Josep Pallarès aposta perquè s'introdueixin beques salari per als alumnes amb pocs recursos econòmics.

ACN, Tarragona - La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demanat finançament a la Generalitat per crear un centre de recerca en I+D per desenvolupar projectes relacionats amb l'hidrogen verd. El rector de la universitat, Josep Pallarès, ho ha afirmat en una entrevista a l'ACN, en la qual també ha defensat la necessitat d'acabar les obres de la nova facultat d'Educació al Campus Catalunya, que arrosseguen entrebancs des de fa anys. El rector ha explicat que, a petició del Govern, ha fet arribar una llista de les infraestructures que prioritza la institució a llarg termini. D'altra banda, Pallarès ha apostat perquè des del ministeri i la Generalitat s'introdueixin beques salari per als alumnes amb pocs recursos econòmics.

El centre de recerca en I+D sobre l'hidrogen verd està en procés de negociació entre URV i Generalitat. És un dels elements estratègics del nou equip de Pallarès i la voluntat és que es faci al campus de Sescelades. Tot i això, encara es troba en un punt molt inicial. El rector ha exposat que el projecte de l'hidrogen verd és un dels pals de paller. "És un projecte de país", ha comentat. L'objectiu final és "que les empreses tinguin una energia neta que elimini el carboni de la seva activitat" i aconseguir que la regió sigui potent per tal que les companyies "s'hi quedin i se'n vulguin establir de noves".

Pel que fa a les obres de la nova facultat d'Educació del Campus Catalunya, seguiran aturades per falta de finançament. Tot i això hi ha en marxa un projecte -que ja està licitat- per adequar l'espai per urbanitzar-lo i poder-hi fer alguna activitat, mentre no hi ha recursos per finalitzar l'edifici. En concret es contempla crear un espai multiusos, un espai per a la colla castellera dels Pataquers de la URV i finalment una zona enjardinada. Ja està aprovat que el 2023 comencin les dues primeres obres.

També a principis del 2023 s'iniciaran els treballs per renovar l'actual edifici de la facultat d'Educació, a Sescelades. Davant la impossibilitat de fer la nova facultat, l'aposta ha estat adequar l'actual, que arrossega mancances i deficiències. Es preveu una reforma força integral que s'allargarà fins el 2025. Aquests tres projectes -centre I+D, Campus Catalunya i edifici d'Educació- són els que Pallarès ha fixat a la Generalitat com a "prioritaris" per als propers anys.

Alhora, el rector també s'ha reunit amb ajuntaments per millorar espais actuals, com la seu del Baix Penedès al Vendrell. "Hem arribat a un acord perquè des de l'ajuntament es faci un actuació per dignificar la zona", ha indicat. "Hi ha problemes de senyalització i hi ha la possibilitat d'obrir un carrer", ha concretat. Per altra banda, el proper 9 de setembre la URV estrenarà una nova seu, a Vilafranca del Penedès, on hi haurà 40 places per estudiar el grau d'infermeria. "Estem en converses per ampliar el projecte inicial de primer i segon curs, per tenir cabuda per als quatre anys", ha manifestat el rector.

Beques i professorat

El nou rector ha defensat que calen més ajuts per tal que cap estudiant es quedi sense anar a la universitat per raons econòmiques. Pallarès ha valorat que "el cost universitari no és només el de la matrícula", sinó que "també hi ha el cost de la vida", que fa referència al fet que molts alumnes estudiïn fora de casa, amb les despeses que comporta per a ells i les seves famílies. "Hem de tenir elements que puguin facilitar la simultaneïtat de treballar i estudiar", ha dit.

A més, per als casos més crítics, el dirigent de la URV ha posat damunt la taula la necessitat de crear beques salari. "El Consell Social de la URV ja ho fa en algun cas, però ho hem de generalitzar", ha subratllat. L'objectiu és "no perdre talent" i que "alumnes que tenen altes capacitats i baixos recursos econòmics puguin arribar a la universitat". Amb tot, ha reconegut que la tasca recau en la Generalitat i el Ministeri: "els hem de forçar perquè part dels recursos que dediquen al sistema de beques tinguin aquesta imatge que actualment no és dins la seva línia argumental", ha assenyalat.

