Les famílies de les fosses comunes de Vinaròs s'organitzen per exigir justícia i dignitat
Foto: Ismael Tomàs, Lluïsa Arasa i Jordi Llorens
Els darrers actes commemoratius de víctimes del franquisme han posat en relleu la situació en què es troben algunes víctimes catalanes enterrades a la fossa de Vinaròs que no consten en cap llistat de víctimes de Catalunya. El planer Jordi Llorens i el Galerenc Ismael Tomàs hi tenen enterrats els seus besavis i s'estan organitzant per poder localitzar els familiars de les víctimes i dignificar la seva memòria.
(LPR/T.G) Els actes commemoratius de fa unes setmanes han posat en relleu la situació en què es troben algunes víctimes catalanes del franquisme, enterrades a la fossa comuna del cementiri de Vinaròs que no consta al mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya.
Foto: Família Arasa-Cabanes
El besnet d'Agustí Cabanes Pla, una d'aquestes víctimes enterrades a la fossa de Vinaròs, Jordi Llorens, explicava que després d'assistir a diversos homenatges a les víctimes va detectar la necessitat de poder agrupar-se per aconseguir identificar les mateixes i dignificar la seva memòria. "A Vinaròs hi ha 66 víctimes, algunes d'elles de l'altre costat del riu Sénia. Hi ha gent que no sap ni que allà té familiars. Com a mínim ens volem organitzar perquè almenys si es fa algun acte de reconeixement assistir-hi, però si aconseguíssim anar més enllà i identificar-les seria fantàstic" relatava.
Els represaliats pels tribunals militars de fora de Catalunya no poden, d'acord amb la normativa vigent, obtenir la reparació jurídica consistent en la nul·litat dels consells de guerra que es va legislar a Catalunya el 2017. Tot i ser conscients que hi ha moltes dificultats perquè en aquesta fossa hi ha gent no només de l'Ebre sinó d'altres zones, Llorens pensa que algú ha de donar un primer pas i començar amb els tràmits burocràtics "Aquesta fossa no surt perquè és d'una altra comunitat, però hi ha víctimes catalanes enterrades que ens trobem que no consten a cap lloc".
Foto: Jordi Llorens en l'acte a Vinaròs
Un altre cas és el que compartia Ismael Tomàs en referència al seu besavi que no formava part de cap llista: "Vaig demanar la inclusió del nom del meu besavi a l'Arxiu Nacional de Catalunya, però no ho van acceptar al·ludint que tot i que havia estat afusellat pel règim franquista al formar part d'una altra regió militar, entre altres motius, no el podien incloure". Per això demanava que els catalans afusellats en altres regions militars també hi puguin constar.
Foto: Ramón Muñoz Alcalde de la Galera, Ismael Tomàs i Tere Serra
Ara familiars de les víctimes de la dictadura d'un costat i l'altre del riu Sénia s'estan organitzant per tenir més força a l'hora de demanar que es reverteixi aquesta situació, sol·licitar la restauració de la seva dignitat i, si escau, iniciar el procediment d'exhumació, identificació i retorn de les restes òssies a les seves famílies.
Si algun familiar de víctimes del franquisme enterrades a Vinaròs vol contactar amb els impulsors d'aquesta iniciativa, ho podeu fer al correu [email protected].
Podeu escoltar l'entrevista sencera
