La Xarxa Aigua Ebre demana que el pla director de barrancs del Govern no es limiti "a buidar lleres"
Ftoo: Neteja barranc de la Galera a Masdenverge. Jordi Marsal
Col·lectius i plataformes ambientalistes reclamen "solucions estructurals de naturalització"
ACN- La Xarxa Aigua Ebre recela del pla director per actuar en barrancs, lleres i rius a les Terres de l'Ebre, que el Govern ha d'aprovar aquest dimarts. Les entitats ambientalistes que formen part el col·lectiu demanen que les actuacions previstes, amb una inversió de 37,5 MEUR en cinc anys, no es limitin a "buidar les lleres", "sense tenir en compte les necessàries solucions estructurals basades en la natura", una forma "d'eco-innovació" per "recuperar processos naturals" per adaptar la societat al canvi climàtic. En un comunicat, es mostren "en desacord" amb la proposta de la Generalitat perquè "pot ser una mesura a molt curt termini i provadament ineficaç, com ho declara el mateix Ministeri per a la Transició Ecològica i diversos estudis".
Les solucions de naturalització que reclamen que s'inclogui al pla director de barrancs de l'Ebre "són accions sobre el territori, en espais modificats pels humans, destinades a recuperar processos naturals i que aborden reptes ambientals, socials i econòmics de manera eficaç i adaptativa, i que proporcionen beneficis per al benestar humà i la biodiversitat". La Xarxa Aigua Ebre recorda que aquestes solucions van ser impulsades per l'UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura) i el Banc Mundial a finals de la dècada del 2000, i que van ser adoptades per la Comissió Europea.
Defensen que als barrancs "ha de ser prioritari retornar a la llera la funció principal de conduir aigua durant les barrancades", reduir el risc amb més zones de laminació a l'entorn i basses naturals de retenció que disminueixin la velocitat de l'aigua i la força dels corrents.
En l'àmbit municipal, les entitats ambientalistes exigeixen més vigilància de l'estat de les lleres, "controls eficaços" perquè els barrancs no es converteixin en "abocadors de brossa", elaborar "mapes de l'estat dels barrancs i de les zones vulnerables" a cada municipi, i fer "xarxes separatives de les conduccions d'aigües residuals i pluvials". També es proposa "incrementar zones verdes no formigonades dins de les poblacions".
En l'àmbit comarcal i territorial, també es reclama més coordinació entre les Confederacions de l'Ebre i el Xúquer i l'Agència Catalana de l'Aigua, així com mapes de zones vulnerables que "evitin intervencions municipals o particulars desafortunades", com són barreres de formigó, zones de conreu enganxades a la llera, càmpings i indústries, o "canons" que desfan pedregades.
Finalment, també exigeixen complir la normativa vigent de protecció del domini públic hidràulic i actuacions en zones inundables. En aquest sentit, es demana que s'elabori un pla per eliminar construccions i habitatges situats en zones inundables en un termini de 10 anys, i també les situades dins del període de temps de 50 o 100 anys, tenint en compte "la rapidesa dels canvis ambiental deguts a la crisi climàtica".
