"Les ulleres de llegir" un referent del bookstagram que fomenta lectures sense renunciar a la seva llengua

Foto: Roser Regolf. T.G.Ll

(LPR/T.G) Fa gairebé set anys, a la tardor del 2019, la Roser Regolf, periodista d'Amposta, va obrir un compte d'Instagram amb una decisió que en aquell moment li semblava senzilla i que, amb el temps, s'ha convertit en un dels projectes de referència del bookstagram en català: Les ulleres de llegir. Avui el compte supera els 12.000 seguidors i s'ha ampliat a YouTube, on la Regal entrevista escriptors, llibreters i periodistes del sector editorial.

Quan va començar, Regolf ja seguia diversos comptes dedicats als llibres, la majoria en anglès i castellà. La llengua "normal" per fer-se un lloc a les xarxes, li deien, era el castellà. Ella, tanmateix, ho va tenir clar des del primer dia: volia parlar de llibres en la llengua amb què li agrada pensar, somiar i llegir. Aquesta tria, lluny de limitar-la, ha acabat definint la identitat del projecte i li ha permès teixir una comunitat lectora en català que, com explica ella mateixa, és "bastant respectuosa" i "agraïda".

No tot han estat flors, però. El fet de publicar en català també li ha valgut comentaris despectius de gent que li retreu que, si ho fes en castellà, arribaria a més públic. La Regolf reconeix que al principi li costava gestionar aquestes crítiques i que entrava al trifulga per respondre-les “amb els anys he après que no val la pena discutir amb perfils que només busquen generar soroll”.

De la vergonya inicial a mostrar la cara

Els primers temps del compte van ser, en paraules de la Roser gairebé "un secret": publicava fotografies de llibres sense sortir-hi ella, per vergonya que algú del seu entorn descobrís el perfil. L'evolució de les xarxes socials —l'arribada dels reels i els carrusels— la va obligar a canviar d'estratègia: el contingut en què apareix parlant té molt més abast que una simple fotografia. Aquell salt, diu, també li ha servit per perdre la timidesa que sempre l'havia acompanyat.

La beca Propulsió i el salt a YouTube

L'any passat va guanyar la beca Propulsió, del Departament de Política Lingüística, destinada a professionalitzar projectes de creació de contingut en català. La beca l'obligava a produir deu vídeos per a YouTube, un format que fins llavors tenia abandonat. Així va néixer el canal Les ulleres de llegir a YouTube, amb entrevistes com les que ha fet a l'escriptora Eva Piquer o a d’altres persones relacionades amb el món dels llibres; llibreters, bibliotecaris... converses en què s'endinsa en el funcionament real del món editorial.

El repte d’estiu

Per mantenir l'activitat del compte durant l'agost —mes tradicionalment fluix de notícies i de xarxes— Regolf va idear un repte: per cada seguidor nou, llegiria una pàgina d'un llibre. La idea, inspirada en reptes esportius del tipus "una flexió per dia", se li ha girat en contra d'una manera curiosa: el seu ritme de lectura és molt més ràpid que el ritme al qual li arriben seguidors nous. Ha hagut d'adaptar la mecànica —llegint cada dos o tres dies en lloc de cada dia— per no quedar-se sense pàgines per avançar.

Una relació honesta amb les editorials

Amb el creixement del compte han arribat també les col·laboracions amb editorials, que li envien llibres per ressenyar. La periodista hi manté, però, una norma clara: no fa ressenyes destructives ni recomana un llibre que no l'hagi convençuda, per molt que hi hagi publicitat de per mig. Al darrere de cada llibre, diu, hi ha la feina d'un escriptor o escriptora, d'editors i de tot un equip, i no és qui per "destrossar" una obra només perquè no ha connectat amb ella en un moment determinat.

Regolf també  distingeix clarament entre la seva feina i la d'un crític literari: “mentre el crític fa una anàlisi fonamentada en coneixements acadèmics, jo comparteixo  llibres com ho faria amb una amiga, des de l'emoció i l'experiència personal de la lectura, no des de l'autoritat acadèmica” destaca.

Orgull per la literatura de les Terres de l'Ebre

Roser es mostra especialment satisfeta de l'actual moment de la literatura a les Terres de l'Ebre, amb autors i autores que publiquen tant en editorials grans com en segells locals, com Onada. Hi fa una referència emotiva a Sebastià Joan Arbó, escriptor ebrenc que, al seu parer, mai no va rebre el reconeixement que mereixia per haver escrit en el dialecte tortosí i per la seva procedència ebrenca. La creadora imagina que, si Arbó pogués veure el panorama literari ebrenc actual se sentiria orgullós.

Escriure, l'assignatura pendent

Preguntada per si li agradaria escriure un llibre, la Regolf reconeix que li encantaria, però que encara no té una història clara per explicar. Descarta la no-ficció i s'imagina més aviat en el terreny de la ficció, tot i que la seva eclèctica manera de llegir —policíaca, negra, romàntica, contemporània— li dificulta decidir en quin gènere es trobaria més còmoda escrivint. De moment, ho deixa per a quan li arribi la idea que necessita explicar.

Tres recomanacions per acabar l'estiu

La periodista tanca l'entrevista amb tres recomanacions de lectura ben diferents:

• "Els Faura", de Mar Picó (Montena): trilogia romàntica d'època ambientada en un poble fictici de la Catalunya del segle XIX, protagonitzada per la Maria Faura, que torna al seu poble natal després de set anys a Barcelona. Un llibre àgil, escrit per una guionista, amb capítols curts i ganxo constant.
• "Un estiu per estimar", d'Ester Invernon  (La Campana): primera part d'una trilogia contemporània protagonitzada per la Marina, una dona d'uns cinquanta anys que ha de refer la seva vida i enfrontar-se a secrets familiars en una casa a la platja.
• Albió, de  Anna Hope, traduït per Esther Roig i publicat per Amsterdam: una novel·la coral ambientada en una mansió on es reuneix una família per repartir l'herència després de la mort del patriarca, i on aflorenxen vells secrets familiars.

 

Amb 12.000 seguidors, una beca professionalitzadora i perfils de xarxes a instagram o un canal de YouTube en creixement, Les ulleres de llegir s'ha consolidat com un dels projectes de referència per parlar de llibres en català a les xarxes. Darrere hi ha la Roser Regolf, periodista d'Amposta que va convertir la seva passió lectora —i la seva llengua— en una comunitat.