"Me la fotré a Montsià", la nova entrega irreverent del faldut Lo Mascarat, amb assessorament lingüístic d’Àngela Buj Alfara
Foto: Àngela Buj Alfara i Toni Manel Muñoz Borràs "Lo Mascarat", assessora lingüística i autor de "Me la fotré a Montsià" - Víctor Montecino Valls, La Plana Ràdio.
Paco Fonollosa torna a escena amb més força que mai en una història que combina política municipal, feminisme insubmís i lo misteri d’unes escritures desaparegudes. Una sàtira brillant i molt d’aquí.
LPR/VMV - Paco Fonollosa torna a ser protagonista a “Me la fotré a Montsià”, la tercera novel·la de la saga creada per Antoni Manel Muñoz Borràs, d'Ulldecona, conegut com “Lo Mascarat”. L’autor, fidel al seu estil crític, irreverent i profundament arrelat al territori, hi desplega una història que barreja política municipal, bruixeria i paròdia costumista.
“Jo sempre he dit que per escriure una merda més val no escriure” afirma l’autor, que confessa haver necessitat cinc anys per recuperar-se d’una depressió i tornar a escriure. “Lo temps ajuda a evolucionar, a clarificar, a curar” diu sobre el procés de creació d’esta nova obra, que beu de l’experiència personal i col·lectiva.
Esta novel·la ha comptat amb l’assessorament lingüístic de la canareva Àngela Buj Alfara, una de les expertes més reconegudes en lo parlar del Montsià. Àngela destaca la riquesa lingüística de l’obra i la seua capacitat per a construir personatges “redons”, que evolucionen i interpel·len al lector: “És una novel·la sorprenent, lo comportament dels personatges és imprevisible i alhora reconeixible”.
Lo protagonista, Paco Fonollosa, és l’arquetip del feréstec, un home tradicionalista, contradictori i sovint masclista, que s’ha convertit en un antiheroi local. A “Me la fotré a Montsià”, Fonollosa forma tàndem amb Conxa Romeu, antiga rival i ara companya d’aventures, en un context d’eleccions municipals, disputes territorials pel pantà de Veremari i una trama d’embolics, bruixes i confraries femenines radicals.
“Paco Fonollosa és un bon jan, un tros de pa amb molt de rampells, però amb contradiccions que el fan humà” explica Toni Manel. L’autor compara el protagonisme compartit de Paco i Conxa amb la parella Don Quixot i Sancho Panza, tot destacant la seua evolució: “dos persones que abans estaven en guerra i ara formen un equip inseparable i delirant”.
La història se desenvolupa en un context rural i localista, amb una descripció detallada del paisatge, els bars, les finques i los costums planers, tot plegat embolcallat per una crítica social directa: “estem intentant abordar malalties de la nostra època com lo masclisme, racisme o la por al canvi”.
Les primeres presentacions del llibre tindran lloc divendres, 11 de juliol, a l’oficina de turisme d’Ulldecona; lo dia 18 a les Cases d’Alcanar i l’1 d’agost a la Sénia. Lo llibre se pot adquirir per 25 € o bé en un paquet conjunt amb les dos novel·les anteriors per 40 €, tot donant suport a una producció local i activista. “Quan la gent compra lo llibre, està participant per fer més literatura local i per estimar el patrimoni lingüístic, cultural i social d’aquí”, conclou Lo Mascarat.
