Mari Peransi Gallego diu adéu a les aules i es jubila després de 30 anys a l’Escola Jaume Balmes

Foto: Mari Peransi Gallego durant l'entrevista a La Plana Ràdio realitzada per Roger Franquet Figueres - Víctor Montecino Valls, La Plana Ràdio.

LPR/VMV-RFF - Mari Peransi Gallego tanca este curs una etapa professional de 37 anys dedicada a l’ensenyament, més de 30 dels quals a l’Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara. La mestra d’Educació Física ha estat entrevistada per Roger Franquet Figueres al pati del centre, un espai que ella mateixa identifica com el seu lloc natural dins l’escola.

La docent viu los útlims mesos amb les emocions “a flor de pell”, però assegura que no ho fa des de la tristesa. “Tot m’emociona, però no des de la pena, la tristesa, sinó del contacte, de les criatures”, explica. Peransi Gallego apunta que cada activitat d’este últim curs la viu com una última vegada: l’últim carnaval, l’última coreografia o l’últim contacte quotidià amb l’alumnat en el mateix context. “L’emoció és de l’alegria”, resumix.

Quan pensa en la seua trajectòria, el primer que li ve al cap són “les criatures”. Explica que sempre va tenir clar que volia treballar amb xiquetes i xiquets, ja fora com a animadora cultural o com a mestra. “Sobretot és el contacte, sempre”, afirma.

Abans d’arribar a Santa Bàrbara, Peransi Gallego va treballar a Ginestar, Tarragona i el Pinell de Brai, en escoles que descriu com a molt menudes. Quan va arribar al Jaume Balmes, recorda que el centre li va semblar “la capital”, pel nombre d’alumnes, el soroll i l’ambient. Amb el temps, s’hi va quedar. Segons explica, no va pensar inicialment que hi estaria fins a jubilar-se, però assegura que no va tenir la necessitat de canviar de centre.

La mestra també parla del vincle que ha creat amb diverses generacions d’alumnes. Atribueix una part d’este record positiu al fet de ser mestra d’educació física, una assignatura sense deures i amb un treball més basat en el dia a dia. Tot i això, també ho vincula a la vocació i al gust per treballar amb infants. “És fer la faena a gust”, diu.

Durant l’entrevista, Peransi Gallego també recorda moments que l’han marcat especialment. Un dels episodis que explica és el d’una alumna d’infantil que va quedar atrapada amb la corda d’una cortina mentre ella feia classe. La mestra explica que el susto va ser molt fort i que este tipus de situacions, quan un alumne està en perill, són les que més l’han impactat.

També recorda l’aiguat de l’any 2000, quan Santa Bàrbara va quedar aïllada i ella no va poder tornar a casa. Explica que va passar la nit a casa d’una família del poble i que, en aquell moment, no disposaven de mòbils per comunicar-se com ara.

La conversa també dixa espai per a les anècdotes més divertides. Explica, per exemple, que un company, Samuel, s’amagava dins del ninot de Carnestoltes i s’aixecava quan entraven les mestres, provocant crits i rialles.

Quatre dècades de canvis a les aules

Més enllà del record personal, la mestra reflexiona sobre l’evolució de l’educació. “L’escola canvia perquè la societat és una altra”, afirma. Segons Peransi Gallego, l’escola de Santa Bàrbara era una escola de poble on tothom es coneixia, però la població i la societat han canviat. Per això, considera que “l’escola és un reflex de la societat”.

Entre els canvis positius, destaca la confiança entre alumnat i mestres. Considera que el respecte no s’ha de confondre amb la por i valora que l’alumnat pugue parlar amb les i els docents i explicar els seus malestars. També recorda que tant alumnat com mestres arriben a l’escola amb les seues pròpies “motxilles”.

La principal preocupació que expressa és la inclusió educativa. Peransi Gallego defensa que és positiu que l’alumnat amb necessitats educatives especials estigue a l’escola, però reclama el necessari per atendre’l correctament. “Fantàstic i meravellós, però hem de tenir els recursos i les persones i els professionals”, afirma.

També parla de les reivindicacions actuals del sector educatiu. Explica que les demandes no són només salarials, sinó que també tenen a veure amb les ràtios, la climatització dels centres i els recursos humans i professionals. En el cas de l’Escola Jaume Balmes, agraix que el primer pis dispose d’aire condicionat, tot i que apunta que encara falta la part de baix.

Peransi Gallego posa l’accent en la necessitat de professionals com psicòlegs i altres figures de suport. “És que estem fent una faena als mestres”, diu, referint-se a tasques que van més enllà d’ensenyar i acompanyar. També menciona la figura de la COCOBE i l’equip de convivència, que canalitzen conflictes, situacions d’assetjament i altres problemàtiques.

La mestra també reivindica el seu compromís sindical. Explica que es va afiliar a un sindicat des del primer dia que va començar a treballar i es definix com a sindicalista: “soc revolucionària”, afirma, i defensa la importància de sortir al carrer i protestar.

Per als i les estudiants que vulguen dedicar-se a l’educació, el missatge de Peransi Gallego és clar: el primer és que els han d’agradar els xiquets i les xiquetes. A partir d’aquí, diu, cal tirar endavant si es té la il·lusió de ser mestre. També recorda que, quan va acabar la carrera, va tardar quatre anys a començar a treballar, però que necessitava estar en contacte amb les criatures.

En el tram final de l’entrevista, la docent explica què s’emporta de tots estos anys: parla de l’energia que li ha donat l’alumnat, de les salutacions, les abraçades i la vida que li transmetien cada dia. “Els veus entrar i és com entrar al Sol”, expressa.

Peransi Gallego també agraïx el lloc on ha treballat, especialment el pati, els arbres, les palmeres i el fet de poder fer classe a l’aire lliure. Assegura que dins d’una aula se sent com “un animal engaviat” i que el contacte amb l’exterior ha estat molt important per a ella com a mestra d’educació física.

Finalment, dedica paraules d’agraïment al poble de Santa Bàrbara i a totes les famílies que han passat pel centre. “Sempre m’he sentit molt respectada, sobretot molt estimada”, afirma. També destaca la satisfacció que li suposa que l’entrevista li haja fet un exalumne i que l’actual directora del centre fos una alumna de 10 anys quan ella va arribar a l’escola.

Així, Mari Peransi Gallego enguany tanca una etapa marcada pel vincle amb l’alumnat, la proximitat amb les famílies i una presència sostinguda durant més de tres dècades a l’Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara.