabal ecològic suficient al tram final del riu o l’estancament de la mobilització de sediments cap al delta.
Des de la Plataforma s’ha posat de manifest dos grans problemàtiques en el disseny del nou pla de conca: la gestió dels sediments i la insuficiència dels cabals ecològics del riu. “Portem molts anys d’estudis, ha arribat l’hora d’iniciar proves pilot concretes, per passar de l’estudi a l’acció, i desenovlupar una estratègica clara per a la mobilització de sediments. Cal passar de la teoria a la pràctica” ha afirmat Susanna Abella, portaveu de la Plataforma.
L’altre tema clau és l’establiment dels cabals ecològics suficients. Actualment, el cabal del tram final de l’Ebre fixat per la CHE és insuficient per al manteniment del riu i el delta, i no hi ha un cabal ecològic fixat per a llacunes i badies. La Plataforma ha reclamat la fixació d’un cabal ecològic superior a l’actual, que tingui en compte les necessitats del riu, dels arrossars, les llacunes i les badies. Així mateix, ha mostrat la seua preocupació i oposició a una possible competència entre usos i necessitats dins del propi territori: “Hem d’exigir un cabal ecològic suficient per al riu, el delta, els arrossars, les llacunes, les badies i la mar. Cal assegurar un cabal addicional per a llacunes i arrossars, i aquest cabal no pot ser en detriment de l’actual, ja que una reducció del cabal del riu provocaria l’augment de la falca salina - que penetraria riu amunt salinitzant els pous - i també perjudicaria per a la pesca, degut a la constant reducció de nutrients i aigua dolça, que a l’estiu són vitals per garantir l’època de cria de moltes espècies”, ha destacat Abella.
Al seu torn, Manolo Tomàs, ha alertat que “una reducció del cabal ecològic fixat per la CHE al tram final del riu, és un perill, perquè legitimarà nous projectes de transvasaments”, ja que els cabals que excedeixin aquest mínim ecològic fixat per la CHE es podran interpretar com un excedents.





