La Ràpita presenta el projecte d'economia blava del Delta amb una vintena d'actuacions estratègiques

 La Ràpita va presentar aquest divendres el Projecte Estratègic per a l'Impuls de l'Economia Blava Sostenible al Delta de l'Ebre, un full de ruta amb una vintena d'actuacions estratègiques per transformar el territori des de la innovació, la conservació ambiental i el desenvolupament econòmic. La iniciativa també es va proposar convertir la badia dels Alfacs en la primera OMEC (Altres Mesures Efectives de Conservació Basades en Àrees, sigles en anglès) de la Mediterrània, una figura que compatibilitza la protecció dels ecosistemes amb l'activitat econòmica sostenible i que es demanarà aprovar en la cimera de les Nacions Unides prevista per a finals del 2027. El projecte té un pla d'execució fins al 2035 i planifica una inversió que pot superar els 1.000 milions d'euros.

El Projecte Estratègic d'Economia Blava Sostenible del Delta de l'Ebre (PEDE) s'alinea amb les principals estratègies europees i internacionals en matèria de sostenibilitat, innovació, turisme i economia blava, com l'Estratègia Europa 2020, el Pacte Verd Europeu, l'Estratègia d'Innovació en l'Economia Blava de la UE, l'estratègia RIS3 d'especialització intel·ligent i l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Es tracta d'una iniciativa de col·laboració pública i privada que implica administracions, empreses, centres de recerca i societat civil. Els impulsors del PEDE van defensar des de la Ràpita, que lidera el projecte juntament amb el Consell Comarcal del Montsià, que aquest model fa "compatible" la conservació de la biodiversitat amb l'activitat econòmica i social i pot convertir el delta de l'Ebre "en un referent internacional", i sobretot mediterrani, de transició energètica, adaptació climàtica i desenvolupament sostenible.

"Coexistència harmònica"

El director del projecte, Bartomeu Rosselló, d'Alcúdia Tech Mar, va destacar que el PEDE "és un pla mai concebut" al territori, amb "una estratègia, uns instruments i un model de governança" orientats a consolidar el Delta com un espai de referència internacional en la "coexistència harmònica" que sempre hi ha hagut entre l'activitat humana i la natura. "Li donarà continuïtat", va defensar. "No és una prohibició, és una unió", va afegir Diana Valimanya, responsable de les relacions territorials del projecte.

Inversió milmilionària

Rosselló també va qualificar de "factible i transformadora" la inversió prevista al pla, d'entre 750 i 1.040 milions d'euros fins al 2035, així com la creació d'entre 120 i 160 llocs de treball permanents. Les principals palanques són aconseguir la distinció de les Nacions Unides com a OMEC, el Centre d'Economia Blava (CDEBTE), des d'on captar fons europeus i donar suport a projectes d'innovació; el hub d'innovació Ràpita Tech Mar al port de la Ràpita; la Fundació Mediterrània Activa com a òrgan de govern, o el projecte per instal·lar plaques solars a les muscleres per generar 279 GWh anuals (amb 128,5 MW de potència), l'equivalent al 238% del consum elèctric de la Ràpita, i que ajudaria a reduir cinc graus la temperatura de l'aigua.

El PEDE també inclou projectes que caldrà veure si encaixen amb els instruments de protecció que té actualment el delta de l'Ebre, com la mateixa instal·lació fotovoltaica, una planta hotelera sostenible, polígons tecnològics, la restauració de l'istme del Trabucador i del pantalà de les Salines de la Trinitat, la creació d'un Centre d'Interpretació i Educació Ambiental i un Observatori Litoral, o la recuperació de la nacra (Pinna nobilis).

Candidatura OMEC a finals del 2027

El responsable de les relacions internacionals de la candidatura de la badia dels Alfacs com a OMEC, Jesús Maestro, va assegurar que la proposta s'emmarca en els compromisos internacionals perquè l'any 2030 almenys el 30% de la Mediterrània compti amb alguna figura efectiva de conservació. Actualment, no existeix cap OMEC reconeguda a la Mediterrània i la candidatura dels Alfacs aspira a ser la primera. Maestro va detallar que fa més d'un any que l'equip treballa amb diferents organismes de les Nacions Unides i amb el Conveni de Barcelona perquè el reconeixement pugui arribar durant la Conferència de les Parts prevista el desembre del 2027 a Croàcia.