Una altra de les preocupacions de Pallarès per al seu mandat és reduir el nombre de professors associats i ampliar la plantilla estable de docents. El rector també ha fet extensiu aquest propòsit al Personal d'Administració i Serveis (PAS). "La solució és a llarg termini", ha reconegut, i passaria per "tenir major capacitat de gestió econòmica" a partir de més ingressos per part de la Generalitat. Tot i això, Pallarès es mostra convençut que amb una millor gestió es poden assolir avenços, tot prioritzant "els recursos existents per destinar-los a aquells llocs on faci més falta", mitjançant "criteris objectius per definir on cal posar les places a temps complet".

Relacions amb administracions i agents socials

El nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Pallarès, ha defensat que la formació dual en els graus universitaris vagi a més en el futur. "Ho visualitzo com una possibilitat dins les noves metodologies docents", ha explicat en una entrevista a l'ACN. En aquesta línia, ha manifestat que "és important que les empreses s'impliquin en els graus duals durant els quatre anys de la formació" i no només a l'hora d'acollir estudiants en pràctiques. Això permetria que "part de les competències s'assumissin des de l'acadèmia i una altra part des de les companyies". Pallarès ha explicat que bona part de la feina dels primers dies al capdavant de la institució l'ha dedicada a relacions amb administracions i agents socials.

Tot i la confiança en el sistema dual, que combina la formació a les aules amb l'aprenentatge al lloc de treball futur, el rector no creu que hagi de servir per a tots els ensenyaments. "És una peça més en una formació diversa, perquè la societat també és diversa", ha valorat, i ha considerat que "en alguns casos pot ser interessant i es pot explotar". Perquè el sistema funcioni, en la seva opinió cal que "hi hagi empreses darrere, col·laborant i formant des del minut zero". Segons Pallarès "on hi hagi una empresa o un sector que tingui necessitats específiques, allà hi pot haver un grau dual". De fet, els situa en l'àmbit de les enginyeries, la comunicació o fins i tot magisteri.

El dirigent de la URV també s'ha mostrat partidari de la col·laboració amb el sector privat en l'àmbit de la recerca i de la transferència de coneixement. "Les universitats i els centres de recerca podem fer la nostra aportació, però la tecnologia i els desenvolupaments han d'arribar a les empreses i el puguin implementar", ha assenyalat. Per assolir-ho, cal que la recerca estigui orientada al mercat final.

Objectius

Pallarès va prendre possessió del càrrec el passat 17 de juny. Les primeres tres setmanes les ha dedicat en bona mesura a "relacions institucionals" amb administracions i entitats com ara cambres de comerç. "Ens reclamen que la URV sigui la ròtula que acompanyi els agents socials a definir la societat del futur", ha reconegut. Per aconseguir-ho, ha apostat per treballar "de forma col·laborativa" per tal de "formar bons alumnes i fer bona recerca". "Treballarem per millorar les coses bones que estem fent, i a nivell extern per potenciar l'activitat i el caràcter d'unió que ha de jugar la universitat", ha exposat.

En aquests primers dies en el càrrec, ha destacat que ja ha implementat tres de les deu mesures que s'havia marcat per als primers 100 dies: nomenar una nova gerent, celebrar el dia LGTBI+ i desenvolupar pressupostos participatius, pels quals ja s'ha aprovat una partida de 50.000 euros.

Més a llarg termini també té fixada desenvolupar "una millor gestió" dels recursos econòmics. Dels 116 MEUR de pressupost de la URV, ha destacat que el 80% és despesa de personal i si bé els ingressos estan molt acotats per les transferències de la Generalitat, creu que hi ha marge per optimitzar-los. De cara a l'alumnat, vol fomentar "el sentiment de pertinença" a la institució.