Les discrepàncies en l'estratègia empresarial comuna i els ritmes per assolir aquests objectius haurien resultat insalvables, posant punt i final al procés pel qual el Govern havia apostat fortament.
Segons ha pogut saber l'ACN, els presidents de les entitats tenen previst comunicar aquesta decisió als socis en sengles juntes generals que es convocaran per diumenge, 29 d'agost. ACN Les negociacions iniciades el febrer de 2008, que han estat conduïdes per una delegació de tres persones de cada entitat i encapçalades pels respectius presidents i directors generals, es van tancar fa poques setmanes davant el bloqueig per les diferències de criteri constatades per totes dues parts durant els últims temps. Una qüestió que afecta, bàsicament, aspectes d'estratègia empresarial futura de les dues cooperatives nascudes, precisament, d'un doble procés de fusió, l'any 2003, de les dues entitats de l'hemidelta dret (Cambra del Montsià) i les quatre de l'hemidelta esquerre (Arrossaires del Delta). Les converses també s'han vist alterades per petits conflictes d'interessos soterrats entre les cúpules de les dues cooperatives
Així, no han estat suficients els informes favorables que avalaven la viabilitat financera del procés, que hauria generat una entitat amb més de 4.800 socis -3.500 la Cambra del Montsià i 1.300 Arrossaires- i una producció anual de 80 milions de quilos d'arròs -el 70% del produït al Delta-, una de les més importants de l'Estat al sector. Tampoc el suport actiu i econòmic del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el principal incitador de l'operació, que es va comprometre a aportar el 40% del cost de la fusió a través dels fons d'un Pla de Modernització i, addicionalment, ha finançat els 40.000 euros que va costar elaborar un estudi patrimonial i per quadrar els balanços anuals de les dues entitats en vista a la fusió.
La decisió de no tirar endavant el procés de 'fusió total' ja és ferma. Els presidents de totes dues entitats, Miquel Fàbregas, de la Cambra del Montsià, i Jordi Casanova, d'Arrossaires del Delta, han confirmat a l'ACN que la comunicaran oficialment als socis en les respectives juntes generals que es convocaran el mateix dia, diumenge, 29 d'agost, tant a Deltebre (Baix Ebre) com a Amposta. Els màxims responsables de les dues entitats, però, han declinat abundar sobre les causes del trencament de les converses abans de comunicar-ho a l'assemblea.
Diverses fonts consultades per l'ACN però, han assenyalat que les diferències de criteri a l'hora d'establir l'estratègia empresarial futura de la nova cooperativa fusionada s'haurien convertit en el principal escull per tirar endavant el procés d'integració. Així, els dirigents de la Cambra Arrossera del Montsià haurien apostat, des d'un primer moment, per una 'ambiciosa' estratègia de crear una 'interprofessional' estatal de productors per controlar millor el comerç de l'arròs i ampliar aquesta aliança a altres branques del sector agroalimentari. Per la seva banda, els responsables d'Arrossaires eren partidaris d'un plantejament més 'conservador', en la línia de consolidar la fusió i assentar la marca Delta de l'Ebre, apostant per uns tempos més pausats.
Arrelada manca d'entesa
Així ho han confirmat també socis consultats pertanyents a les dues entitats. 'No ens hem entès mai -les dues cooperatives-: mai hem estat capaços de fixar conjuntament preus per a cada campanya. Com ens posarem ara d'acord amb això?', s'ha preguntat un socis de la Cambra Arrossera del Montsià coneixedor del procés de negociacions i que ha recordat la 'molt poca sintonia' que, històricament, havien mantingut les dues entitats. 'Fa temps que anava la cosa i no s'arribava a cap lloc concret. I abans de caure en un pou sense fons s'ha pres la decisió', comenta un soci d'Arrossaires.
Però l'estratègia empresarial no ha estat l'únic motiu de discòrdia que ha acabat portant al trencament de les negociacions. La manca de sintonia personal entre els dirigents de l'entitat ha estat també clau. A aquest fet ha contribuït decisivament les disputes per contractar personal d'una o d'altra banda o per operacions comercials amb les mateixes cadenes de distribució amb les quals mantenien negociacions les dues entitats.
També ha incidit el fet de presentar iniciatives pròpies, com noves marques, obviant tot el procés de fusió en marxa. 'Fins que la cosa no està ben lligada sempre hi ha enganxades. Potser calia haver començat més suau', diu el soci d'Arrossaires. Tots dos arrossaires, però, coincideixen també en el fet que cada directiva presentarà el fracàs de l'operació des d'un punt de vista parcial i interessat.
Però les bases de les dues entitats coincideixen en els beneficis que, conjuntament, l'operació podia haver aportat per tot el sector arrossaire del Delta de l'Ebre. 'Una interprofessional de l'arròs a l'Estat només aplegaria unes cinc o sis cooperatives: ajuntem-nos i marquem les pautes, en comptes que ho faci Herba -una de les principals empreses comercialitzadores que controla el sector-. Amb la interestatal, la idea era ajuntar els diferents productes de les Terres de l'Ebre i anar-ho a vendre tots junts. Però a Deltebre ho veuen forçat', ha explicat l'arrossaire de la Cambra del Montsià.
Possibilitat d'acords comercials
Més i tot: malgrat el trencament de les negociacions no descarta, en cap cas, que totes dues entitats puguin acabar tancant acords de col·laboració o comercialització conjunta per a potenciar el sector. Una necessitat, en opinió dels socis, que no descarten un conat de fusió comercial entre les dues entitats per poder arribar a acordar preus i fer fort l'arròs del Delta de l'Ebre als mercats.
'Hi ha hagut poca voluntat perquè encara vivim bé', lamenta l'arrossaire de la Cambra del Montsià, conscient que, en un futur més o menys llunyà, la fusió es posarà sobre la taula com una necessitat imperiosa. 'No s'han esgotat les possibilitats. El primer pas seria fixar conjuntament els preus de l'arròs a l'engròs. Després vindria la marca pròpia i l'acció dels comercials', ha indicat, tot apuntant que per a l'èxit del procés hauria calgut incorporar a les negociacions socis favorables d'ambdues entitats i fixar objectius i terminis.
'Potser prèviament a la fusió total calia avançar en la fusió comercial. Vendre conjuntament seria més fàcil per a l'entesa. I això ho ha condemnat al fracàs', coincideix el soci d'Arrossaires, tot recordant que les marques pròpies de totes dues entitats (Montsià i Bayo) friccionen en alguns mercats, una situació habitual en entitats de dimensions similars que treballen en un mateix sector al mateix territori. 'El futur passa per la fusió: pot tardar un any, dos o més, però es farà, com s'ha fet als bancs', ha afegit, tot remarcant la necessitat d'una comercialització conjunta de l'arròs del Delta de l'Ebre vinculada a l'entorn i a la preservació dels valors naturals de l'espai per competir diferenciadament amb el que es produeix en altres punts de l'Estat i del món.