Les recents descobertes arqueològiques al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar podrien reescriure la seua història
Després de 25 campanyes arqueològiques al jaciment Sant Jaume d'Alcanar, la hipòtesi original diferix de les noves perspectives que s'estan considerant sobre el seu origen.
LPR/VMV - La hipòtesi inicial sostenia que el jaciment de Sant Jaume d’Alcanar era un assentament clau que controlava el territori i els altres pobles del voltant com el poblat de la Moleta del Remei o els assentaments de la Cogula, la Ferradura i el Castell d'Ulldecona. No obstant això, les proves acumulades en les últimes campanyes arqueològiques estan conduint cap a una teoria diferent: una factoria fenícia.
Carme Saorin Collado, arqueòloga del jaciment explica algunes de les raons per canviar el rumb: “a Sant Jaume tenim un 30% de ceràmica fenícia, un percentatge molt elevat, ja que als assentaments de la zona tenen un 5%, com a molt, i no només hi havia contenidors, que seria el que propici el comerç, sinó també vaixella, més estrany perquè només ho tenen els fenicis, per dir-ho d'alguna manera, o algú molt proper. Després l'assentament tenia unes fortificacions amb un sistema arquitectònic també oriental i, sobretot, les últimes coses que ens han fet a tirar-nos més cap a la hipòtesi que pogués ser una factoria, és que l'assentament estava, des dels seus inicis, plantejat sobre unes plataformes de fonamentació també de tipologia oriental”.
Malgrat estos indicis, Saorín subratlla prudència i estudiar més abans de confirmar totalment la nova hipòtesi: “estem treballant en un espai, el centre de l'assentament, que ens podria donar alguna pista per la seua forma, és l'espai més central i podria ser un temple, però tot just hem iniciat l'excavació, i també estaria molt bé trobar en un conjunt de vaixella una inscripció, perquè cadascú tenia la seua vaixella”.
En cas de confirmar-se la nova hipòtesi, suposaria que este jaciment és el de més al nord de la Mediterrània: “podríem veure que és la primera colonització que tenim, molt abans dels grecs, perquè els grecs arriben a Empúries 200 anys més tard. Per tant, seria el primer poble que colonitza Catalunya. En conseqüència, això ja seria important i també veure que no només es van quedar al sud de la península sinó que aquí també hi haguessen estat”.
Mentrestant, l’equip del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona continuen treballant per aprofundir en esta nova perspectiva.
